Nasreddin
.jpg)
Nasreddin o Nasreddin Hodja, o Nasrudín (atres variants són: Mulá Nasreddin Hooja, Nasruddin Hodja, Mulá Nasrudín, Mulá Nasriddin, Khoja Nasriddin o Afanti en China[1]), és un personage fictici del folclore del món musulmà des d'Aràbia fins a Àsia Central, aixina com un héroe de contes humorístics i anècdotes satíriques.[2] Són freqüents les afirmacions sobre la seua existència en la vida real i inclús les proves arqueològiques en llocs concrets, per eixemple, una làpida en la ciutat d'Akşehir (Turquia). Pel moment, no hi ha informació confirmada ni motius sérios per a parlar de la data o el lloc concrets del naiximent de Nasreddin, per lo que la qüestió de la realitat de la seua existència seguix oberta.[3]
Nasreddin és un personage mític de la tradició popular sufí, una espècie d'antihéroe del islam, les històries del qual servixen per a ilustrar o introduir les ensenyances sufíes. Nasreddin apareix en mils d'històries, a voltes ingeniós, a voltes sapient, pero a sovint, també, com un mec o com el blanc d'una broma. Les històries de Nasreddin solen tindre un humor sotil i un caràcter pedagògic.[4] Se supon que va viure en la Península de Anatolia en una época indeterminada entre els sigles XIII i XV. El festival internacional Nasreddin Hodja se celebra entre el 5 i el 10 de juliol de cada any en Akşehir.[5]
En 2020, els governs d'Azerbaiyan, Kazakhstan, Kirguizistan, Uzbekistan, Tadjikistan, Turquia i Turkmenistan varen presentar conjuntament una solicitut per a incloure la «tradició narrativa de Nasreddin Khoja» en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de l'UNESCO.[6]
El seu nom
[editar | editar còdic]Nasr-ed-Din significa "victòria de la fe" i Hodja, "el mestre" o "el professor". També se li coneix com "El mestre Nasreddin" (Nasreddin Hodja) i Mulá Nasrudín.
Molts pobles d'Oriente Pròxim, Orient Mig, Àsia Meridional i Àsia Central clamen a Nasreddin com a propi (per eixemple, turcs,[7][8][9][10] afgans,[9] iranís,[7][11] i uzbekos).[12] El seu nom s'escriu de molt diverses maneres: Nasrudeen, Nasrudin, Nasruddin, Nasriddin, Nasr ud-Din, Nasredin, Nasiruddin, Naseeruddin, Nasr Eddin, Nastradhin, Nasreddine, Nastratin, Nusrettin, Nasrettin, Nostradin, Nastradin (lit.: Victoria del Din) i Nazaruddin. A voltes va precedit o seguit d'un títul o honorífic utilisat en les cultures corresponents: «Hoxha», «Khwaje», «Koja», «Hodja», «Hoya», «Hoyya», «Hodscha», «Hodža», «Hoca», «Hocca», «Hooka», «Hogea», «Mullah», «Mulla», «Mulá», «Molla», «Efendi», «Afandi», «Ependi» (أفندي 'afandī), «Hajji». En vàries cultures se li nomena solament pel títul.
En els països de parla àrap este personage és conegut com «Yuja», «Dyoja», «Dyuja», «Dschuja», «Chotzas», «Goja» (جحا yuḥā). Yuja (Juha) era originalment un personage popular diferent que es trobava en la lliteratura àrap ya en el IX, i era àmpliament popular en el XI. La tradició dels dos personages es amalgamó en el XIX,[13] quan es varen traduir coleccions de l'àrap al turc i al persa.[14]
El nom en àrap «Yuja» (Juha) és el revers de la paraula turca «Joya» (escrita en turc com Hoca), per la seua coneguda història d'anar montat en un ruc en posició invertida. Els àraps varen utilisar la paraula per a referir-se als erudits turcs i varen invertir les lletres en referència a la famosa història de Nasreddin.
En Sicília i el sur d'Itàlia existix un personage similar, conegut com «Giufà», provablement derivat de l'àrap Yuja (Juha).
En les cultures suajili i indonèsia, moltes de les seues històries es conten baix el nom de «Abunuwasi» o «Abunawas», encara que açò confon a Nasreddin en un home totalment diferent: el poeta Abu Nuwas, conegut pels seus versos homoeróticos.
En China, a on les històries sobre ell són ben conegudes, se li coneix per les diverses transliteraciones del seu nom en uigur, 阿凡提 (Āfántí) i 阿方提 (Āfāngtí). Els uigures creuen que era de Xinjiang, mentres que els uzbekos creuen que era de Bujará.[15] L'Estudi Cinematogràfic d'Animació de Shanghái va produir una animació de 13 episodis relacionada en Nasreddin cridada «L'història de Afanti»/ 阿凡提 en 1979, que es va convertir en una de les animacions més influents de l'història de China. El musical Nasirdin Apandim presenta la llegenda de Nasreddin effendi («senyor»), procedent en gran mida del folclore uigur.
