NMDAR

esquema del receptor activat

NMDA (àcit N-metil-D-aspártico) és un derivat aminoàcit que actua com un agonista específic en el receptor NMDA, i per això mimetiza l'acció del neurotransmissor glutamato. En contrast al glutamato, NMDA lliga per a regular solament al receptor NMDA -NMDAR -, sense efectes en uns atres receptors de glutamato.

NMDA és una substància sintètic acuosoluble que no es troba normalment en els teixits biològics. Va ser sintetisada en els anys 60s. NMDA és una excitotoxina; esta traça té aplicacions en l'investigació de les ciències de la conducta. El cos de treball que utilisa esta tècnica cau en els denominats "estudis lesionales." Els investigadors apliquen NMDA a regions específiques d'un cervell de (animal) o espinal dorsal i subsecuentement testean la conducta d'interés, tals com conducta operante. Si la conducta està compromesa, se sugerix que el teixit destruït era part de la regió cerebral que contribuïa significativament a l'expressió normal de la conducta. No obstant, en cantitats menors NMDA no és neurotóxico. Per açò l'acció del glutamato específicament en els receptors NMDA es pot investigar injectant cantitats menors de NMDA en determinades regions del cervell: per eixemple, l'injecció de NMDA en la regió del talle cerebral induïx la locomoció involuntària en gats i rates.

Antagonistas

Eixemples d'antagonistas del receptor NMDA són APV, Amantadina, dextrometorfano, ketamina, fenciclidina (PCP), riluzol, memantina i l'àcit quinurénico, els únics antagonistas endógenos. Referits com antagonistas del receptor NMDA.

Referències

• .