Anar al contingut

Números de Feigenbaum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Diagrama de forcall: la constant de Feigenbaum δ expressa el llímit de la relació de distàncies entre consecutius forcalls Li / Li + 1.

En matemàtica, els números o constants de Feigenbaum són dos número real descoberts pel matemàtic Mitchell Feigenbaum en 1975. Abdós expressen cocients que apareixen en els diagrames de forcall de la teoria del caos.

Les constants

[editar | editar còdic]

Els diagrames de forcall es referixen als valores llímit presos per les seqüències del tipo xn+1=μf(xn) a on f és una funció real, definida positiva i tres voltes derivable sobre [0;1] i posseint un únic valor màxim sobre este interval (és dir, sense valor màxim relatiu).

Tenint en conte xm per a una funció donada, baix d'un determinat valor de μ, la seqüència conduïx a un únic llímit. Sobre eixe valor, pero baix d'un atre, la seqüència termina per oscilar entre dos valors, després, per damunt d'este atre valor, escomença a oscilar entorn a quatre, etc. Els valors de μ que separen dos intervals es diuen valors dels forcalls i es nomenen com μ1,μ2, etc.

La primera Constant de Feigenbaum està definida com el llímit dels cocients entre dos intervals successius del forcall.

δ=limnμn+1μnμn+2μn+1

I val aproximadament:

δ4,669201609102990671853203821 578439,Plantilla:OEIS

La segona constant de Feigenbaum es definix com el llímit de la relació entre dos distàncies successives entre les branques més propenques de xm (el màxim de la funció f):

α=limndndn+1

I val aproximadament:

α2,502907875095892822283902873218478Plantilla:OEIS

Lo interessant és comprovar que estos periodos i les constants de Feigenbaum són independents de la forma de la funció f(x), sempre que siga tres voltes derivable i no tinga màxims relatius. Eixemples de funcions aixina són f(x)=x-x2, f(x)=sen(x), etc.