L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Museu Nino Bravo

El Museu Nino Bravo, és un museu espanyol en sèu en la població valenciana d'Ayelo de Malferit (Província de Valéncia). És un espai dedicat a mantindre viva la memòria de Nino Bravo, un dels cantants espanyols més populars en la década dels ’70. Va ser inaugurat el 28 d'octubre de 2006 per l'alcaldesa de la població i la família de l'artiste valencià.[1][2][3]

Erro al crear miniatura:
Museu Nino Bravo

La Colecció Museográfica Permanent, que es denomina Univers Nino aglutina un número important d'objectes personals i professionals cedits per la seua família, seguidors i amics de Nino Bravo.[3] Entre els seus fondos es troben més de mig miller d'objectes relacionats en el cantant de Un bes i una flor: el micròfon i els trages utilisats per l'intérpret durant les seues actuacions, la seua llibreta escolar, fotografies de la seua infància i joventut, instantànees inèdites de la seua despedida de fadrí, cartells de les seues actuacions, numerosos artículs de prensa, el primer aparat de sò utilisat per Nino, imàgens de les seues presentacions en televisions nacionals i internacionals.

Història

editar

L'idea de crear un Museu dedicat al cantant valencià en la seua localitat natal, va sorgir despuix de l'homenage '25 anys sense el teu'[4] en 1998, en a on la clamor popular va ser el d'obrir un espai monogràfic al seu paisà més internacional.[3]

No és fins a 2003, durant els actes de la I trobada de Fans, familiars i amics,[4] en a on es realisa la primera gran mostra de material cedit tant per la família com pels fanes del cantant. La gran sorpresa va ser la troballa en una de les jaquetes del cantant del seu DNI. Esta primera exposició es va realisar en l'antic parvulari de la localitat. Dins dels actes d'aquell dia estava el ple celebrat per la corporativa local, en a on es va obtindre el ferm compromís d'habilitar un espai en el que es poguera albergar tot el material possible relacionat en l'artiste.[3]

La Diputació de Valéncia va concedir al consistori d'Aielo de Malferit una subvenció de 66.198,02 euros per a llebvar a veta la rehabilitació i remodelació de les antigues escoles del municipi, edifici catalogat, en la finalitat de crear un centre cultural que albergarà un museu dedicat a Nino Bravo, i la biblioteca municipal.[5]

Des de llavors i fins a l'inauguració del Museu, es va ser fent arreplega del material que els fanes, familiars i amics anaven donando fins a la creació museística. De modo temporal l'exposició es va traslladar a una de les dependències Ajuntament d'Ayelo de Malferit fins que fora habilitat l'emplaçament definitiu del Museu.

Una volta decidit l'emplaçament, i gràcies a les subvencions rebudes, el Museu Nino Bravo va poder ser inaugurat el 28 d'octubre de 2006,[3]en l'assistència de Cristina Mira, alcaldesa d'Ayelo, junt a les filles del cantant, Mª Ampar i Eva. Tampoc varen faltar a la cita la seua neta Marta, Pepe Juesas i Vicente López (membres del conjunt 'Els Superson´s'), Manu Martínez (cunyat de Nino Bravo), i Vicente Moya 'Suco' (últim mánager del cantant). Varen amenisar l'inauguració del Grup Coral d'Ayelo i el Grup de Percussió dirigit per Joan Castelló.

El 13 d'abril de 2013, dins dels actes celebrats en Ayelo de Malferit que commemoraven el 40 aniversari del decés del cantant, Museu Nino Bravo estrenava nou disseny web, un nou Canal temàtic en la plataforma Youtube i el documental 'Ayelo de Malferit. Breçol de Nino Bravo'. Aixina mateix l'ONCE va donar a conéixer el disseny del cupó commemoratiu dedicat a Nino Bravo.[4]

En l'any 2023, any en el que es commemoren els 50 anys del decés de l'artiste, la Generalitat va subscriure un conveni de colaboració entre Turisme Comunitat Valenciana i l'Ajuntament d'Aielo de Malfeit per a la millora de recursos turístics, destinant-se part dels diners (40000€) per a la millora de l'adequació del museu a les instalacions actuals.[6]Ademés des d'agost de 2023 a finals d'octubre d'eixe mateix any, l'exposició museística ha segut traslladada a una de les sals de l'Ateneu Mercantil de Valéncia,[7][8][9] aprofitant la rehabilitació de l'edifici sede del museu, i ampliant la colecció quan torne a la seua sèu original.[10][11]

Ademés dins dels actes d'homenage a este cantant la Comissió Filatèlica de l'Estat va decidir en juny de 2023, emetre un sagell de correu dedicat a Nino Bravo.[12]

Erro al crear miniatura:
Instantànea presa el dia de l'inauguració en a on es pot vore l'alcaldesa i a les filles de Nino Bravo.

Colecció

editar
Erro al crear miniatura:
Vista d'una de la sals del Museu.