En Àsia Central, se li coneix comunament com «Afandi». Els pobles d'Àsia Central també reivindiquen el seu orige local, de la mateixa manera que els uigures. Afandi o Afanti té el seu orige en el turc «Efendi», un títul que encara s'utilisa per a mostrar respecte en Turquia. La combinació «Joya Efendi» s'utilisa en Turquia molt a sovint per a referir-se a erudits musulmans també en els temps moderns. La paraula «Efendi» deriva en últimes del grec «Authentes» (αὐθέντης) al turc. «Nasreddin Joya Efendi» es va acurtar com «Efendi» en el temps. Posteriorment «Efendi» va passar a ser nom propi com «Affandi» en Àsia Central per a Nasreddin Joya.
Orígens
[editar | editar còdic]El seu orige és medieval i se li coneix en llocs com Egipte, Síria, Iran, Àsia central, Pakistan i l'Índia. També en Turquia i Rússia. La seua fama s'estén des de Mongòlia fins a Turquia, i inclús el sur d'Itàlia, en Sicília (a on és conegut pel nom de Giufà) i en Cerdenya, i les seues aventures i anècdotes es conten en multitut de llengües distintes.
Història
[editar | editar còdic]Nasrudín és un mulá (mestre) que protagonisa una llarga série d'històries, aventures, contes, anècdotes; representant distints papers: agricultor, pare, juge, comerciant, sabio, mestre o mec. Cada una d'estes històries curtes fa reflexionar a quí la llig o sent, com una faula, i ademés solen ser humorístiques, en l'humor simple de lo quotidià, a voltes en contrasentits i aparents absurts.
Les seues ensenyances, que han segut i són utilisades pels mestres del sufisme, van des de l'explicació de fenomens científics i naturals, d'una manera més fàcilment comprensible, a l'ilustració d'assunts morals.
Idries Shah va popularisar en Occident al personage a través de diverses recopilacions d'estos contes breus rescatats de la lliteratura i tradició oral de les cultures a on és conegut. Nos fa saber que el personage passe a la figura àrap de Joha per a reaparéixer en el folklore de l'Illa de Sicília para despuix aparéixer en algunes històries atribuïdes a Baldakiev en Rússia aixina com a l'antic llibre francés de les Faules de María de França.
Temàtica
[editar | editar còdic]Els contes de Nasrudín actualment apleguen a ser aproximadament 378. Estos varen ser compilados en Occident per J. A. Decourdemanche en el sigle XIX i Idries Shah en el sigle XX, entre atres autors. Són texts que tracten de distints temes, generalment morals, les ensenyances dels quals s'amparen de l'ingeni i l'humor.
Shah, divulgador de la cultura sufí en occident, sempre va considerar que la sabio i absurda llògica dels contes de Nasrudín era un dels métodos més ingeniosos que tenien els sufíes per a trencar la forma de pensar habitual, adinsant-se aixina en un món despullat de prejuïns.
Nasrudín és considerat un Dò Quixot islàmic perque acostuma a ser cuerdo en la seua locada i comprén tot l'ingeni popular d'Orient Mig transmetent de forma simplificada les ensenyances del sufisme.
Acostuma a realisar una crítica càustica i mordaz dels comportaments inadequats de l'islamisme, representat en molts contes per imans, juges i personeros de la religió, representant ell mateixa els valors d'un religiós sufí.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Afanti, l'sabio mec. Humor i saber de l'Oest de China» (en és). PUEAA. Consultat el 2023-11-23.
- ↑ Myth, Symbol, and Ritual: Elucidatory Paths to the Fantastic Unreality, University of Bucharest, pp. 357-361. ISBN 6-061-61037-8.
- ↑ Encyclopedia of Humor Studies, SAGE Publications, pp. 108-111. ISBN 1-483-34617-X.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Akşehir Belediyesi - Nasreddin Hoca Şenliği» (en tr).
- ↑ «Turkey submits four cultural values to UNESCO».
- ↑ 7,0 7,1 The outrageous Wisdom of Nasruddin, Mullah Nasruddin. Consultat el 19 de febrer de 2007.
- ↑ «Nasreddin Hoca» (en en). Ministeri de cultura i turisme de la República de Turquia.
- ↑ 9,0 9,1 Sysindia.com [1] archivat en Wayback Machine., Històries del Mulá Nasreddín. Consultat el 20 de febrer de 2007.
- ↑ Silk-road.com [2] archivat en Wayback Machine., Nasreddin Hoca
- ↑ «First Iranian Mullah who Was a Master in Anecdotes». Persian Journal.
- ↑ Fiorentini, Gianpaolo (2004). «Nasreddin, una biografia possibile», Storie vaig donar Nasreddin (en it), Toronto: Libreria Editrice Psiche. ISBN 978-88-85142-71-8.
- ↑ (2006) Medieval Islamic Civilization: An Encyclopedia (vol. 1: A–K), p. 426. ISBN 978-0-415-96691-7.
- ↑ (2008) The Greenwood Encyclopedia of Folktales and Fairy Tals (vol. 2: G–P), p. 661. ISBN 978-0-313-33443-6.
- ↑ Hixarid Fedai. «Mulla or Hodja Nasreddin as seen by Cypriot Turks and Greeks».
Bibliografia
[editar | editar còdic]- SHAH, Idries: Els Ardits de l'incomparable Mulá Nasrudín, Edit. Paidos.
- SHAH, Idries: Les subtilea del inimitable Mulá Nasrudín, Ed. Kairós, 2004.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nasreddin.
Nasreddin en Viquidites.
- 15px|link=|alt= Wikisource contiene obras originales de o sobre Nasreddin.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nasreddin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.