Anar al contingut

Nafza

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Nafza és el nom d'una tribu bereber, pertanyent als Butr, i del país que ocupen en Tunis. El gentilici és nafzí.

Els grups nafzís apareixen en l'Edat Mija entre Fez i Tunis incloent el Magreb central i el Rif. Segons el croniste del XIV Ibn Jaldún, els nafzis es varen convertir al judaisme abans de la conquista musulmana del nort d'Àfrica.[1] Un grup va aplegar despuix a la península ibèrica i es va assentar en la vall del Guadiana, per damunt de Mèrida, a on tenien una fortalea anomenada Hisn um Djafar; un chicotet número es va traslladar a Xàtiva. El conquistador musulmà Táriq ibn Ziyad pertanyia a esta tribu.[2] Els nafzís eren partidaris dels Omeyas d'Abd al-Rahman I, la mare del qual era una presonera de la tribu; abans d'aplegar el omeya a a el-Ándalus va permanéixer en Nakur en el Rif, a on s'havia establit un grup nafzí.

El grup principal es va establir en Ifriqiya en l'est de la Krumiria. La ciutat de Nazfa o Nefza que pren el nom de la tribu, està situat a 150 km a l'oest de Tunis.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ibn Khaldun, Histoire dones Berbères et dones dynasties musulmans de l'Afrique septentrionale (París: Geuthner, 1968), pp.208-209.
  2. Sand, Shlomo (2010). Comment li peuple juif fut vaig inventar (en fr), Pariu: Flammarion, p. 401. ISBN 978-2-08-122882-5.
  • Ibn Khaldun, Histoire dones Berbères et dones dynasties musulmans de l'Afrique septentrionale, 1852-1856, traducció de William Mac Guckin de Slane, Imprimerie du Gouvernement, Alger, volums I, II i III, en llínea en: [1], [2] i [3].