Anar al contingut

Muslim ibn al-Hajjaj

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Imam Muslim.png
Muslim ibn al-Hajjaj


Abu-l-Hussayn Múslim ibn al-Hajjaj al-Quxayrí an-Nixaburí —àrap أبو الحسين مسلم بن الحجاج القشيري النيشابوري—, més conegut com Múslim ibn al-Hajjaj o simplement com Múslim (Nishapur, 821-875), va anar un erudit musulmà, autor de la segona compilació dels Hadiths més apreciats pels sunitas (despuix de Sahih al-Bujari), coneguts com Sahih Múslim (o Hadiths autèntics de Múslim).

Biografia

[editar | editar còdic]

Va nàixer en Nishapur, en la província abasí de Jorasán, actualment en el nordest d'Iran. Els historiadors varen coincidir en la data de la seua mort, pero varen diferir a l'hora de determinar la data del seu naiximent, i els erudits tenen quatre opinions:

  1. Que el seu naiximent va ser en l'any 201 AH, que és l'opinió del Imam Shams al-Din al-Dhahabi en el llibre Al-Abrar i Diwan al-Mubtada'i wa al-Jabar, a on menciona que va morir quan tenia xixanta anys, i Ibn al-Emad al-Hanbali va estar d'acort en ell en Shathrat al-Dahab.
  2. El seu naiximent va ser en l'any 202 AH, que és l'opinió de Karl Bruckelmann (Història de la Lliteratura).
  3. Va nàixer en l'any 204 AH, segons Shams al-Din al-Dhahabi en abdós Tikrat al-Haqim (llibre), Sir al-Alam al-Nablaa, i al-Kashif en saber que té una narració en els sis llibres, pero ell no va afirmar esta opinió, sino que la va afirmar Ibn Kathir al-Damascene, i Ibn Hajar al-Asqalani , entre uns atres.
  4. Que el seu naiximent va ser en 206 AH, que és la declaració d'Abu Abdullah al-Hakim al-Nisaburi en lo que va sentir d'Ibn al-Ajram. Açò implica, com va dir Ibn al-Salah: " que el seu naiximent va ser en l'any siscents dos".[1] Esta és la declaració d'Abu 'Abdullah al-Hakim al-Nisaburi.

La tradició explica que va fer diversos viages a través de la península aràbiga, Egipte, Iraq i Síria per a arreplegar els hadiths, transmesos fins a llavors de manera oral, i per a estudiar en els mestres reputats com Ahmad bin Hanbal, discípul de Muhammad ibn Idris ash-Shafi'i. Finalment va tornar a la seua ciutat natal, a on es va instalar definitivament fins a la seua mort. Allí era colega i amic de Muhammad Ibn Ismail Al-Bujari que hauria tingut com a discípuls a at-Tirmidhí, Ibn Abi-Hàtim ar-Razí o Ibn Khuzayma, que varen escriure obres sobre els hadiths.

Els historiadors diferixen sobre la seua data de naiximent, encara que generalment es dona com 202 AH (817/818),[2][3] 204 AH (819/820),[4][5] o 206 AH (821/822).[2][3][6]

Adh-Dhahabi va dir: "Es diu que va nàixer en l'any 204 AH", encara que també va dir: "Pero crec que va nàixer abans d'això".[4]


Ibn Jallikan no va poder trobar cap informe de la data de naiximent o l'edat de mort de Muslim per part de cap dels ḥuffāẓ (mestres de hadiths), llevat el seu acort de que va nàixer despuix del 200 AH (815/816). Ibn Jallikan cita Ibn al-Salah, que cita el Kitab 'Ulama al-Amsar de Ibn al-Bayyi, en l'afirmació de que els musulmans va ser de 55 anys d'edat quan va morir el 25 de Rayab, 261 AH (maig de 875)[6] i per lo tant el seu any de naiximent deu haver segut 206 AH (821/822).

Ibn al-Bayyiʿ informa que va ser enterrat en Nasarabad, un suburbi de Nishapur.

