Museu Bourdelle
El museu Bourdelle és un museu d'escultura francés situat en el número 18 del carrer Antoine Bourdelle en el XV districte de París. Està instalat en els apartaments, tallers i jardins a on l'escultor Antoine Bourdelle (1861-1929) va viure i va treballar des de 1885 que llavors era el 16 del impasse du Maine.
El lloc va ser transformat en museu en 1949. Una primera ampliació va ser realisada per l'arquitecte Henri Gautruche en 1961, en ocasió del centenari del naiximent de Bourdelle. Una segona ampliació va ser realisada en 1992 confiada a l'arquitecte Christian de Portzamparc.
La creació del museu
[editar | editar còdic]
Es tracta d'un autèntic estudie-museu, pero des de la mort de Antoine Bourdelle en 1929 la seua superfície es va multiplicar per dèu. Al final de la seua vida, Antoine Bourdelle ya tenia en ment crear el seu propi museu, seguint l'eixemple de Rodin. Este museu va ser possible gràcies a la generositat del filántropo Gabriel Cognacq, nebot i hereu d'Ernest Cognacq el fundador de la Samaritaine[1] i a la perseverança de Cléopatre Bourdelle-Sévastos la seua esposa i de la seua filla Rhodia Bourdelle- Dufet.[2]
En la década de 1930, el terreny sobre el que estan construïts els tallers va ser posat a la venda, pero Cléopâtre Bourdelle no disponia de fondos per a adquirir-los.[3] Gabriel Cognaq li va alvançar els diners per a la compra del terreny en el que estava construït el taller, pero mai va exigir el reembós, en la finalitat d'evitar la dispersió de les obres almagasenada en el mateix.[4] Aixina va ser com Cléopâtre Bourdelle-Sévastos i la seua filla Rhodia Bourdelle es varen convertir en propietàries.
Varen oferir en vàries ocasions la donació del taller a l'Estat francés, que ho va rebujar successivament. Va ser despuix de l'intervenció de Yvon Bizardel, director de Belles arts, quan la ciutat de París va acceptar la donació. El traçat dels carrers de Sajonia, que tenia que passar sobre els jardins del museu, va anar immediatament desviat. Va ser l'arquitecte Henry Gautruche de la ciutat de París el que va dirigir els treballs que varen permetre, 20 anys despuix de la mort de Bourdelle, l'obertura de les portes del museu el 4 de juliol de 1949.[3]
Les sales del museu
[editar | editar còdic]El jardí sobre la rue Bourdelle
[editar | editar còdic]
En 1951, es va afegir al jardin sobre el carrer, una galeria de rajola de Montauban, ciutat natal Bourdelle. Es presenten en ella moltes obres en bronze: El frut, Heracles arquero, en la seua segona versió de 1923, els bajorrelieve del Théâtre dones Champs-Elysées, Adam, Pénélope...
El gran recibidor
[editar | editar còdic]
El gran hall cridat hall dels algeps (en francés: hall dones plâtres, va ser realisat en 1961 per l'arquitecte Henri Gautruche. Va ser destinat a reunir i presentar al públic els models en algeps de les escultures monumentals. Va ser organisat per Michel Dufet, gendre de Antoine Bourdelle, i reconegut decorador.[5]
Les principals obres expostes en esta secció són sis: el Monument al general Alvear (Monument au général Alvéar), La França (La France), Heracles arquero (Héraklès archer), La Fruta (en:The Fruit), Safo (Sapho), Centauro morint (Centaure mourant). També permet l'accés a una chicoteta sala que habitualment es dedica a les exposicions temporals.
L'apartament de Bourdelle
[editar | editar còdic]Bourdelle vivia en un apartament contigu al seu estudi de 1895 a 1918. De l'antic apartament, una peça oberta al públic està encara intacta. L'antic apartament, es va mantindre tal com estava per a la seua obertura a les visites públiques. Conté un llit i els mobles de color pastiç. En el centre de l'habitació, Antoine Bourdelle va colocar un algeps de David que havia fet per a la catedral de Reims.
Els tallers de Bourdelle
[editar | editar còdic]Es troben en el centre de l'actual museu, a on varen estar els tallers Antoine Bourdelle a on es va instalar en 1885. Va treballar allí fins a la seua mort en 1929. Paviments, revestiment i mobles són originals. Li Centaure mourant en plâtre est toujours en plau. El Centauro morint d'algeps no s'ha mogut des de llavors d'este lloc. El taller presenta escultures de marbre, fusta i bronze.[6]
El jardí interior
[editar | editar còdic]L'ampliació de Christian de Portzamparc
[editar | editar còdic]
Esta ampliació es va portar a terme per l'arquitecte Christian de Portzamparc i es va inaugurar en 1992. Els fondos per a esta obra es varen conseguir parcialment per la venda d'un Heracles arquero de bronze a Japó, gestió realisada per Rhodia Dufet-Bourdelle, la filla d'escultor, llavors directora del Museu Bourdelle.
