Museu de la Catedral de Segorbe

El museu Catedralicio de Segorbe és una institució inaugurada en l'any 1949 ubicada en la catedral basílica de Segorbe, sítia en Segorbe (Comunitat Valenciana, Espanya).

Història

Encara que va ser fundat en l'any 1949, els orígens de l'interés per mostrar d'una manera més racional el patrimoni catedralicio nos deixa chafades testimonials des de finals del XIX. La tragèdia que va supondre per al ric patrimoni artístic la guerra civil de 1936, despuix d'un llarc procés de recuperació de part del mateix portat a terme pel Cabildo, va permetre finalment l'ubicació d'una mostra expositiva del llegat cultural en les dependències del claustre alt acondicionades per a esta finalitat.

Es convertia el nou museu en hereu d'un proyecte, iniciat en la segona década del XX en la posada en marcha d'un museu diocesà en dependències del Palau Episcopal, que va anar totalment desalmado víctima de la lluita, part del patrimoni de la qual va conseguir salvar-se gràcies a l'intervenció de la Junta del Tesor Artístic durant el conflicte i, posteriorment, dels membres del Cabildo i la Junta de Recuperació.

El museu catedralicio, encara que majoritàriament acull fondos de la catedral, va assumir també la condició d'institució museística diocesana, conformant una de les coleccions d'art més representativa de l'entorn valencià, toda vez que la catedral de Segorbe a lo llarc dels sigles va generar la gestació d'una gran riquea cultural en totes les seues manifestacions vinculades en el món artístic i les seues expressions.

Si en els primers temps va ser l'aspecte conservacionista el que va primar en la gestió museográfica, la década dels huitanta va supondre l'àmplia divulgació dels seus fondos fòra de la pròpia instalació, en exposicions monogràfiques dedicades a la seua colecció o presència significativa de les seues peces en mostres de gran resonància cultural. Finalisada l'exposició La Llum de les Imàgens, que va acollir la catedral en els anys 2001-2002, es va procedir a la reobertura del museu en l'any 2003 en nous espais expositius i proyecte museográfico. Des de 1994 el Museu està integrat en la ret de museus reconeguts per la Generalitat Valenciana, i la seua llabor ha segut premiada en la concessió de la medalla de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos de Valéncia.

En l'actualitat, el Museu Catedralicio és un concepte que, ademés del patrimoni ubicat en el propi espai arquitectònic del que forma part, s'agrupa específicament com a tal museu en els claustres alt i baix, les capelles anexes i atres sales de l'edifici que conforma la Catedral.

Colecció

Per lo que es referix al contingut, és majoritàriament la pintura lo que millor definix el patrimoni de la catedral de Segorbe i el seu museu, a on cal destacar el conjunt d'obres dels sigles XIV al XVI en eixemples significatius del gòtic valencià internacional (Miquel Alcanyís, Jaume Mateu o Gonçal Peris), el cicle hispà-flamenc de mitan del XV (Joan Reixach, Mestre de Sant Lucas, Mestre de Segorbe o Mestre de Perea), i la pintura valenciana del XVI (Francisco d'Osona, Mestre de Borbotó, Paolo de Sant Leocadio o Antoniazzo Romà), destacant sobretot les taules del gran retaule major obra de Vicente Macip i Juan de Juanes.

Molt abundant també és la pintura dels sigles XVII al XIX, en obra de seguidors dels Ribalta, Espinosa, Vergara, Camarón, Plans o Vicente López Portaña. La representació escultòrica, més escassa per l'importància que va tindre lo pictòric en el passat, acull alguns relleus restants d'antigues portades i retaules, destacant la chicoteta figura del orante, el conjunt de ménsulas del claustre baix i la capella del Salvador, el sepulcro dels Vallterra,^[1] l'image de la Verge en el Chiquet anomenada “La Primitiva”, el relleu renaixentiste de la Madonna atribuït a Donatello o la sillería del cor de principis del XVIII. Importants també són les coleccions d'orfebreria, en les que es mostren cálices, relicaris o custòdia en eixemplars de singular bellea com el relicario de la Verge en el Chiquet o el càliç del bisbe Gilabert Martí.

Destacable és a la seua volta la colecció textil o d'ornaments, que reunix treballs de teixits en sedes i brodats en peces dels sigles XIV al XIX. Finalment, cal mencionar l'apartat de mobiliari en diversos arcones, portes i armaris, en el que resalta la bella porta dorada en el claustre baix o l'urna-relicario de Sant Félix, a lo que cal afegir el conjunt de rejería, tancament de capelles i cor, treballs dels sigles XV i XVI.

Bibliografia

GARCÍA CONILLS, Maxim. "La fama més allà de la mort: el Sepulcro dels Vallterra-Fernández d'Heredia". Parnaso: Revista Cultural Universitària, 2020. Disponible en: https://www.academia.edu/44712640/La_fama_m%C3%A1s_all%C3%A1_de_la_muerte_el_sepulcro_de_los_Vallterra_Fern%C3%A1ndez_de_Heredia [1] archivat en Wayback Machine.
MIQUEL JUAN, Matilde. "Retaules, prestigi i diners. Tallers i mercat de pintura en la Valéncia del gòtic internacional", Valéncia: PUV, 2008.
RODRÍGUEZ CULEBRAS, R., OLUCHA MONTINS, O. i MONTOLÍO TORÁN, D., Catàlec del Museu Catedralicio de Segorbe, Segorbe, 2006.