Museum of London Archaeology
MOLA (Museum of London Archaeology, en espanyol, «Museu d'Arqueologia de Londres») és patrimoni construït, una pràctica d'arqueologia i una companyia benèfica independent registrada davant el Chartered Institute for Archaeologists (CIfA). Esta institució oferix una àmplia gama de servicis arqueològics professionals a clients en Londres i en tot el Regne Unit. Com un dels majors proveïdors de servicis arqueològics del Regne Unit, MOLA és una organisació singular en contar en l'estatus de IRO (Independent Research Organisation, «Organisació d'Investigació Independent»).[1]
Les operacions de MOLA es varen centrar històricament en el Gran Londres, pero s'han expandit a nivell nacional. L'organisació ampra a més de 300 persones en quatre sèus: l'oficina central en Londres, i oficines adicionals en Northampton, Basingstoke i Birmingham.
Des de que es va registrar com a organisació benèfica en 2011,[2] MOLA ha desenrollat la seua pròpia estratègia d'investigació acadèmica i ha ampliat els seus programes de participació comunitària i educació. Entre ells s'inclouen el Thames Discovery Programme, CITiZAN[3] i el Clave Truck.[4]
Entre els servicis comercials que oferix es troben l'assessorament i l'experiència en totes les fases del desenroll des de l'etapa prèvia a la planificació: gestió i consultoria patrimonial, evaluacions d'impacte, excavació, mitigació (en proyectes urbans, rurals, d'infraestructura i uns atres), registre d'edificis en peu, topografia i geomática, geoarqueologia, servicis de troballes i migambientals, posexcavaació i publicació, disseny gràfic i fotografia, edició i archiu.[5]
Des de 2017, MOLA forma partix d'un consorci en Headland Archaeology —MOLA Headland Infrastructure— per a prestar servicis arqueològics i patrimonials a proyectes d'infraestructura a gran escala.[6]
Antecedents
MOLA es va originar a partir de varis departaments del Museu de Londres, encara que en l'actualitat és una entitat totalment independent.[7]
El Department of Urban Archaeology (DUA) es va formar en 1973[7] com a part del moviment d'arqueologia de rescat, en resposta a l'amenaça que suponia per als restants arqueològics no registrats el creixent desenroll de sòtols profunts en oficines de la City de Londres.[8] Abans d'això, el registre dels restants previs a la seua destrucció ho portaven a terme particulars i voluntaris, entre ells Andrew Westman. La reacció pública davant la publicació de The Future of London's Past de l'arqueòlec Martin Biddle va ajudar a conseguir finançació governamental per a un chicotet número de treballadors que varen fundar la DUA.[9] L'equip va estar dirigit per Brian Hobley i va revolucionar el coneiximent detallat de l'arqueologia i història primerenca de Londres.[10]
El Department of Greater London Archaeology (DGLA) es va formar a partir de vàries societats arqueològiques locals en la década de 1980 i va estar dirigit per Harvey Sheldon per a abordar preocupacions similars en atres zones històriques de la capital, en particular en Southwark i l'interior del nort de Londres.[11]
La década de 1980 va dur en si un ràpit desenroll en la City de Londres i un consegüent aument del treball arqueològic.[12] La DUA i la DGLA varen animar als promotors de les obres a finançar excavacions abans de la construcció. Com a resultat, abdós organisacions varen créixer ràpidament, amprant cada una a més de 100 persones a finals de la década de 1980.[13]
Al mateix temps s'estaven produint canvis en la llegislació relativa al treball arqueològic. Fins a 1990, les unitats arqueològiques de tota Anglaterra oferien tant assessorament curatorial com a servicis contractuals. Esta doble funció es va considerar cada volta més com una possible font de conflicte d'interessos, i despuix de la controvertida reurbanisació del jaciment del Rose Theatre de Shakespeare en Southwark es varen introduir canvis en les directrius de planificació (PPG 16).[14]
La responsabilitat de l'assessorament curatorial va passar a les autoritats locals en el cas de la City de Londres i Southwark, i al Greater London Archaeology Advisory Service (GLAAS)[15] en el cas dels demés districtes del Gran Londres. Mentrestant, la DUA i la DGLA es varen fusionar en 1991 per a formar MoLAS (Museum of London Archaeology Service), en la finalitat de prestar servicis com a contractiste arqueològic.[16]
En 2011, MOLA es va separar per complet del Museu de Londres, convertint-se en una companyia benèfica independent. En 2014 es va convertir en una de les poques institucions no acadèmiques en obtindre l'estatus de IRO (Independent Research Organisation).[17]
Les operacions de MOLA han seguit expandint-se per tot el país, en l'obertura d'oficines filials en Birmingham en 2011, en Northampton en 2014 (en l'adquisició de Northamptonshire Archaeology per a formar una nova empresa: MOLA Northampton),[18] i en Basingstoke en 2017.[19]