Segons els erudits, era d'orige àrap o persa.[7][8] La nisbah de "al-Qushayri" significa la pertinença musulmana a la tribu àrap de Banu Qushayr, els membres de la qual varen emigrar al territori persa recent conquistat durant l'expansió del Califato Rashidun.[5] Un erudit cridat Shams al-Dīn al-Dhahabī va introduir l'idea de que va poder haver segut un mawla d'ascendència persa, atribuït a la tribu Qushayr a través de wala' (Aliança). Un antepassat de musulmà pot haver segut un esclau lliberat d'un Qushayrí, o pot haver acceptat l'Islam a mans d'un Qushayrí. Segons atres dos erudits, Ibn al-Athīr i Ibn al-Ixāh, en realitat era un membre àrap d'eixa tribu de la qual la seua família havia emigrat a Iran casi dos sigles abans despuix de la conquista.[4]

Les estimacions sobre el número de hadiths en els seus llibres varien de 3033 a 12 000, depenent de si s'inclouen duplicats o solament el text (isnad). Es diu que el seu Sahih ("autèntic") compartix uns 2000 hadiths en el Sahih de Bujari.[9]

Reconeiximents

[editar | editar còdic]

Muslim va ser apreciat pels erudits i els seus companyers, ya que els erudits parlaven de la seua virtut i es referien a ell en el poder del coneiximent i l'elevació del seu estatus,[10]

I xeics com Ishaq bin Rahawayh varen predir un gran futur per a ell, i va dir "quin home serà este",[11] Es va destacar i es va fer famós despuix de la seua autoria del Sahih Muslim, i es va convertir en un iman d'autoritat en la ciència del hadiz. Entre els dits dels erudits al respecte:

  • El xeic Muhammad bin Abd al-Wahhab al-Farra va dir sobre ell: "Muslim va ser un dels erudits del poble i gots de coneiximent. li va ensenyar res més que coses bones."
  • Ibn al-Salah va dir:[12] Deu, Beneït i Exaltat siga, ho va elevar a les estreles en el seu Llibre Sahih, i es va convertir en un Iman de Prova, la menció de la qual comença i és repetit en la ciència del hadiz, i atres ciències, i eixa és la generositat de Deu que Ell dona a qui Ell vol.
  • Ibn al-Akhram va dir:[13] "De fet, esta ciutat nostra va dur a tres hòmens del hadiz: Muhammad bin Yahya al-Dhuhli, Ibrahim bin Abi Talib i ' Muslim'."
  • Bandar va dir:[13] "Al-Hafiz quatre, Abu Zur'ah i Muhammad bin Ismail i Al-Darimi i Muslim."
  • Va dir Abu Ali al-Nisaburi:[14] "Lo que hi ha baix de la superfície del cel és més autèntic que el llibre de Muslim bin Al-Hajjaj en la ciència del hadiz."
  • Ahmed bin Salamah al-Nisaburi: "Vaig vore que Abu Zur'ah i Abu Hatim li donen prioritat a “Muslim bin Al-Hajjaj” en el coneiximent del hadiz autèntic sobre els xeics del seu temps."
  • Jamal al-Din al-Mazi: "Abu Abdullah al-Hakim al-Nisaburi va dir: Vaig llegir de puny i lletra de Abi Amr al-Mustamalli: Isaac nos va dictar l'any de Bin Mansour doscents cincuenta y uno, i Muslim bin Al-Hajjaj ho va elegir, i yo dicte, aixina que Isaac Bin Mansour va mirar a Muslim i va dir: No serem privats de la bondat mentres Deu els guarde per als musulmans."

Llegat

[editar | editar còdic]

L'erudit sunita Ishaq Ibn Rahwayh va ser el primer en recomanar el treball de Muslim.[15] Els contemporàneus de Ishaq no varen acceptar açò al principi; Abu Zur'a a el-Razi va objectar que Muslim havia omés massa material que el mateix Muslim va reconéixer com a autèntic i que incloïa transmissors que eren dèbils.[16]

Ibn Abi Hatim (m. 327/938) més tart va acceptar a Muslim com "digne de confiança, un dels mestres de hadiths en coneiximent de hadiths"; pero açò contrasta en l'elogi molt més exagerat d'Abu Zur'a i també del seu pare Abu Hatim. És similar en Ibn al-Nadim.[17]

