Anar al contingut

Moreca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Moreca és la ciutat citada per Ptolomeo com la més meridional de les ciutats de Cantàbria (época romana). Tal menció la realisa en la seua obra Geografia.[1] Per a Moreca dona les següents coordenades: 11 45-43 50.[2]

En el XX el historiador Claudio Sánchez-Albornoz rebuja la llongitut per raons òbvies i manté per a Moreca la latitut: 43° 50'.[3] Pero eixes coordenades no han permés localisar-la. Per tant l'emplaçament de '“Divisiones tribales y administrativas del solar del reino de Asturias en la época romana”' és desconegut.[4]

Topònim

[editar | editar còdic]
Vore també: Morecanos

Moreca ha segut el topònim utilisat des de que es va conéixer en el Renaixença que Ptolomeo havia citat tal ciutat. Moreca va ser l'únic topònim per a designar tal ciutat en el XVI, XVII, XVIII, XIX i fins a mitat de el XX.

En l'actualitat se seguix utilisant tal nom.[5]

Atres autors han variat tal denominació originant un cultisme propi d'erudits.

Hipòtesis de possible emplaçament

[editar | editar còdic]

Diversos investigadors han considerat correcta l'afirmació de que era la més meridional de les ciutats de la Cantàbria romana. Es barallen vàries opcions per a l'emplaçament d'esta ciutat.

El hipòtesis més comuna l'ubica en Castromorca (Burgos) al sur d'Amaya, atenent a l'etimologia de tal topònim.[6] Castromorca és un poble en el pla. A molt poca distància hi ha un cerro pla en el seu cim, molt propici per a albergar algun tipo d'assentament. Pero Luciano Huidobro Serna afirma en 1.959:

___protected_title_9___[7]


Les similituts fonètiques són evidents entre Moreca i Geografía. La seua diferència és una Moreca. Falta en Moreca que be pot interpretar-se com un elipsis, una síncopa fonètica prou comuna i molt normal en l'evolució de les paraules.[8]

El terme “castre-“ eixercix el mateix paper que “vila-“, “quintana-“ com a prefix per a denominar pobles sorgits en l'Edat Mija. “Castro” és un terme molt utilisat en tota esta comarca per a aludir a antics poblats ya desapareguts. Els eixemples són numerosos.

Molt provablement en Castromorca no estiguera Moreca puix les característiques geogràfiques no responen a les dels castros d'eixa comarca, ubicats en altures, espolones rocosos, zones estratègiques per al seu millor defensa. Pot ser que el poble actual Castromorca prenguera el topònim de tal ciutat; topònim que va poder haver perdurar encara que ya haguera desaparegut la ciutat. Per a ser citada per Ptolomeo implica que Moreca tenia importància no només entre els càntabres. Quan la ciutat va desaparéixer tal importància va poder conservar-se en el conscient colectiu i donar eixe nom a un poble del repoblament ya en l'Alta Edat Mija.

Luciano Huidobro Serna senyala una atra possible ubicació de Moreca:

“Cal buscar l'emplaçament de Moreca, cap a Sedano, a on abunden els morcueros, paraula que no té correspondència en el llatí i designa els montons de vores que abunden en els alts de Sedano per a refugi dels pastors i servir de fites en temps de neus, i és país a on queden castros importants, com el citat de Gredilla, en vestigis de fortificacions, que ha suministrat molts objectes de bronze d'época ibèrica.”[9]

Apuntant en esta mateixa llínea E. Peralta Labrador senyala:

“castro-“[10]

E. Peralta Labrador planteja una atra possible localisació en la mateixa àrea geogràfica:

“En l'entrada nort de la vall de Sedano localisem un gran castre inèdit en grans muralles. Situació estratègica immillorable i la seua gran extensió permeten relacionar-ho també en una gran ciutat indígena. Es troba en els farallones rocosos que dominen el canó de l'Ebre, entre Valdelateja i Peixquera d'Ebre.”[11]

També s'ha propost el seu emplaçament en un atre poblat en el mateix topònim: Castromorca. Un poblat dedicat a la ganaderia. Està situat a uns 7 quilómetros d'Espinosa dels Monteros. Les pastures eren aprofitades per cabres i ovelles sobretot en estiu.

Atres autors han sugerit situar-l'en la comarca del Campoo (Montanya Palentina) i uns atres en el poble de Moreda d'Àlaba abdós opcions desvalorizadas.

Vore també

[editar | editar còdic]

Morecanos

Bibliografia

[editar | editar còdic]


  • Martín Vise, Iñaki: Poblament i estructures socials en el nort de la península Ibèrica. Sigles VI - XIII. Salamanca: Edicions Universitat de Salamanca. 2.000. ISBN 84-7800-914-0

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Ptolomeo, Claudio. (Traductor: Girolamo Ruscelli) (1.561): La Geografia vaig donar Claudio Tolomeo Alessandrino… . Llibre Segon. Venècia: Vicenzo Valgrisi, Pàgina: 26.[1]
  2. ↑ Ptolomeo, Claudio. (Traductor: Giovanni Antonio Magini) (1.598): Geografia cioè descrittione vniuersale della terra: partita in due ... - Volums 2 - Tauola Segona : Ispagna Tarraconese. Venècia: Giorgio Battista & Girogio Calignani. Pàgina: 14.[2]
  3. ↑ Sánchez-Albornoz (giner, 1.929). Op. Cit., Madrit: Bolletí Real Acadèmia de l'Història, pp. 340.
  4. ↑ González Echegaray (1.986). Cantàbria Antiga, Santander: Edicions Tantin, pp. 111. ISBN 84-86360-29-3.
  5. ↑ González Echegaray, Joaquín: Op. Cit. p. 111
  6. ↑ Fernández Guerra (1.878). Cantàbria., Madrit: Imprenta de Fortanet.
  7. ↑ Huidobro Serna, Luciano: Els térmens augustales de Sasamón i de la Nestrona. p. 493. [3]
  8. ↑ Menéndez Pidal (juliol-setembre 1.918.). Morca., Madrit: Revista de Filologia Espanyola, Tom V, quadern 3º, pp. 225-255..
  9. ↑ Huidobro Serna, Luciano: Els térmens augustales de Sasamón i de la Nestrona. p. 494. [4]
  10. ↑ Peralta Labrador (2.003). Els Càntabres abans de Roma, Madrit: Real Acadèmia de l'Història., pp. 126. ISBN 84-89512-59-0.
  11. ↑ Peralta Labrador, Eduardo: Op. Cit. p. 126


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Moreca&oldid=905464»