En 2015, MOLA va passar a ser l'organisació amfitriona del Coastal and Intertidal Zone Archaeological Network, conegut per la seua abreviatura CITiZAN, un proyecte d'arqueologia comunitària dirigit per Gustav Milne que treballa en zones del llitoral anglés documentant el història costera i intermareal ans que siga arrastrada per les marees.[20]
En 2022, MOLA va adquirir L – P : Archaeology, incorporant les antigues oficines de L – P en Stansted, Chester i Bristol.[21] En 2023, un dels socis fundadors de L – P : Archaeology, Guy Hunt, va ser nomenat director eixecutiu de MOLA.[22]
Troballes
Entre les excavacions més importants i de major envergadura es troben l'amfiteatre romà de Guildhall Yard, una complexa seqüència romana i migeval en No 1 Poultry, prop de l'estació de Bank, excavacions en l'assentament saxó mig de Covent Garden durant l'ampliació de la Royal Opera House, excavacions a lo llarc de la ruta de la Jubilee Line Extension en Southwark i Westminster, i la recuperació de més de 15 000 esquelets humans durant l'excavació del priorat i hospital de St Mary Spital, en Spitalfields. Un atre treball destacat ha segut un programa de publicacions finançat per English Heritage. L'organisació publica de forma interna fullets divulgatius i monografies acadèmiques que han rebut resenyes constantment positives i varis premis en proyectes per a clients privats i promotors. Entre els principals proyectes fòra de Londres es troba el descobriment d'un enterrament principesco saxó en Prittlewell, Southend-on-Siga.[23]
Londres romà
- Artícul principal → Londinium.

Les excavacions realisades per la DUA i la DGLA en les décades de 1970 i 1980 varen revelar que el història de la fundació i el desenroll romà de Londinium va ser molt més complexa de lo que es creïa. Londres es va establir en un enclavament estratègic des del punt de vista militar i econòmicament important, en lo que hui és la City de Londres i el nort de Southwark. L'assentament es va formar poc despuix de l'any 43 d. C., provablement cap a l'any 47, i es va establir un creuament fluvial permanent molt prop de l'ubicació actual del pont de Londres. Londinium va créixer en rapidea en la década dels anys 50, pero va ser destruïda durant el tumult de Boudica cap a l'any 60 d. C. La ciutat es va reconstruir poc despuix i es va convertir en la capital provincial, gojant d'una considerable inversió pública i un espectacular creiximent econòmic fins al seu apogeu al començament del sigle II.[24]
Un gran incendi, canvis econòmics i la pesta antonina varen provocar un estancament del creiximent a mitan del sigle II, encara que cap a l'any 200 d. C. es varen afegir muralles defensives durant o despuix de l'enfrontament entre Clodio Albino i Septimio Sever. La Londres romana tardana va experimentar una renovació urbana en moltes zones i va seguir sent un centre important, encara que va deixar de ser un gran port o centre comercial. La ciutat va sofrir un decliu definitiu a finals del sigle IV i va ser abandonada ràpidament, sense a penes indicis d'ocupació poc despuix de la retirada romana de Britania. El treball realisat en els últims anys per MOLA ha seguit aportant informació rellevant, entre les troballes recents de la qual s'inclouen un assentament romà extramuros en Westminster, en St Martin-in-the-Fields, i un recint fortificat posterior al tumult de Boudica en Plantation Plau, en Cornhill.[24]
Descobriment de Lundenwic
Les excavacions en la City de Londres durant les décades de 1970 i 1980 no varen conseguir trobar a penes indicis d'ocupació en el periodo comprés entre els sigles V i X, pese a l'evidència històrica aparentment inequívoca de l'existència de Londres a lo manco des de l'any 604. No obstant, el Department of Greater London Archaeology (DGLA) havia descobert les nomenades granges sajonas en la zona de Fleet Street, Covent Garden i Westminster. A mitan de la década de 1980, Alan Vince i Martin Biddle varen formular de manera independent la teoria de que Londres s'havia restablit no en la City, sino uns quilómetros a l'oest, entorn a la zona coneguda com Aldwych. Este assentament saxó mig es va conéixer com Lundenwic. Lundenwic va sofrir atacs vikingos cada volta més freqüents durant el sigle IX, i és possible que la seua població es vera obligada a dispersar-se. Cap a l'any 886, Alfredo el Gran va traslladar de nou als londinencs a la City de Londres, a l'ampar de les muralles defensives romanes, que encara es mantenien en peu. La reocupaació sajona tardana de l'emplaçament de la ciutat romana es va conéixer com Lundenburgh.[25]
Referències
- ↑ «Independent Research Organisation status for MOLA – Arts and Humanities Research Council» (en en). ahrc.ukri.org.
