Museu Nacional d'Història Natural d'Uruguai
El Museu Nacional d'Història Natural, és la primera institució científica i museológica del Uruguai, una de les més antigues del continent. Des de 2018 la seua sèu s'ubica el carrer Miguelete 1825, en el Centre Cultural Miguelete, edifici d'una antiga presó, en el barri de Vila Muñoz, Montevideo.
És un dels cinc museus en el ranc de Museu Nacional en Uruguaijunt en el Museu Històric, el Museu d'Antropologia, Museu d'Arts Decoratives i el Museu d'Arts Visuals.
Història
El 4 de setembre de 1837, un decret del Ministeri de Govern va dispondre la creació d'una Comissió encarregada d'organisar una biblioteca i un museu d'història natural, integrada per Dámaso Antonio Larrañaga, Teodoro Vilardebó, Bernardo Berro i atres referents de l'época. En eixe mateix any, entre el 9 i el 14 de decembre, el naixent Museu va realisar la seua primera expedició científica, en la que varen participar Vilardebó, Berro i Arsène Isabelle, en l'objectiu d'extraure el denominat “fòssil del Pedernal”, un de les primeres fites de l'activitat científica nacional.
El Museu va obrir les seues portes al públic el 18 de juliol de 1838, exhibint coleccions que comprenien fauna, flora, geologia, paleontologia i arqueologia, reflex del caràcter integral del proyecte original. La seua primera sèu va ser la Casa del Governador, en el lloc a on hui es troba la Plaça Zabala, en Montevideo.[1]
No obstant, este impuls inicial es va vore interromput en els anys següents per múltiples factors: la dissolució de la Comissió en 1840, l'impacte de la Guerra Gran (1843-1851), els viages de Vilardebó a l'exterior, la mort de Larrañaga en 1848 i la progressiva dedicació de Berro a l'activitat política. Com a conseqüència, l'institució va travessar un prolongat periodo de deterioració fins a 1867, quan va ser traslladada cap a l'edifici de Correus i Telégrafs en el carrer Sarandí 472, compartit en la Biblioteca Nacional i l'Archive General de la Nació. A l'any següent, abdós institucions varen passar a dependre de la Junta Econòmic-Administrativa de Montevideo en la finalitat de revertir el seu abandó, encara que esta situació es va revertir en 1870, en retornar a l'òrbita del Govern central.
Un inventari realisat en 1868 va evidenciar l'alcanç de la deterioració: la Biblioteca havia passat de 6.443 a 1.849 volums pel saqueig i el desmirament.
En resposta a esta situació, en 1875 el Govern va aprovar un Reglament del Museu Nacional que va establir normes per a la seua organisació i va assignar al director la responsabilitat directa sobre l'administració i conservació de les coleccions. Poc despuix, en 1879, el Museu va ser traslladat a l'ala oest del Teatre Solís, a on va permanéixer durant més d'un sigle. En eixe moment, el seu acervo s'estructurava en tres seccions: Història natural, Belles arts i història; no obstant, en 1880 es va produir la separació de la Biblioteca Nacional, iniciant un procés de diferenciació institucional.
La reorganisació del Museu Nacional d'Història Natural es va consolidar a partir de 1890, quan es va encomanar esta tasca a José Arechavaleta i després a Carlos Berg, designat director eixe mateix any. Baixe el seu impuls, es va enfortir el desenroll científic i el creiximent sostingut de les coleccions. En este periodo varen coexistir dos direccions: una per a les seccions de Belles arts, Història i Archiu, i una atra per a Història Natural. El Museu va reobrir al públic en setembre de 1891 i en 1894 va començar a publicar-se Anals, la revista científica més antiga del país.
El procés d'especialisació institucional va culminar el 10 de decembre de 1911, quan les seccions de l'antic Museu Nacional es varen independisar, donant orige a tres entitats autònomes: el Museu Nacional d'Història Natural, el Museu Nacional de Belles arts (actual Museu Nacional d'Arts Visuals) i el Museu Històric Nacional. En este context de consolidació, en 1915 l'Estat va incorporar el herbario i la biblioteca de José Arechavaleta.
Des de llavors, les coleccions han experimentat un notable creiximent. A modo d'eixemple, els mamífers varen passar de 89 eixemplars en 1891 a més de 8.000 en l'actualitat; les aus, de 911 a més de 6.500; els amfibis, de 79 a més de 10.000; i els peixos, de 91 a prop de 15.000. Aixina mateix, la biblioteca especialisada, que contava en 197 títuls despuix de la seua separació de la Biblioteca Nacional, alcança hui al voltant de 200.000 volums, consolidant-se com una de les més importants de la regió.
Instalacions
En l'any 2000, despuix de permanéixer durant casi un sigle en un sector del Teatre Solís, el Museu va ser traslladat, iniciant-se un periodo de relocalisació caracterisat per la dispersió dels seus servicis. La biblioteca va ser estajada temporalment en dependències del taller de restauració de la Direcció Nacional de Cultura del Ministeri d'Educació i Cultura, mentres que les coleccions científiques i l'administració es varen instalar en l'antic edifici de la llibreria Barreiro i Ramos. Estes instalacions varen resultar inadequades per a la correcta conservació i gestió de l'acervo museístic.[2]
En 2006, el Museu es va traslladar a una nova sèu en la Ciutat Vella de Montevideo, instalada en una casona del sigle XX. Si be les dimensions de l'edifici llimitaven el desenroll d'exposicions públiques, este trasllat va permetre reunir novament en un mateix espai les coleccions científiques i la biblioteca. Aixina mateix, l'acondicionament de l'immoble va possibilitar la reactivació de les activitats d'investigació i conservació.
Un nou procés de reorganisació es va iniciar en 2018, orientat a l'instalació definitiva del Museu. En eixe marc, es va habilitar l'edifici de l'antic penal de Miguelete, una construcció històrica proyectada per l'ingenier Juan Alberto Capurro, l'obertura del qual va tindre lloc el 18 de juliol de 2018, en coincidència en l'aniversari de l'institució.[3]
L'incorporació d'este espai va permetre, entre atres alvanços, el recomençament d'exposicions públiques despuix de casi dos décades d'interrupció.[4]
Referències
- ↑ «celebrar-186-anos-del-museu-nacional-de-història-natural-aneu128936/ ». Consultat el 30 de març de 2026.
- ↑ «iniciar-el-trasllat-del-museu-de-història-natural ». Consultat el 30 de març de 2026.
- ↑ «[1]». Consultat el 30 de març de 2026.
- ↑ «Apuntes per a una història del museu Nacional d'Història Natural».Publicació Extra de el MNHN.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Nacional de Historia Natural de Uruguai» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.