Museu Miho
El Museu Miho és un museu situat al surest de Kyoto (Japó), prop de la localitat de Shigaraki, en la prefectura de Shiga. També és la sèu del Shumeikai, un nou grup religiós fundat per Mihoko Koyama.
Història
[editar | editar còdic]El museu era el somi de Mihoko Koyama (que dona nom al museu), fundadora de l'organisació religiosa Shinji Shumeikai,[1] que té en l'actualitat uns trescents mil membres en tot lo món.[2] Ademés, en els anys noranta Koyama va encarregar que el museu es construïra prop del temple Shumei en les montanyes Shiga.
Colecció
[editar | editar còdic]
El Museu Miho alberga la colecció privada d'antiguetats asiàtiques i occidentals de Mihoko Koyama, adquirida en el mercat mundial per l'organisació Shumei en els anys previs a l'inauguració del museu en 1997. Encara que Koyama va escomençar a comprar gots de gres de la cerimònia del té en els anys cinquanta, la major part de les adquisicions del museu es varen fer en els anys huitanta. Hi ha més de dos mil peces en la colecció permanent, de les quals unes doscents cinquanta estan expostes en un moment donat.[3] Entre els objectes de la colecció hi ha més de mil doscents que semblen haver segut produïts en l'Àsia Central aqueménida.[4] Alguns estudiosos han afirmat que estos objectes formen part del tesor del Oxus, perdut poc despuix del seu descobriment en 1877 i redescubierto en Afganistan en 1993.[5] No obstant, s'ha posat en dubte que les adquisicions de Miho i el material del Museu Britànic es trobaren en el mateix lloc.[6]
Molts dels objectes de la colecció varen ser adquirits en colaboració en el comerciant d'art Noriyoshi Horiuchi en el transcurs de sol sis anys,[7] i alguns tenen una proveniencia desconeguda o dubtosa.[8][9] En 2001, el museu va admetre que una estàtua del sigle vaig vore d'un Boddhisatva de la seua colecció era la mateixa escultura que havia segut furtada d'un jardí públic en la província de Shandong (China) en 1994.[10][11]
Lo més destacat de la colecció s'ha presentat en exposicions itinerants en el Museu d'Art del Comtat de Los Àngeles i el Museu Metropolità d'Art en 1996,[12] aixina com en el Museu de Història de l'Art de Viena en 1999.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Luck, trickery and treasure in Koka City. Recuperate le 29 d'agost de 2019.
- ↑ «Encyclopedia of Shinto» (en en). Consultat el 29 d'agost de 2019.
- ↑ Reif, Rita. ARTS/ARTIFACTS; A Japanese Vision of the Ancient World. Recuperate le 29 d'agost de 2019.
- ↑ “The Oxus Treasure in the British Museum” . Ancient Civilizations from Scythia to Siberia 10 (3). doi:. Recuperate le 29 d'agost de 2019.
- ↑ “Rebirth of the Oxus Treasure: Second Part of the Oxus Treasure From the Miho Museum Collection” . Ancient Civilizations from Scythia to Siberia 4 (4): 306–383 [308–309]. doi:. Recuperate le 29 d'agost de 2019.
- ↑ “Museum Constructions of the Oxus Treasures: Forgeries of Provenience and Ancient Culture” . Ancient Civilizations from Scythia to Siberia 9 (3): 259–275. doi:. Recuperate le 29 d'agost de 2019.
- ↑ A Splendid Art Collection Goes On Display in Japan. Recuperate le 29 d'agost de 2019.
- ↑ (2006) Hoffman, Barbara T. (ed.). Art and Cultural Heritage: Law, Policy and Practice (en en), Cambridge University Press, pp. 54f. ISBN 978-0-521-85764-2.
- ↑ McCurry, Justin. Italy to ask Japan for return of 'looted' antiques, The Guardian. Recuperate le 30 d'agost de 2019.
- ↑ Japanese Agree A Stolen Statue Will Be Sent Back to China. Recuperate le 30 d'agost de 2019.
- ↑ “Review: Return of the Buddha: The Qingzhou Discoveries by Lukas Nickel” . Artibus Asiae 62 (2). doi:.
- ↑ Ancient art from the Shumei Family collection (en en), Nova York: Metropolitan Museum of Art. ISBN 9780870997730.
- ↑ Schätze dones Orients: Meisterwerke aus dem Miho Museum (en de), Milà, Viena: Skira; Kunsthistorisches Museum Wien. ISBN 9783854970033.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Miho» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.