- ↑ «Charity Details» (en en). beta.charitycommissió.gov.uk. Consultat el 2 de juliol de 2018.
- ↑ «CITiZAN – Coastal and Intertidal Zone Archaeological Network» (en en). www.citizan.org.uk. Consultat el 16 d'agost de 2018.
- ↑ «Clave Truck» (en en). MOLA. Consultat el 16 d'agost de 2018.
- ↑ «MOLA (Museum of London Archaeology) | The Institute for Archaeologists» (en en). www.archaeologists.net. Archivat des de l'original, el 20 d'agost de 2018.
- ↑ «MOLA and Headland Archaeology form major new infrastructure consortium – MOLA Headland Infrastructure», MOLA Headland Infrastructure, 19 de decembre de 2016 (en en-us).
- ↑ 7,0 7,1 (2003) London's archaeological secrets : a world city revealed (en en), New Haven: Yale University Press en associació en el Museum of London Archaeology Service. OCLC 49739775. ISBN 0-300-09516-3.
- ↑ Ottaway, Patrick (2005). Archaeology in British Towns: From the Emperor Claudius to the Black Death (en en), Londres: Routledge, pp. 11. ISBN 1-134-76171-6.
- ↑ Baugher, Sherene; Appler, Douglas R.; Moss, William (28 de juliol de 2017). Urban archaeology, municipal government and local planning : preserving heritage within the Commonwealth of Nations and the United States (en en), Cham, Suïssa. OCLC 1000054536. ISBN 978-3-319-55490-7.
- ↑ «1973 – Brian Hobley Appointment» (en en-gb). www.hobleysheroes.co.uk. Archivat des de l'original, el 20 d'agost de 2018.
- ↑ «About» (en en-gb). www.hobleysheroes.co.uk.
- ↑ «DUA Press Cuttings» (en en). photos.google.com.
- ↑ Baugher, Sherene; Appler, Douglas R.; Moss, William (28 de juliol de 2017). Urban archaeology, municipal government and local planning : preserving heritage within the Commonwealth of Nations and the United States (en en), Cham, Suïssa. OCLC 1000054536. ISBN 978-3-319-55490-7.
- ↑ Julian, Bowsher (1998). The Rose Theatre: an archaeological discovery, Museum of London (en en), Londres: Museum of London. OCLC 39375605. ISBN 0-904818-75-6.
- ↑ «Greater London Archaeology Advisory Service» (en en). historicengland.org.uk.
- ↑ (2013) Curating human remains : caring for the dead in the United Kingdom, Giesen, Myra J. (en en), Woodbridge, Suffolk, Regne Unit: Boydell Press. OCLC 830390432. ISBN 978-1-78204-074-3.
- ↑ «Independent Research Organisation status for MOLA» (en en). ahrc.ukri.org.
- ↑ «Archaeology: Council report says sell», BBC News, 9 de juliol de 2013.
- ↑ «Maria Miller MP visits Basingstoke based archaeoligy charity MOLA» (en en) (12 de març de 2018).
- ↑ «Coastal and Intertidal Zone Archaeological Network (CITiZAN) - Discover Thanet's Coast - Thanet Council» (en en). Archivat des de l'original, el 13 d'octubre de 2018.
- ↑ «L – P : Archaeology joins MOLA» (en en). MOLA.
- ↑ «Our new Chief Executive» (en en). MOLA.
- ↑ «Southend burial site 'UK's answer to Tutankhamun'», BBC News, 9 de maig de 2019 (en en).
- ↑ 24,0 24,1 «Excavations at 41 Eastcheap, London» (en en). LAMAS.
- ↑ «From Anglo-Saxons to a Norman Invasion» (en en). Sky History.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museum of London Archaeology» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.