Muralles d'Ontinyent
Les muralles d'Ontinyent, estan considerades com Be d'interés cultural, en còdic 46.24.184-004, no tenint encara número d'anotació ministerial. Es troben ubicades en el municipi d'Ontinyent, en la comarca del Valle d'Albaida, de la província de Valéncia.[1]
Descripció històric-artística
[editar | editar còdic]La població medieval d'Ontinyent, tenia una privilegiada situació en el cridat Tossal de la Vila, lo que li proporcionava excelents defenses naturals en els barrancs del Pou Clar i del Almaig o Sant Jaime, el qual va anar posteriorment reblit. La zona més dèbil era la que donava al barranc del Regall, i esta era l'àrea més fortificada del recint amurallado.[2]
Les murallas d'Ontinyent, se situen en el núcleu històric d'esta població, en la cridada Vila, que per la seua situació estratègica, econòmica i política, va tindre gran rellevància com a símbol del poder real despuix de la reconquista del rei Jaime I d'Aragó. Es tracta d'una estructura de caràcter defensiu urbà, construïda en el XI, d'época islàmica; més vesprada va ser restaurada pels cristians en l'any 1258, despuix de quedar derruïdes pel terremot d'eixe mateix any.[3]
Historiadors com Bernabeu o l'arqueòlec Agustí Ribera, basant-se en les seues investigacions i en documentació, tant escrita com de restants arqueològics, consideren que la muralla ya havia segut remodelada abans del terremot de 1258. Açò estaria relacionat possiblement en la concessió real d'un permís que es va otorgar als veïns de la vila un parell d'anys abans del mentant terremot, i que coincidiria en en la que s'en l'obertura del cridat Portal de Sant Roc (anteriorment Portal de Sant Pere). També existixen indicis que permeten assegurar que ademés, en eixa mateixa época, els musulmans que no varen fugir cap a Múrcia, Granada o el Magreb, es refugien als peus de la muralla, i donen lloc a un Rabal, que va créixer obligant a les autoritats a obrir un atre portal d'entrada a la plaça de Baix, conegut com a Portal de Rabal o de la Trinitat, del que solament es conserva la seua rampa d'accés.[3]
La muralla constava també de torreones que rebien diferents denominacions relacionades en la seua ubicació. Possiblement el circuit amurallado d'Ontinyent, devia iniciar-se en el portal de Sant Roc i el Palau, continuant per la part atrassera dels carrers Sant Pere, Trinitat i Muralla fins a aplegar a la Torre dels Abellons i després a la Torre Barbacana o de la Farinera, continuant pel carrer de Callarís, fins a la Torre de l'Hospital i per la seua rampa fins al portal de l'Ángel (únic existent en la muralla islàmica, i que es troba actualment en la cridada Licitada de la Bola, i en el lloc a on es troba el modern Hospital de la Beneficencia, successor de l'antic Hospital de Transeünts, establit en el XIV)[2] i d'allí tornaria novament al portal de Sant Roc. Actualment, es conserven restants de la muralla en alguns dels seus trams, de la mateixa manera que algunes portes i torres, que han segut integrades en les construccions que posteriorment es varen ser realisant. La majoria d'estos trams, precisen intervenció per a la seua consolidació i/o restauració.[3]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Murallas de Onteniente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.