Museu Horta

La casa estudie de Víctor Horta en Brusseles es caracterisa pels seus espais emblemàtics i significatius relacionats en l'arquitecte, ya que este el habitava. Els dos edificis que componen esta casa es varen construir entre 1898 i 1901. Encara que varen ser concebuts junts i es comuniquen interiorment, tenint cada u la seua pròpia individualitat, distinguint la casa privada de la casa del taller.

Esta obra es va edificar en dos solars de la rue Américaine entre els 1898 i 1902. La concepció de l'edifici es va vore marcada per la disposició dels solars i l'idea d'unir l'espai privat i familiar en la zona del seu taller permetent una divisió dels espais i de les seues funcions sense interferències. Víctor Horta va dissenyar des de l'estructura fins a cada detall del mobiliari. L'acció d'afranquir el llindar de la vivenda mostra la personalitat de l'arquitecte i el llenguage creatiu que està desenrollant.

Ubicació

S'ubica en les afores de Brusseles, en els lots 23 i 25 de la Rue Américaine, que obedix a l'expansió urbana que experimentava la capital belga a finals de el XIX, producte de la bonança que li influïra l'espantosa colonisació de Congo a mans del rei Leopoldo II. Els predios s'ubiquen en una poma triangular, de lots estrets i allargats, que definixen un perfil compacte i sense retir cap al carrer pero que cap al cor de la poma enfronten un àrea arbolada i en jardins. La frontera cap al carrer Americà està orientada cap al nort, lo que li otorga un asoleamiento poc favorable a la vivenda.

Frontera

Víctor Horta disseny el conjunt de l'edifici en dos parts des del principi, com es veu en abdós fronteres ben diferenciades, la part de l'esquerra pertany a la residència i la de la dreta al taller de l'arquitecte; en abdós casos la preeminència de l'estructura metàlica i pedra. En abdós casos la proposta planteja una composicions asimètriques, que trencava en els cànons de l'época. No obstant abdós zones es conecten entre sí per mig d'un diàlec decorregut en térmens de llínees generals de composició, forma i proporció de vans, materials i colors, en els que ademés s'integra a atres predios del carrer.

La frontera de l'estudi es desenrolla en tres nivells, els dos primers més massiços i clarament diferenciats del tercer. Existix una discontinuitat entre els vans del primer i segon nivell, lo que és permés per l'utilisació del acer en la seua estructura. L'últim nivell, l'estudi és en la seua major part acristalado, emmarcat per primes columnes metàliques de color ocre.

Esta obra és allumenada naturalment des de la seua part superior i des de la frontera principal i atrassera, emmarcant aixina la construcció com una idea nova, ya que en aquella época l'allumenament natural de la vivenda clàssica es llimitava als vans que integraven les fronteres davanteres i atrasseres de les vivendes.

• 
  Maison Horta
• 
  El balcó
• 
  Detall de les finestres del taller

Bibliografia

• Borsi, Franco. Víctor Horta / F. Borsi i P. Porteghesi ; [trad. per] J. M. Van der Meerscher. Bruxelles : M. Vokaer, 1977.
• Poelaert et són temps / organisée parell l’ Institut Supérieur d’Architecture Victor Horta. Institut supérieur d’architecture Victor Horta (Bèlgica). Bruxelles : Crédit Communal de Belgique, [1980].