Anar al contingut

Números i fòrmules pandigitales

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els números i les fòrmules pandigitales són aquelles expressions matemàtiques en la construcció de les quals apareixen a lo manco una volta tots els dígits que constituïxen la base de numeració en la que estan escrits. La base 10 és la més usada per a construir expressions pandigitales, puix es tracta de la base més chicoteta que usa tots els guarismes existents (0, 1, 2, ,3 ,4 ,5, 6, 7, 8, 9) per a denotar números.

Existixen certes discrepàncies sobre la definició anterior que és important numerar:

  1. En algunes ocasions es permet una única aparició de cada dígit;[1]
  2. en atres casos, és permissible repetir cada sifra quantes voltes es vullga;
  3. algunes definicions consideren al 0 com un guarisme vàlit i unes atres no (en este cas, l'única condició és que el número no escomence per 0).[2]

Els següents són eixemples de números pandigitales:

  • 245 789 613 usant la primera definició; a este tipo de números pandigitales se'ls crida "no redundantes" o "restringits".
  • 122 333 444 455 555 666 666 777 777 788 888 888 999 999 999 usant la segona definició; a este tipo de números pandigitales se'ls denomina "redundantes" o "no restringits".
  • 10 102 030 309 030 804 705 606, usant la tercera definició.

Recorrent a la primera definició, resulta que la cantitat de números pandigitales és finita (exactament, hi hauria 362 880 números pandigitales si es consideraren només els dígits de l'1 al 9; en canvi, si es considerara també el 0, llavors hi hauria 3 628 799 de números pandigitales).

Sent aixina, resulta molt més interessant estudiar les conseqüències d'usar ya siga la segona o la tercera definició, puix en qualsevol de les dos la cantitat de números pandigitales creix fins a l'infinit.

En el cas de les fòrmules pandigitales, es fan les mateixes puntualisació: poden usar-se només una volta cada dígit, una cantitat arbitrària de voltes o considerar el 0 com un atre dígit més encara que, en este cas, la seua ocupació resulta indiferent o, inclús, contraproduent, puix en ser el neutre aditiu no té efecte sumar-ho o restar-ho a una expressió; en cas que es multiplique, anula a qualsevol de les expressions que formen part del producte (lo mateix si és numerador d'una fracció, i evidentment no pot usar-se com a denominador); sobre la potenciació, no té una atra utilitat més que tornar 1 qualsevol expressió.

Propietats dels números pandigitales en base 10

[editar | editar còdic]

Existixen vàries teoremes associades als números pandigitales. Els més populars i bàsics són els següents:

Teorema 1[3]. Tot número pandigital restringit és divisible entre 9.

Demostració:

Açò es demostra fàcilment: siga ρ un número pandigital restringit. Llavors, la suma dels seus dígits és:

i=09i=45

Note's que 4+5 = 9. Per lo tant, ρ complix la prova de divisibilidad entre 9.

Corolari. En general, si es considera que ρn és un número pandigital a on totes les seues sifres es repetixen n cantitat de voltes cada una (a este númer pandigital se li cridarà ""restringit a n"), llavors la suma dels seus dígits és:

ni=09i=45n

I ya que 945n, llavors novament ρn complix el criteri de divisibilidad entre 9.

Teorema 2. El número pandigital més chicotet en una base b qualsevol està donat per:

bb1+j=2b1jbb1j

Teorema 3. La cantitat de números pandigitales que pot formar-se en N dígits del 0 al 9 repartits de manera arbitrària és:

N!a0

a on a0 representa la cantitat de voltes que es repetix el 0.

Demostració:

La demostració és elemental, puix aplica principis bàsics d'combinatoria.


Daus N dígits del 0 al 9 per a formar números en eixa cantitat de sifres, llavors hi ha N posicions a on colocar cada u dels guarisme. Aixina que, com la cantitat de sifres és la mateixa que la cantitat de posicions, poden colocar-se N dígits en la primera posició, N1 dígits en la segona posició, N2 dígits en la tercera posició, etc. Multiplicant totes les maneres de colocar els dígits en totes les posicions, el resultat és:

N(N1)(N2)...(3)(2)=N!

Per últim, no totes les combinacions són vàlides, ya que no s'admeten aquelles que comencen per 0.

Si a0 denota la cantitat de voltes que es repetix el 0, llavors solament hi haurà a0 números que escomencen per 0 (el que té només un 0 al principi, el que té dos 0 al principi, el que té tres 0 al principi, etc.). Aixina, la fòrmula queda finalment com:

N!a0

Conjectura sobre números pandigitales

[editar | editar còdic]

La conjectura de les potències de 2

[editar | editar còdic]

Conjectura. Totes les potències de 2 majors a 168 són números pandigitales.

2168 és un número de 51 dígits que conté tots els dígits llevat (curiosament) 2; no obstant, es creu que a partir del 169 totes les potències de 2 són pandigitales.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «A050278 - OEIS». oeis.org. Consultat el 11 d'octubre de 2021.
  2. «A050289 - OEIS». oeis.org. Consultat el 11 d'octubre de 2021.
  3. «Pandigital Number» (en en). mathworld.wolfram.com. Consultat el 23 d'abril de 2020.
  4. «A130696 - OEIS». oeis.org. Consultat el 23 d'abril de 2020.


Referències

[editar | editar còdic]