Des de la I trobada de fans, familiars i amics, celebrat en 2003, que els fanes varen començar a donar material per a lo que seria el futur museu fins a la data d'hui, el fondo de la colecció s'ha anat incrementant com era d'esperar.[3]

A mida que ha passat el temps s'han anat incorporant ninots indultats i donados pels artistes fallers, quadros, pòsters, fotografies, objectes personals del cantant - com una guitarra -, etc. Dins d'estes donacions, potser la més inesperada va ser la del famós cinturó en les inicials NB i que Nino acostumava a utilisar en una mona de color negre en les actuacions.

També s'han creat els següents espais monogràfics:

  • Nino Bravo i Els Superson's. En a on es mostren fotos del cantant en el grup que li va acompanyar durant casi tota la seua carrera musical. Aixina mateix es dispon d'un punt d'informació en a on el visitant pot trobar la seua història i escoltar els únics àudios que es conserven de Nino cantant en el seu conjunt.
  • Nino Bravo i les falles. En recorts, instantànees de Nino gojant d'estes festes tan típicament valencianes o inclús en un ninot indultat i cedit per la Falla El Toll de Catarroja.

En la sala de videoproyeccions el visitant pot gojar d'actuacions en Televisió espanyola, del IV Festival de la Cançó de Riu de Janeiro celebrat en 1970, del Festival de Jazz de Montreux de 1971, de les seues aparicions en Radi Caracas Televisió en els anys 1970 i 1971 o inclús d'una sessió de 15 vídeos gravats per a Televisió Nacional de Chile en l'any 1971.

Des d'abril de 2012 es pot visionar en esta sala, i en exclusiva, 'Nino Bravo. Història d'un mit'. L'únic documental dedicat a la seua persona en a on familiars i amics nos conten anècdotes del cantant i de la seua vida.

Com a excepció i per primera volta, el 16 d'abril de 2013 la majoria dels objectes del Museu es varen desplaçar a Valéncia en commemoració del 40 aniversari del decés de Nino Bravo. Entre les novetats es varen poder vore els Discs d'Or i els Olé de la cançó de 1970 i 1972 donados per la família del cantant i que des de llavors formaran part dels fondos de la colecció.

Edifici

editar
Erro al crear miniatura:
Image presa des de l'exterior del Museu Nino Bravo.

L'edifici principal del Museu són les antigues Escoles Nacionals Sant Josep de Calasanz, també conegudes com Les Escoles velles. Situat en el caixco urbà, entre els carrers d'Orient, Sants de Pedra i Ontinyent, l'edifici d'arquitectura civil data de l'any 1930. L'edifici és obra de l'arquitecte alcoyà Vicente Valls Gadea.[13]

En octubre de 2006, el pabelló de les chiquetes, com a Museu de Nino Bravo, i en maig de l'any següent, el pabelló dels chiquets com a Biblioteca Pública Municipal "Degà Ortiz i Sanz".

Referències

editar
  1. ↑ «Museu Nino Bravo en Valéncia, un homenage a la millor veu d'Espanya» (en és). Valéncia Secreta. Consultat el 2023-10-26.
  2. ↑ «Museu Nino Bravo 2006» (en és-és). Aielo Turístic. Archivat des d'el original, el 26 d'octubre de 2023. Consultat el 2023-10-26.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Cultura.- El Museu Nino Bravo obri les seues portes hui en Aielo de Malferit (Valéncia)». www. europapress. es. Consultat el 2023-10-26.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Museu Nino Bravo. Espai dedicat a la vida i èxits de l'artiste» (en és-és). Museu Nino Brau. Consultat el 2023-11-10.
  5. ↑ «La diputació otorga una ajuda de 66.198 euros per al museu de Nino Bravo» (en és). Alce-EMV. Consultat el 2023-10-26.
  6. ↑ «La Generalitat aporta 40.000 euros al Museu de Nino Bravo en Aielo de Malferit» (en és). ComarcalCV I Notícies de Valéncia i Alacant. Consultat el 2023-10-26.
  7. ↑ «Valéncia reivindica el llegat de Nino Bravo 50 anys despuix de la seua mort» (en és). Alce-EMV. Consultat el 2023-10-26.
  8. ↑ «NINO BRAVO - L'Exposició». entrades. ateneovalencia. és. Consultat el 2023-10-26.
  9. ↑ «El Museu de Nino Bravo tanca dos mesos en Aielo per a traslladar-se a l'Ateneu Mercantil de Valéncia» (en és). Alce-EMV. Consultat el 2023-10-26.
  10. ↑ «El Museu Nino Bravo àmplia els fondos en nou material per a la seua reobertura» (en és). Alce-EMV. Consultat el 2023-10-26.
  11. ↑ «Aixina va ser l'acte inaugural de l'Any Nino Bravo en Aielo de Malferit | Web oficial de Nino Bravo» (en és). Consultat el 2023-10-26.
  12. ↑ «És oficial: Nino Bravo tindrà un sagell postal de Correus en 2024 | Web oficial de Nino Bravo» (en és). Consultat el 2023-10-26.
  13. ↑ Ajuntament Atzeneta d'Albaida. «Fiches del Catàlec de Bens i Espais Protegits. Ajuntament d'Atzeneta d'Albaida». Catàlec Bens i Espacioos Protegits. ajuntament Atzeneta d'Albaida.

Enllaços externs

editar


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Museu_Nino_Bravo&oldid=1381104»