Anar al contingut

Museu De Cruquius

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Museu De Cruquius
Erro al crear miniatura:
Part posterior del Cruquiusmuseum, que mostra els balancines del motor de bombeig i el desnivell de 9 metros sobre l'aigua del riu Spaarne
Erro al crear miniatura:
Museu De Cruquius, vist des del costat de Heemstede del pont Cruquius sobre el Ringvaart
Entrada del Cruquiusmuseum, que mostra els fonaments del primer molí de vapor en els Països Baixos
Erro al crear miniatura:
Café junt al Cruquiusmuseum, antiga residència del capataç del molí de vapor

El Museu De Cruquius (o Cruquiusmuseum) (nom original en neerlandés: Gemaal Cruquius) ocupa l'antiga estació de bombeig localisada en Cruquius, Holanda, dotada en un dels primers motors de vapor en els Països Baixos.

En 1990 va ser inclós en la llista dels 100 millors llocs del patrimoni neerlandés.

Història

El seu nom prové de Nicolaas Kruik (1678-1754), un agrimensor holandés i un dels molts promotors d'un pla per a drenar l'Haarlemmermeer (el llac Haarlem) utilisant un sistema de bombeig. Com a molts hòmens ben educats del seu temps, latinizó el seu nom a Nicolaus Samuel Cruquius. Durant la seua vida, el tema del llac Haarlem i cóm secar-ho va ser notícia internacional, com ho ilustra el següent extracte de la Gasseta de Virginia del 31 de maig de 1751:

En una carta privada de Rótterdam, se nos diu que els ingeniers holandesos, en el seu pla per a drenar el llac de Haerlem, varen propondre amprar 150 molins durant tres anys, i varen calcular la despesa en un milló i mig de florines, pero que un alemà, que havia treballat durant molt temps en les mines de Hongria i Hartz, havia propost drenarlo en 50 màquines, en 15 mesos, a un cost molt menor, i que se li havia ordenat erigir una d'eixes màquines, que, si es determina que eixecuta lo que ha afirmat, la seua proposta serà acceptada de colp i repent.

Inclús 50 màquines resultaven massa cares, per lo que no va ser fins que es varen realisar experiments exitosos en estacions de bombeig de vapor, com en el propenc parc Groenendaal en 1781, que els plans sérios varen donar com a resultat tres estacions de bombeig impulsades per vapor, inclosa la de Cruquius. Com a homenage als antics planificadores, les estacions de bombeig del Haarlemmermeer duyen el seu nom. El de la desembocadura del riu Spaarne, prop d'Heemstede, es dia Cruquius. Per a donar servici a l'instalació, els treballadors que vivien allí varen fundar la ciutat del mateix nom. El dic va ser construït en la década de 1840, la bomba va començar a funcionar en 1850 i en els tres anys que s'havien pronosticat un sigle abans, el llac Haarlem es va secar. L'estació de bombeig Cruquius va continuar funcionant per intervals fins a 1933, quan es va convertir en museu. La casa del capataç es va convertir en la cafeteria que es pot vore hui en dia.

Patrimoni

La casa de bombes en Cruquius és un Rijksmonument holandés, que inclou el motor històric i el seu entorn. També ha segut declarat Punt de Anclaje de la ERIH, la Ruta Europea del Patrimoni Industrial.[1] Es creu que és el motor de vapor més gran (i certament, el motor de balancín més gran) jamai fabricat. El motor va ser construït per Harvey & Co, d'Hayle, Cornualles. El diàmetro del pistó és de 144 pulgadas (3.66 m).[2]

En l'exterior, el sistema d'esclusas, molins i ponts del canal Ringvaart forma part de la Llínea de defensa de Ámsterdam, que el seu dic principal corre just al nort de Cruquius, a través del Vijfhuizen. El Fort Vijfhuizen s'utilisa per a exposicions d'art i es troba a pocs passos al nort del museu, a lo llarc del ringvaart. Lo que és menys conegut és que també hi ha un fort Cruquius, just al sur del museu, que també té estatus de Patrimoni Mundial pel seu enllaç en el dic de defensa de Ámsterdam.

L'Estació de Bombeig Cruquius va ser nomenada Monument Històric de l'Ingenieria Mecànica per la Societat Americana d'Ingeniers Mecànics en 1991.[3][4]

Vore també

Referències

  1. ↑ «ERIH Entry: Steam Pumping Station De Cruquius». European Route of Industrial Heritage. Archivat des d'el original, el 22 de setembre de 2014. Consultat el 15 de giner de 2015.
  2. ↑ Gisolf. «Cruquius Monument». Archivat des d'el original, el 6 de febrer de 2012. Consultat el 3 de juny de 2009.
  3. ↑ «Cruquius Pumping Station (1849)». Landmarks. American Society of Mechanical Engineers. Consultat el 18 de giner de 2009.
  4. ↑ «Haarlemmermeer Cruquius» (PDF). Haarlemmermeer Cruquius brochure. ASME. Archivat des d'el original, el 25 de juliol de 2011. Consultat el 18 de giner de 2009.


Referències