Nambulita

La nambulita és un mineral de la classe dels inosilicatos. Va ser descoberta en 1972 en una mina de la localitat d'Ono en la prefectura de Iwate, illa d'Honshū (Japó), sent nomenada aixina en honor de Matsuo Nambu, mineralogista japonés. Un sinònim poc usat és la seua clau: IMA1971-032.
Característiques químiques
És un silicat del tipo dels inosilicatos de cadena senzilla de periodo 5, en liti i manganeso, sense alumini i anhidro, pero hidroxilado.
És isoestructural en la marsturita (NaCa(Mn2+)3Si5O14(OH)).
Forma una série de solució sòlida en la natronambulita (Na(Mn2+)4Si5O14(OH)), en la que la substitució gradual del sodi per liti va donant els distints minerals de la série.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: titani, alumini, ferro, magnesi, calcio, potassi, aigua, carbono i fòsfor, que li donen distintes tonalitats.
Formació i jaciments
Apareix en vetes, tallant a jaciments de braunita en pissarres.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: braunita, albita, neotocita o rodocrosita.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nambulita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.