More danico
El matrimoni more danico (del llatí a la manera danesa; danesche manere en normando) fa referència al matrimoni poligínico que practicaven els vikingos establits en Normandia despuix del Tractat de Saint-Clair-sur-Epte (911). La seua conversió oficial al cristianisme, desigual segons les regions, no els va impedir el seguir mantenint vàries esposes, com abans en Escandinavia; de fet, el misionero Ansgar (IX) ya parlava d'eixa costum.[1]
A diferència dels cristians i de l'Iglésia catòlica, que considerava a les frilla (les segones esposes) com concubinas i als seus fills com bastardos, els normandos els assumien com perfectament llegítims. Per tant era normal, per eixemple, que el jove Guillermo “el Bastardo”, fill del matrimoni “more danico” del duc de Normandia Roberto el Magnífic, fòra designat en 1035 com a successor del seu pare. Segons sembla el duc Guillermo va trencar en esta tradició escandinava, ya que no se li va conéixer cap “frilla” ni cap fill bastardo.[2]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «More danico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.