El muro del país, actualment conegut com a muralla de los martu o muro de los martu va ser una fortificació construïda en época de Shu-Sense, rei d'Ur (XXI). El seu objectiu va ser protegir Sumer i Acad dels pobles turbulentos del noroest i l'oest, cridats martu o amorreos. La muralla es va construir en el nort de Acad, prop de Babilonia i només és comparable a la seua coetáneo mur del príncip egipcíac. Protegida pel mur, la planura bajomesopotámica va poder gojar d'un periodo de prosperitat baix l'III dinastia de Ur.[1][2][3]

A pesar de tot, a finals del sigle les muralles d'algunes ciutats, com Nippur i Ur, varen tindre que ser reforçades per la pressió de les tribus semitas nómades.[4] El mur dels martu no servia com a defensa a no ser que es dispongueren continus efectius militars,[2] per lo que el seu èxit no va ser durador.[5] No obstant, no tots els amorreos o martu eren belicosos. Uns atres s'integraven en les societats urbanes de la Baixa Mesopotamia. Per açò, alguns autors han senyalat que la construcció del mur va poder deure's més a una percepció social urbana causant de l'estigmatisació d'un grup nómada considerat estranger, que a necessitats militars.[3]

Referències

  1. ↑ Liverani, Mario (2008). L'antic Oriente, Crítica, pp. 222 i 224. ISBN 9788474238327.
  2. ↑ 2,0 2,1 G. Wagner, Carlos (1999). Història del propenc Orient, Universitat de Salamanca, p. 107. ISBN 8474814650.
  3. ↑ 3,0 3,1 Pérez Largacha, Antonio (2006). Història antiga d'Egipte i del Próximo Oriente, Akal, p. 201. ISBN 9788446025955.
  4. ↑ G. Wagner, Carlos (1999). Història del propenc Orient, Universitat de Salamanca, p. 113. ISBN 8474814650.
  5. ↑ De Bernardi, Cristina (cita) / VVAA (llibre) (2007). Estudis interdisciplinaris de Història Antiga, Bruixes, p. 35. ISBN 9789872326821.


Referències