Durant els treballs, l'entrada del museu, que s'efectuava inicialment pel jardí, va ser traslladada a una nova zona de recepció a continuació del gran hall.
La nova ala té quatre plantes en una superfície d'1 655 m². Una gran sala d'escultures de marbre en la planta baixa està dedicada principalment a l'exposició de dos grans obres de Bourdelle: el Monument als morts de Montauban i el monument a Mickiewicz.[7] Una sala d'arts gràfiques i un taller per a chiquets en el primer pis. Per últim la planta superior dispon d'una sala de documentació i oficines per a la conservació.
Les sales d'exposicions temporals
[editar | editar còdic]Estes sales d'exposicions acullen obres d'artistes contemporàneus que han explorat d'algun modo temàtiques vinculades en Bourdelle i les seues obres:
- Luciano Fabro, del 25 de juny al 31 d'octubre de 2004.
- Claude Rutault el llenç i el arquero, del 20 de giner – 15 de maig de 2005.
- Didier Vermeiren Sòlits geomètrics – Fotorelieves– Vistes de tallers, del 22 de setembre de 2005 al 8 de giner de 2006.
- Felice Varini, del 8 febrer al 21 de maig de 2006.
- Laurent Parent, del 7 juliol al 26 de novembre de 2006.
- Sarkis: Inclinaison, del 26 de giner al 3 de juny de 2007. Sarkis va preparar per al museu Bourdelle una exposició, dissenyada per al gran hall: colocant una gran tela de color taronja que tapa parcialment les escultures de bourdelle, deixant vore sol braços o fragments que semblen emergir d'una mar anaranjado. Ademés, 41 depòsits d'aquarela i 41 porcelanes s'alineen en quatre llargues taules, els recipients, en cinc litros de capacitat, contenen aquarela pura d'un color diferent, i cuarenta y uno porcelanes de Llemoges. Cada u d'estos azucareros presenta el residu sec d'un chicotet toc de pigment depositat en l'aigua en un pinzell. En el fondo del museu una Penélope del propi Bourdelle descansa sobre un llit de flors, l'atmòsfera és perfumada cada dia en unes gotes del perfum Vol de Nuit de Guerlain, la Vallée dones Cloches (Miroirs, N°5), peça per a piano de Maurice Ravel interpretada per Sviatoslav Richter acompanya el conjunt.
- Jean-Marie Perdrix i Patrick Neu, invitats per Sarkis, del 26 de giner al 3 de juny de 2007.
- Henry Moore i la mitologia, del 19 d'octubre de 2007 al 29 de febrer de 2008.
- Alain Séchas, «Rêve brisé», de l'11 d'abril de 2008 al 24 d'agost de 2008.
- «Isadora Duncan (1877-1927) Unix sculpture vivante» : del 20 de novembre de 2009 al 14 de març de 2010.[8]
- Madame Grès, del 25 març – 24 de juliol de 2011
Les exposicions fòra dels murs del Museu
[editar | editar còdic]- Antoine Bourdelle (1861-1929), barquero de la modernitat en el Museu Nacional d'Art de Romania, 8 de setembre de 2006 a 24 de giner de 2007.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ma vie avec Bourdelle per Cléopâtre Bourdelle-Sevastos, Paris-Musées et Éditions dones Cendres pag. 231.
- ↑ Maison d'écrivains et d'artistes parell Hélène Rochette, Edition Parigramme, 2007 pag. 40.
- ↑ 3,0 3,1 Els dossiers de l'Art N° 10 de janvier 1993 pag. 8.
- ↑ https://web.archive.org/web/20120226041602/http://www.quercy.net/hommes/abourdelle.html Hommes célèbres en Quercy.
- ↑ Ma vie avec Bourdelle per Cléopâtre Bourdelle-Sevastos, Paris-Musées et Éditions dones Cendres, pag. 234.
- ↑ Maison d'écrivains et d'artistes parell Hélène Rochette, Edition Parigramme, 2007 pag. 41.
- ↑ Vore l'artícul dedicat al Monument à Mickiewicz en la Wikipedia en francés.
- ↑ «Article consacré à l'exposition sur li site de la mairie de Paris». Archivat des d'el original, el 27 de giner de 2010. Consultat el 14 d'abril de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Bourdelle» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.