Museu de Ciències Naturals de Valéncia
El Museu de Ciències Naturals de Valéncia està ubicat en els Jardins del Real (Vivers municipals).
Història
[editar | editar còdic]L'actual Museu de Ciències Naturals de Valéncia té el seu orige en l'antic Museu Municipal de Paleontologia, fundat en 1889 i ubicat en el desaparegut Convent de Sant Gregorio del carrer de Sant Vicente, en l'emplaçament de l'actual Teatre Olympia.[1] Este museu va sorgir gràcies a la generosa donació de la colecció privada de l'ingenier José Rodrigo Botet. Naixcut en Manises en 1842, Botet va emigrar a Argentina en 1875, a on va dirigir diferents obres d'ingenieria civil, ademés de participar com a ingenier militar en proyectes hidràulics de Brasil, els Vages i la Patagonia. També va estar involucrat en el disseny i planificació de la ciutat de L'Argent i el port de Campana, del que va ser constructor i concessionari. El 14 de juliol de 1889, va partir d'Argentina, en la seua enorme colecció paleontológica, a bordo del barco Mateo Bruzzo, aplegant al port de Barcelona en mig d'una gran expectació. Es va noliejar un tren especialment per a transportar la valiosa colecció fins a Valéncia, aplegant una vesprada del 9 d'agost.[1]
La colecció consta de numerosos fòssils de mamífers del Cuaternario suramericà, entre els que es trobava l'Home de Samborombón, un esquelet humà considerat com la perla de la colecció i que va ser el centre de numeroses discussions científiques a principis de el XX pel postulat de l'antiguetat terciaria de l'orige de la humanitat.[1] Li va acompanyar en el viage el català Enrique De Carles, principal recolector dels fòssils i tècnic naturaliste del Museu de Buenos Aires. De Carles va ser el principal responsable del montage dels esquelets fins a la seua marcha precipitada, en juny de 1890, per l'últim brot de còlera que va sofrir la ciutat de Valéncia durant eixe any.[1] Va ser durant el mateix any de la marcha d'Enrique De Carles quan la colecció es va traslladar del Convent de Sant Gregorio a un local municipal situat en el número 62 del carrer Ruzafa, lloc a on va permanéixer de forma temporal fins a 1896, ubicant-se la colecció en un antic edifici dels Jesuïtes, l'Hospital de Sant Pablo, junt a l'Alquería de Julià, llunt del centre històric.[1]
En 1904 fallix en Madrit José Rodrigo Botet, principal donant de la colecció del museu. Eduardo Boscá Casanoves (1843-1924), jardiner major del jardí botànic de l'Universitat de Valéncia, de fermes creències evolucionistes, es convertix en el primer director del Museu Municipal de Paleontologia, i junt en el montador Carlos Maicas, es continua en la llabor de montage dels esquelets que va començar Enrique de Carles. En la celebració de el IV Centenari de l'Universitat de Valéncia en 1902, l'Ajuntament de Valéncia decidix mostrar la colecció al públic general per primera volta. L'edifici de l'Hospital de Sant Pablo va resultar ser ineficiente per a la conservació i exhibició de la colecció. Per este motiu, l'Ajuntament de Valéncia va plantejar la realisació d'un nou edifici que es localisaria en el Pla del Real la finalitat del qual seria acollir la colecció de Botet per a exhibir-la al públic.[1] El nou edifici, que es va pretendre denominar com el Palau Valencià de Ciències Naturals, mai va aplegar a construir-se per la falta de finançació, en el seu lloc la colecció de va depositar en un nou emplaçament en l'edifici del Almodí (Almudín en castellà), una antiga alhóndiga de el XIV situada en ple centre de la ciutat històrica de Valéncia, trobant-se a pocs metros de la catedral i que en l'actualitat acull una sala d'exposicions.[1]
La nova ubicació va permetre que la colecció paleontológica poguera ser visitada pel públic general, inaugurant-se en l'any 1908 com a Museu Municipal de Paleontologia. En 1924 fallix Eduardo Boscá Casanoves, el primer director del museu i un dels majors defensors de la difusió social de la colecció paleontológica de Botet.[1]
Eixe mateix any li succeïx en el càrrec Don Francisco Beltrán Bigorra, que va ampliar els fondos del museu en una enorme colecció malacológica donada en 1925 per Eduardo Roselló Bru.[1]
Durant les décades posteriors, el museu es va mantindre obert al públic en dit emplaçament, convertint-se l'edifici del Almudín en sinònim de Museu de Paleontologia, fins que unes pluges torrencials ocorregudes en 1989 varen accelerar la deterioració de l'edifici, declarant-se en estat de ruïna.[2] Les autoritats varen procedir al desestage de la colecció davant el perill de solsida, no existint, des de la Segona Guerra Mundial, un precedent en Europa d'un trasllat de fondos d'eixa magnitut.
La colecció es trasllada als baixos de la casa consistorial, en l'antiga sala municipal d'exposicions, inaugurant-se el 2 de juliol de 1991.[2] Durant l'any 1996, l'Ajuntament de Valéncia aprova un proyecte de rehabilitació de l'antic restaurant de Vivers i la creació del Museu de Ciències Naturals que acollirà els fondos del Museu de Paleontologia. Per a potenciar al màxim el valor didàctic de les coleccions, es va elaborar un proyecte que respectava les tendències museográficas més actuals. En 1999 es va inaugurar l'actual Museu de Ciències Naturals de Valéncia, en el mateix emplaçament a on l'Ajuntament de Valéncia va proyectar la construcció del Palau Valencià de Ciències Naturals a principis de el XX.[2]
Edifici
[editar | editar còdic]L'edifici, d'estil racionaliste valencià, que actualment acull el Museu de Ciències Naturals correspon en l'antic restaurant de lux Restaurant Vivers. Este edifici va ser construït a finals dels anys 1950, i va ser dissenyat per l'arquitecte valencià Luis Gai Ramos, el treball del qual estava influït per l'arquitecte Ludwig Mies van der Rohe, precursor de l'escola Bauhaus. L'edifici està considerat com a edifici singular i conta en un grau de protecció 2.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Belinchón, M.; Illobre, S. 2013. Museu de Ciències Naturals. Ajuntament de Valéncia: 101 pp. ISBN 978-84-8484-393-1
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Salines, M.A.; Belinchón, M.; Sánchez Ferris, E.J. 2000. Una col·lecció per a una ciutat. Col·leccions de la memòria. Revista Mètode, 25. Valéncia. [1] [2] archivat en Wayback Machine. Consultat el 21 de febrer de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo de Ciencias Naturales de Valencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.