Naltrexona
Categoría:Wikipedia:Traducciones para mejorar
La naltrexona o naltraxona[1] és un fàrmac sintètic antagonista no selectiu dels receptors opiodes. Els efectes farmacològics són mínims en absència d'opiodes o quan els sistemes endorfinérgicos estan desactivats. Es prescriu en el tractament de la dependència dels opiodes (com la codeína, morfina i heroïna) i del alcohol. [2][3]
La naltrexona desplaça de manera competitiva als agonistas dels receptors opiodes, evitant els efectes euforisants dels opiodes. La potència relativa de la naltrexona com antagonista opioide és aproximadament 2 voltes major que la de naloxona. No produïx dependència física o psíquica, ni s'ha descrit tolerància. [2][3]
També s'utilisa en la teràpia del síndrome d'abstinència a l'alcohol pel seu efecte anti-craving. Reduïx el desig i el consum d'alcohol, millora la taxa d'abstinència i disminuïx les recaigudes. No obstant, no és efectiu en els pacients en dany hepàtic significatiu. [2][3][4][5]
Indicacions
[editar | editar còdic]La naltrexona competix en l'heroïna i uns atres narcòtics a nivell dels receptors opioides, i aixina aminorar els efectes d'estos agonistas opioides.[6] Està indicat principalment en el tractament de manteniment a pacients adictes a opioides per a que deixen d'usar estes substàncies.[7] Una sola dosis de naltrexona administrada en dies alterns bloqueja virtualment tots els efectes de l'heroïna.[4] La naltrexona fa que disminuïxquen els efectes en la sobredosis per metadona, per ser un fàrmac d'acció més duradora.[6] No s'ampra en individus hospitalisats que carixen de motivació per a abandonar la drogadicció. Com és un antagonista dels receptors celulars, la naltrexona deu utilisar-se en pacients que hagen segut primer desintoxicados del seu drogodependència para no desencadenar un síndrome de supressió.[6]
Existixen proves de que la naltrexona disminuïx el etilismo en alcohòlics crònics i acurta els periodos de recidiva,[6] per lo que s'ha aprovat per a eixe propòsit en varis països. El disulfiram i el acamprosato s'han utilisat en este propòsit en resultats similars als de la naltrexona.
Encara que la naltrexona ajuda a reduir la ansietat dels narcòtics o de l'alcohol, no s'han observat efectes d'este medicament en el tractament de l'adicció.[7]
Recentment s'està postulant en varis estudis en resultats satisfactoris, com a tractament sintomàtic del Síndrome de Fatiga Crònica. [8]
Història
[editar | editar còdic]La naltrexona va ser sintetisada en 1963 pel Dr. Jack Fishman en Endo Laboratories, companyia farmacèutica de Nova York en Estats Units, com a part d'una série d'investigacions relacionades en el desenroll de antagonistas opiodes per a contrarrestar els seus efectes.[2]Durant els següents 10 anys, la naltrexona va ser estudiada en animals i en humans. Els estudis preclínicos varen demostrar que la naltrexona antagoniza els receptors opiodes, evitant els efectes eufòrics i analgésicos dels opiodes.[9]
En 1974 es va iniciar l'us clínic de la naltrexona per al tractament de sobredosis i dependència de opiodes. La naltrexona va ser aprovada per FDA (Administració d'Aliments i Medicaments dels Estats Units) com a tractament apra la depdencia de opiodes baix el nom comercial de trexan en 1984. La naltrexona va ser l'alternativa de tractaments ya existents, com la metadona.[9][10]
En 1994 la FDA va aprovar la naltrexona per al tractament de la dependència d'alcohol baix el nom comercial de revia. Es relizaron estudis des de 1980 i ya per a 1985 a càrrec del Dr. Joseph Volpicelli i el Dr. Charles O´Brien es va demostrar la reducció de la taxa de recaigudes en persones en trastorns per consum d'alcohol.[11][10]
En 2006 es va aprovar una formulació inyectable de lliberació prolongada de naltrexona coneguda com vivitrol, va millorar el compliment terapèutic perque s'administra una volta al més.[9][10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Herrera Carranza, J., Atenció Farmacèutica en Pediatria (previsualización en espanyol). Últim accés 6 de juliol de 2008.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «a-el-trastorn-per-consum-de-opioides-ha-demostrat-ser-eficaç L'inici ràpit de la naltrexona de lliberació prolongada en el tractament per al trastorn per consum de opioides ha demostrat ser eficaç | National Institute on Drug Abuse (NIDA)» (en en). nida.nih.gov. Consultat el 2024-07-19.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 The American Journal on Addictions.27(3)
- 177–187.ISSN 1055-0496.doi:10.1111/ajad.12711.Consultat el 2024-07-19.
- ↑ 4,0 4,1 Katzung, Bertram G. (2007). «31. Opioid Analgesics & Antagonists», Basic & Clinical Pharmacology, 9 edició, McGraw-Hill. ISBN 0071451536.
- ↑ Medicine - Programa de Formació Mèdica Continuada Acreditat.12(10)
- 583–590.ISSN 0304-5412.doi:10.1016/j.med.2016.05.007.Consultat el 2024-07-19.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Harrison Principis de Medicina Interna 16a edició. «Capítul 373. Abús i dependència de opioides» (en espanyol). Harrison online en espanyol. McGraw-Hill. Archivat des d'el original, el 8 de juny de 2008. Consultat el 6 de juliol de 2008.
- ↑ 7,0 7,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadamedlineplus - ↑ https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC8313851
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Alcohol Research : Current Reviews.42(1)
- 11.ISSN 2168-3492.doi:10.35946/arcr.v42.1.11.Consultat el 2024-07-19.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Case Medical Research.ISSN 2643-4652.doi:10.31525/cmr-29dc5f3.Consultat el 2024-07-19.
- ↑ Medical Sciences (Basel, Switzerland).6(4)
- 82.ISSN 2076-3271.doi:10.3390/medsci6040082.Consultat el 2024-07-19.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Naltrexona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.