Nanofiltración

La nanofiltración és el procés per mig del qual es fa passar un decorregut a través d'una membrana semipermeable a una determinada pressió de manera que es produïx una separació basada en el tamany de les molècules que poden travessar dita membrana (entre 0.001 i 0.01 μm). S'obtenen dos corrents del decorregut d'entrada: el permeado, que és el decorregut que ha passat a través de la membrana i al com se li han retirat els components que el seu pes molecular és major que el tamany de poro de la membrana, i el concentrat, que és la que correspon al decorregut que no ha travessat la membrana i que concentra els components de la corrent principal.
La tècnica és principalment aplicada en la purificació d'aigua, aigua potable, l'eliminació de substàncies orgàniques, tals com microcontaminantes i ions multivalentes. Les membranes de nanofiltración retenen moderadament les sals univalentes.
Atres aplicacions de la nanofiltración són:
- L'eliminació de pesticidas de les aigües subterrànees.
- L'eliminació de metals pesats de les aigües residuals.
- Reciclage d'aigües residuals en lavandería.
- Ablandamiento de l'aigua.
- Eliminació de nitrat.
- Reducció / eliminació de color / matèria orgànica.
- Desmineralización del sèrum làcteu / concentració de lactosa i proteïnes.
- Concentració i separació de sucres.
- Recuperació de llavats CIP.
- Purificació / Concentració de productes.
- Recuperació de subproductes (salmorra).
- Filtració de CO2
Materials
[editar | editar còdic]Els materials, cridats MOFs, o armassons organometálicos, i que a voltes són descrits com "esponges de cristal", ya han demostrat anteriorment tindre gran potencial per a almagasenar hidrogen i metà. A nivell molecular, els MOFs són bastides compostes de gavetes de metal units entre sí per voltons de composts orgànics, una estructura dissenyada per a aumentar al màxim l'àrea de la superfície.
l'Universitat de Adelaida és una universitat pública australiana en campus universitari en la ciutat de Adelaida, en Austràlia Meridional, i una de les millors del món, per esta raó busca ser pionera en diversos tipos d'investigacions, dins de les innovacions que ha presentat es troba una proposta que podria ser la resposta per a ajudar a la reducció de el CO2 i aixina eliminar els seus efectes nocius. Un grup de científics integrats per membres de l'universitat va desenrollar un nou material en nanotecnología per a reduir la contaminació que generen les centrals elèctriques alimentades per combustibles fòssils. Este nou material servix per a separar el diòxit de carbono (CO2) del nitrogen, un atre dels components que es lliberen en les centrals elèctriques quan cremen el carbó. Açò facilita en gran medida l'absorció de el CO2, evitant la seua lliberació en l'atmòsfera, la qual cosa contrarrestaria una de les grans problemàtiques que enfronta l'home: l'efecte hivernàcul.
Ademés posseïx una qualitat ultraabsorbente denominada armassó organometálico, que té la capacitat de separar eficientemente el CO2 del nitrogen. El material és molt similar a una esponja, pero a escala nanométrica i les seues poros microscòpics retenen les molècules de CO2, mentres que les de nitrogen, que són una miqueta més grans, queden fòra. Existixen atres métodos d'absorció de CO2, pero són molt costosos i consumixen molta energia. Este nou nanomaterial promet ser molt més eficient energèticament, ademés de que és molt fàcil de fabricar.
Un nou invent que servix per a atenuar el greu dany que les activitats humanes li fan al mig ambient, serà un gran aporte a l'ecologia si el seu desenroll demostra que és factible la seua instalació en totes les centrals elèctriques que funcionen en combustibles fòssils, en cada racó del nostre volgut planeta Terra.
El diòxit de carbono és un dels gasos d'efecte hivernàcul, que contribuïx a que la Terra tinga una temperatura habitable, sempre i quan es mantinga dins d'un ranc determinat. Sense diòxit de carbono, la Terra seria un bloc de gèl. Per un atre costat, un excés de diòxit de carbono accentua el fenomen conegut com a efecte hivernàcul, reduint l'emissió de calor a l'espai i provocant un major calfament del planeta. És per açò que molts experts han buscat noves solucions que siguen amigables en el mig ambient i una d'elles és investigada per la Nanotecnología. En paraules de la Dra. Bàrbara Karn “La nanotecnología ecològica no és una fantasia lluntana de ‘Star Trek’, empreses i investigadors clau en nanotecnología s'estan responsabilisant per a garantisar que la fabricació dels productes nanotecnológicos siga segura per al mig ambient i que els riscs que estos presenten per a l'home i el mig ambient es minimisen tant durant la seua producció com durant el seu consum. Volem destacar estos esforços i buscar formes d'ajudar a potenciar este tipo d'innovacions”.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Nanofiltración» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.