El llibre de Muslim va aumentar gradualment en estatura de tal manera que es considera entre els musulmans sunitas la colecció més autèntica de hadiths, solament superada per Sahih Bukhari.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Safah Sahih Muslim de la picardía i l'error - Taqi al-Din Abu 'Amr 'Uthman Ibn al-Salah, p. 64
  2. ↑ 2,0 2,1 Abdul Hamid Siddiqui. «Imam Muslim». Archivat des d'el original, el 31 d'octubre de 2012.
  3. ↑ 3,0 3,1 K. J. Ahmad (1987). Hundred Great Muslims, Dones Plaines, Illinois: Library of Islam. ISBN 0933511167.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Salahuddin ʿAli Abdul Mawjood (2007). The Biography of Imam Muslim bin al-Hajjaj, Riyadh: Darussalam. ISBN 978-9960988191.
  5. ↑ 5,0 5,1 Syed Bashir Ali (2003). Scholars of Hadith, Malaysia: IQRAʼ International Educational Foundation. ISBN 1563162040.
  6. ↑ 6,0 6,1 Ahmad ibn Muhammad ibn Khallikan (1868). Ibn Khallikan's Biographical Dictionary (vol. III), Paris: Oriental translation fund of Great Britain and Ireland, p. 349.
  7. ↑ R.N. Frye (ed.). The Cambridge history of Iran, London: Cambridge University Press, p. 471. ISBN 978-0-521-20093-6.
  8. ↑ صحيح مسلم (en en), Islamic Book Service. ISBN 9788172315924.
  9. ↑ Lu'lu wal Marjan says 1900; Abi Bakr Muhammad b. 'Abdallah al-Jawzaqi apud Brown, 84 counted 2326.
  10. ↑ [https:// books.google.com.eg/books?aneu=PU4rDAAAQBAJ&lpg=PA217&dq =%D9%83%D8%A7%D9%86%20%D9%85%D8%B3%D9%84%D9%85%20%D9 %85%D9%86%20%D8%B9%D9% 84%D9%85%D8%A7%D8%A1%20%D8%A7%D9%84%D9%86%D8%A7%D8%B3 %20%D9%88%D8%A3%D9%88% D8%B9%D9%8A%D8%A9%20%D8%A7%D9%84%D8%B9%D9%84%D9%85&hl=ar&pg =PA217#v=onepage&q&f=false Un llibre de personalitats islàmiques conegudes per l'història i que no seran oblidades Sobre les seues vides i els seus actes heròics més maravellosos, escrit per Abu Nafez Al-Muhtasib, primera edició 2008 AD, pág. 217]
  11. ↑ net/ar/library/index .php?page=bookcontents&ANEU=2220&idfrom=2358&idto=2361&flag=0&bk_no=60&ayano=0&surano=0&bookhad=0 Biografia de les banderes dels nobles, Shams al-Din Abu Abdullah Muhammad ibn Ahmad ibn Uthman ibn Qaymaz al-Dhahabi, traduït per Imam Muslim ibn al-Hajjaj, volum 12, pàgina 562: 579, edició de la Fundació Al-Risala, any 2001 d.C. =2220&idfrom=2358&idto=2361&bookid=60&startno=2 |dona't=agost 22, 2016}}
  12. ↑ [https://web.archive.org/web//https://shamela.ws/browse.php/book-9836/page-34#page-34 archivat en Wayback Machine. La posició dels dos imans al-Bujari i Muslim sobre el requisit de reunir-se i audiència en la cadena de transmissió que s'analisa entre els contemporàneus, autor: Khalid bin Mansour bin Abdullah Al-Drees, Al-Rushd Library, Riyadh, Riyadh Company for Publishing and Distribution, p. /browse.php/book-9836/page- 34 |dona't=2 de febrer de 2017}}
  13. ↑ 13,0 13,1 «Tahdheeb at- Tahdheeb, Ibn Hajar Al-Asqalani, Donar al-Maarif al-Nizamiyya - Índia, primera edició, volum 10, pàgina 128». Archivat des d'el original, el 12 d'abril de 2019. Consultat el 31 de juliol de 2023.
  14. ↑ .php?page=bookcontents&ANEU=4&idfrom=3&idto =11&flag=0&bk_no=90&ayano=0&surano=0&bookhad=0 Hadith Sciences de Ibn al-Salah, el primer tipo, hadiz autèntic, vol. 1, p. 19 //library.islamweb.net/newlibrary/display_book.php?bk_no=90&ANEU=4&idfrom=3&idto=11&bookid=90&startno=3 archivat en Wayback Machine.
  15. ↑ mardi keh in bud; al-Hakim, Ma‘rifat ‘ulum al-hadith, 98 apud Jonathan Brown, The Canonization of al-Bukhari and Muslim (Brill, 2007), p. 86
  16. ↑ Brown, 91-2, 155
  17. ↑ Brown, p. 88–89

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • The Encyclopaedia of Islam. New Edition. Brill, 7, S.691


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Muslim_ibn_al-Hajjaj&oldid=721234»