Muralles d'Alpont
La muralla d'Alpont és un dels elements fortificados defensius del núcleu principal del municipi alpontino, sent l'atre el castell d'Alpont. Este element defensiu figura en l'Índex General del Patrimoni Cultural Valencià en la referència 46.036-9999-000001, Castell i Muralles, la qual també inclou el castell.[1]
Es tracta d'un element ben diferenciat per la seua funció i data de construcció. El castell es remonta al VIII, despuix de la conquista islàmica, sent el seu orige un núcleu poblacional establit en el cim del cerro a partir d'una guarnició militar. La muralla s'inicia cap a finals del XI, en expandir-se la població cap a la base del cerro ser necessari defendre també este núcleu ampliat.[2]
Descripció general
Es conserven numerosos restants de les muralles que en época musulmana tancaven el perímetro de la Vila d'Alpont, per lo que és possible reconéixer el seu emplaçament i direcció, encara que la major part d'estos restants presenten una séria deterioració.[3]
Les muralles s'estenen per la vertent oest de la població, a lo llarc d'aproximadament 500 o 600 metros partint de la denomida Torre del Portillo,[4] pel sur i aplegant en rampa descendent fins a aguaitar-se al barranc del Reguero, pel nort. Des d'este punt és la pròpia ala natural del cerro sobre el que s'alça el Castell, en el seu gran desnivell i verticalitat, la que completa el tancament del recint per l'est.[3]
Les muralles contaven en total en tretze torres d'entre sis i huit metros de gruixa, i quatre portals. El llenç tenia una altura d'entre 10 i 14 metros, en una gruixa que oscilava entre 1,15 i 2,20 metros. Lliggues torres estaven espayades entre 20 i 25 metros, ocupant emplaçaments en bona visibilitat i que permetien controlar els accessos. Ademés reforçaven l'estructura.[4]
Les quatre portes eren el Portal C, que donava accés als horts; la Torre de la Alfama, que donava accés a la medina; i dos accessos peatonals: la del Portillo i una atra portezuela estreta.[4]
Queden restants d'estes estructures, si be en un estat de gran deterioració. Com les muralles tallaven en dos el núcleu de la població, varen sofrir constants modificacions, com la destrucció de dos torres en el XX per a eixamplar dos carrers.[3]
Sector nort
En el seu extrem nort, la muralla provablement s'enllaçava en el tallat sobre el que s'assenta el castell, a on la pròpia ala natural del cerro cobriria la funció defensiva del recint per l'est.[3]
El tram de la muralla entre l'extrem septentrional i la Torre Aljama les muralles són visibles de forma parcial, variable i ocasionalment molt modificades.[3]
En la part més septentrional, que gira cap a l'est, es troben restants de la muralla i de vàries torres, pero tot molt deteriorat i en mal estat de conservació, en alguns elements que presenten risc d'afonada. La vegetació en este tram és molt abundant i impedix la visió de la muralla i les seues torres, lo que contribuïx a la seua deterioració i ruïna. Es tracta de llenços de muralla generalment de mampostería. En alguns trams en a on els mampuestos han anat caent, s'observa la construcció en tapial en el seu interior. Les imponents torres que es conserven presenten un estat ruïnós, i inclús perillós, per la pèrdua d'una gran part de la mampostería, deixant a la vista i sense cap protecció el tapial del seu interior i quedant este expost al ras, lo que en poc temps ha supost una important deterioració.[3]
Des de l'avinguda de Sant Blas -CV 345- es pot observa el següent tram de muralles que alvança cap al sur. Es tracta del llenç conservat de major llongitut, encara que la seua altura és variable. Per la seua banda superior, en alguns trams servix de parapete al camí de baixada que ho acompanya. En atres trams, la seua altura és inferior al nivell del camí, i s'ha reconstruït, fins a crear un antepecho al camí, en mur de mampostería de menor altura i gruixa, que es distinguix fàcilment de la muralla. També es conserva una saetera estajada en la mateixa. Pel trasdós de la muralla, encara es conserven algunes de les torres adossades a la mateixa, encara que el seu estat de conservació és prou mal, trobant-se invadides per la vegetació. Al final d'este extens tram de muralla, els restants d'esta han segut incorporats i han servit de base per a una construcció privada posterior.[3]
Junt a este tram de muralla es trobava una torre àrap, derribada a fins del XX, baix la qual es va trobar part de la base d'una estructura, possiblement romana, la qual va ser restaurada i conservada. En l'actualitat està sent invadida per la vegetació.[3]
En conjunt, el tram de muralles al nort de la Torre Aljama presenta diversos restants de la muralla, prou fragmentada. El primer dels trams ha segut reblit per la seua banda superior i està sent utilisat com a jardinera per alguns veïns, els qui ademés han tractat d'adecentar-ho pel seu conte, revestint-ho en plaques de pedra. El seu estat és regular, existixen solsides de mampuestos i agressions de la vegetació.[3]
Torre Aljama
- Artícul principal → Torre Aljama, Alpont.
La torre millor conservada és la Torre Aljama, també coneguda com a Porche de Sant Antonio. Es tracta de la porta principal d'accés al recint amurallado en l'época andalusí i el periodo baixmigeval. Este edifici s'ha utilisat tradicionalment per a les funcions pròpies de la casa consistorial —el terme aljama significa ajuntament— albergant els plens de Corts del Regne en 1319 i 1383, i actuant com a sèu de l'Ajuntament fins a 2012.[5]
Sector sur
Des de l'antic ajuntament i en direcció surest, hi ha restants de la muralla i d'una de les torres adossada a la mateixa. Es troben distints estrats constructius murals en este tram de muralla. En la base s'observa mampostería ordinària, la qual es troba en estat de deterioració creixent, havent-se després part de les seues mampuestos i la casi totalitat del seu revestiment. A partir aproximadament de 3 metros d'altura, la muralla deixa a la vista la construcció en tapial, quedant presents restants del revestiment d'est, si be es troba després en la seua major part.[3]
De la torre que es troba adossada a este tram de muralla -torre de l'Alberc- queden prou restants. [3]
En llínea en esta torre, i ya en el llímit de la vila, es troba una atra torre similar, aparentment l'última del recint amurallado, sent que a partir d'ella, el propi tallat de la montanya crearia una barrera natural que dificultaria el pas a l'interior del recint fortificado. Els seus murs varen ser incorporats a la construcció de vivendes privades. [3]
Fòra de la muralla, sobre el cerro de Sant Cristóbal, s'han trobat restants de dos torres vigías.[3]
Referències
- ↑ «Castell i Muralles». eduwp. edu. gva. és. Direcció general de Patrimoni Cultural. Consultat el 2025-08-08.
- ↑ «Memòria informativa i justificativa».Pla General Estructural d'Alpont.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 «La Muralla d'Alpont II | Alpont» (en és). www. alpont. es. Consultat el 2025-08-08.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Murallas de Alpuente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.