Números de Feigenbaum

En matemàtica, els números o constants de Feigenbaum són dos número real descoberts pel matemàtic Mitchell Feigenbaum en 1975. Abdós expressen cocients que apareixen en els diagrames de forcall de la teoria del caos.
Les constants
[editar | editar còdic]Els diagrames de forcall es referixen als valores llímit presos per les seqüències del tipo a on f és una funció real, definida positiva i tres voltes derivable sobre [0;1] i posseint un únic valor màxim sobre este interval (és dir, sense valor màxim relatiu).
Tenint en conte xm per a una funció donada, baix d'un determinat valor de μ, la seqüència conduïx a un únic llímit. Sobre eixe valor, pero baix d'un atre, la seqüència termina per oscilar entre dos valors, després, per damunt d'este atre valor, escomença a oscilar entorn a quatre, etc. Els valors de μ que separen dos intervals es diuen valors dels forcalls i es nomenen com μ1,μ2, etc.
La primera Constant de Feigenbaum està definida com el llímit dels cocients entre dos intervals successius del forcall.
I val aproximadament:
La segona constant de Feigenbaum es definix com el llímit de la relació entre dos distàncies successives entre les branques més propenques de xm (el màxim de la funció f):
I val aproximadament:
Lo interessant és comprovar que estos periodos i les constants de Feigenbaum són independents de la forma de la funció f(x), sempre que siga tres voltes derivable i no tinga màxims relatius. Eixemples de funcions aixina són f(x)=x-x2, f(x)=sen(x), etc.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Números de Feigenbaum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.