Anar al contingut

Naqqar khana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Naqqar khana prop de Fatehpur Sikri, Delhi (1580)
Naqqar khana en el Fort Rojo de Delhi (1650)

Una naqqar khana (Plantilla:Lang-hi, Plantilla:Lang-ur) o naubat khana (नौबत ख़ाना, نوبت خانہ), en arquitectura, és una chicoteta edificació o pabelló obert o semiabierto, generalment sobrelevado, que servix per a tocar música ceremonial. El nom significa lliteralment 'casa del tambor', per naqqar/naubat, 'tambor' i khana, 'casa'.[1] Són un signe distintiu de l'arquitectura mogol, ya que els emperadors solien usar música per a senyalar moltes de les seues pràctiques rituals en els seus palaus, i es varen construir baix àrees de la seua influència, principalment en l'Índia i Pakistan, dels que es conserven alguns.

La família de Bismillah Khan hauria tocat el shehnai (instrument de vent) durant generacions en naqqar khanas en vistes als palaus i temples que varen permetre que la seua música poguera ser escoltades a través del camp.cita requerida

Història

En l'época del Califato només els seus governants varen tindre el dret de mantindre una orquesta de palau; a finals de l'época, també els era permés als governadors provincials. Un informe de Pèrsia en el XVII menciona un aument de les ubicacionesn d'orquestes. Els gobernant mogoles de l'Índia varen adoptar —ademés de funcionaris i arquitectes— en gran mida també el ceremonial de la cort persa. La construcció més antiga coneguda d'una naqqar khana en l'Índia es troba en Fatehpur Sikri, la nova capital de l'emperador Akbar.

Atres localisacions

Forta Rojo de Delhi

El pabelló cridat Naubat Khana en el Fort Rojo de Delhi està emplaçat prop de l'entrada oriental del carrer dèu pilars, junt a un pabelló diferent a on es colocaven els palanquines reals i demés parafernalia. Es varen trobar 18 tipos d'instruments musicals que es varen utilisar per a formar part de la comitiva real.

Va ser construït en 1636 pels emperadors mogoles. Despuix del final del seu patrocini, la naubat khana va caure en un estat de deterioració i es va mantindre en eixe estat durant casi un sigle fins que el britànic George Fisher ho va restaurar en 1858 per a la nova Zilla School (Escola Zilla, de zilla, districte escolar).[2] Despuix del final del Raj Britànic, el lloc es va convertir en unes ruïnes. L'embaixada nortamericana es va negar a rebre-ho com un regal pel seu mal estat. El govern ho va usar com a jefatura de policia durant algun temps, pero en l'actualitat servix com una escola mija.[3] Recentment, un dels seus costats va ser pintat de blanc (del roig original) pel Servici Arqueològic de l'Índia, ya que es pensa que eixe era el seu color original.[1]

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 Verma, Richi. «One wall inside Ret Fort to turn white», Claves of Índia, 20 de maig de 2011. Consultat el 10 de març de 2014.
  2. ↑ «Naubhatkana». maduraidirectory.com. Consultat el 10 de març de 2014.
  3. ↑ Kedia, Lavika. «Ret Fort, the dying heritage», The Sunday Indian, 11 de juliol de 2011. Consultat el 10 de març de 2014.

Referències


Commons


Referències