Mur de Jericó
El Mur de Jericó era un mur de protecció defensiva o contra inundacions de l'etapa de Precerámica neolítica A que va sorgir aproximadament 8000 anys abans de Crist.

Una de les parets va ser excavada per sir Charles Warren en 1868 a petició del Fondo d'Exploració de Palestina. El va entrar a través de les rajoles de fanc de la paret sense donar-se conte de lo que era, lo que sugerix que hi havia poc interés en el lloc. Ernest Sellin i Carl Watzinger varen excavar Jericó entre 1907 i 1909 i varen trobar els restants de dos murs que inicialment varen sugerir recolzaven el relat bíblic. Més tart es va revisar esta conclusió i les seues troballes varen ser datades en l'Edat del Bronze mija (1950-1550 a. C). El lloc va ser excavat de nou per John Garstang entre 1930 i 1936, que va tornar a plantejar l'idea de que els restants de la paret superior eren els descrit en la Bíblia. Kathleen Kenyon va recomençar extenses excavacions entre 1952 i 1958 i no va trobar una muralla defensiva de l'Edat de Bronze tardana o de ceràmica.
Potser el descobriment més important va ser l'evidència que la primera paret sugerida per Kenyon era del 8000 AC basat en datació per radiocarbono en el 7825 a. C. Està rodejada i protegida d'un assentament neolític que contenia una comunitat organisada d'entre 2000 i 3000 persones.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Muro de Jericó» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.