Mostarda vicentina
La mostarda vicentina (en italià ‘mostaça vicentina’) és un producte agroalimentari tradicional italià de la província de Vicenza fet de fruta (poma, codonyer, pera, llima i cidra confitada), mostaça blanca i sucre. Té color groc i un sabor acre i picante que combina be en carns, mascarpone i formages pareguts.
Història
[editar | editar còdic]El nom mostarda procedix del llatí mustus ardens, ‘most ardent’ perque resulta picante per l'adició de mostaça forta.
Els primers registres escrits d'un producte gastronòmic similar a l'actual mostarda apareixen en la segona mitat de el XV en el Llibre d'art coquinaria de Mestre Martino, antic cuiner del patriarca de Aquilea, que arreplega l'adició de mostaça a la fruta, com per eixemple raïm passa, canella i tacha d'olor.
Atres rastres del mustus ardens apareixen en una carta de 1397, quan Gian Galeazzo Visconti ordena un «zebro gran de mostarda de fructa cum la senavra che fa bone li furte de lo disnare et li caponi el la cacciagione et li viteli boliti et allo spiedo». Deu advertir-se el fet de que la mostarda descrita pel Mestre Martino és una mostarda martafallada o en la fruta en trocitos menuts, com l'actual mostarda vicentina, mentres la demanada per Visconti presenta peces sanceres, com la mostarda cremonese.
En el XVII era una tradició llauradora (no reservada més a les taules de bisbes i nobles) preparar en Nadal una salsa de farina en mostaça, vinagre, codonyer, all i most de vi.
La recepta actualment més difosa es remonta a 1918 i va ser elaborada per indústria artesana Boschetti de Montecchio Maggiore.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Mostarda vicentina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.