Monument dels quatre moros
El Monument dels quatre moros (monument dei Quattro mori) és un célebre grup escultòric de la piazza Micheli en Livorno (Itàlia), que data de l'any 1626.
_-_Foto_Giovanni_Dall%27Orto,_13-4-2006_01.jpg)
El monument va ser alçat per a commemorar la victòria de Fernando I de Médici contra l'Imperi Otomà[1] i constituïx una de les senyes d'identitat i símbol de la ciutat de Livorno.[2] Pren el seu nom de les quatre escultures de bronze d'esclaus "moros", realisades per Pietro Tacca, que es troben en la base del pedestal sobre el que s'alça l'estàtua de Fernando I.[2]
Història
Per a celebrar les victòries en les campanyes militars de l'Orde de cavallers de Sant Esteban contra l'Imperi Otomà i els pirates berberiscos, Fernando I de Médici, va manar erigir un monument junt als molls de Livorno. Primer va encarregar una estàtua seua que devia coronar el monument, a l'escultor Giovanni Bandini, que este va elaborar en Carrara entre 1595 i 1601, any en que va ser transportada en barco fins a Livorno. En 1617, en Cosme II de Medici ya en el poder, es va construir un pedestal i en 1621 se li va encarregar a Pietro Tacca que completara el treball de Bandini en la construcció d'una base de marbre per al pedestal i un conjunt escultòric en "quatre moros", que Tacca va realisar en vàries etapes entre 1623 i 1626. Ell va realisar el grup d'esclaus encadenats que es varen colocar al voltant de l'estàtua de Fernando, mentres que un membre del seu taller, Taddeo vaig donar Michele, va fer la part superior del pedestal de marbre. El monument deuria haver segut completat en les dos fonts dels Mònstruos Marins, realisades també per Tacca al voltant de 1630, pero les fonts mai varen aplegar a Livorno, sino que es varen colocar en la Piazza della Santissima Annunziata en la ciutat de Florencia.[1] Despuix de la Segona Guerra Mundial, es varen realisar dos rèpliques a partir dels mòles originals de Tacca, per a ser colocades en Piazza Colonnella en Livorno, prop del Monument dels quatre moros, com a senyal d'amistat entre els municipis de Florencia i Livorno.
Este monument dels Quattro Mori va córrer el risc de ser destruït durant l'invasió francesa de Livorno, en març de 1799; quan l'eixèrcit napoleònic animat per ideals de llibertat i igualtat social, va vore en els esclaus encadenats un símbol d'opressió i tirania. Encara que el conjunt es va salvar va ser saquejat per les tropes franceses.
En el XIX, es va plantejar la possibilitat de traslladar el monument a la Piazza Gran. Una atra proposta per al seu canvi d'ubicació es va registrar en anys previs a la Segona Guerra Mundial, quan es va plantejar la seua ubicació en el centre de la Piazza delle Adunate que devia haver sorgit al voltant del nou Edifici del Govern. L'esclat de la guerra va dur a la suspensió del mateix, encara que per a evitar els riscs dels bombardejos l'estàtua de Fernando I es va dur a la Cartuja, mentres que els quatre moros primer varen ser colocades en el Cisternino vaig donar Pian vaig donar Trencada i més vesprada en Vila medicea de Poggio a Caiano. En juny de 1950, despuix d'una cuidadosa restauració, les obres varen tornar a Livorno i varen ser reubicades en el seu lloc original.
Descripció
L'obra està composta per quatre hòmens realisats en bronze, encadenats a la base d'un alt pedestal, sobre el qual s'erigix l'estàtua del Gran Duc Fernando I, que està representat en l'uniforme de l'Orde dels Cavallers de Sant Esteban, l'institució militar fundada per Cosimo I de Medici per a lluitar contra otomans i pirates berberiscos en el Mediterràneu.
El tema dels captius o presoners que demostren la força militar d'un comandant, no és una idea artística nova, sino que ha existit des de l'art romà, com es mostren per eixemple en els presos dacios del Fòrum de Trajano, i en eixa clau es varen recuperar durant el periodo de la Renaixença, com succeïx en els presos del famós conjunt de Miguel Ángel per a la tomba del combatent papa Juliol II. Representacions similars també es troben en el monument eqüestre que representa el rei Enrique IV de França, erigit en el nou pont en París (1614) i que va ser derribat durant la Revolució francesa en 1792. Un treball similar va ser erigit en memòria del rei de França Luis XIV en 1684 en la plaça dels Vosges i que també va ser demolit en 1792. En el Museu Nacional de Munich es troba l'esbós d'un monument eqüestre a l'elector Wittelsbach Max Emanuel, en el front del qual, es coloquen en cantó dos estàtues de bronze d'esclaus.
Les quatre esclaus encara constituïxen la part més important de l'obra de Tacca en el que destaquen la torsió pronunciada (pres de l'estil de Juan de Bolonya) i les mostres de dolor que representen aixina la seua condició de captivitat, en un conjunt de gran realisme i elegància. Pietro Tacca va modelar a alguns dels esclaus encarcerats en els Banys Forçats, la gran presó ubicada a poca distància de l'Antiga Fortalea de la ciutat. Els models varen ser elegits per a representar les quatre edats de la vida humana i són de diferent ètnia, tots en una expressió de profunt dolor sicològic i resignació.
Els espais frontals del conjunt representen a un home vigoroso, el més jove de tots, conegut com Morgiano i potser d'orige grec o jónico, en la seua mirada cap al cel. La seua parella en el cantó dret és el vell corsario, tradicionalment conegut com Ali Melioco, potser d'orige turc. La profunda atenció als detalls anatòmics mostra l'edat alvançada del seu cos musculoso i poderós, resaltat en particular per les arrugues que solquen el seu rostre.
La parella d'estàtues de la part atrassera es va colocar en la base del monument posteriorment. El primer, provablement d'ètnia norteafricà i conegut per alguns com Alì Salettino (potser de la ciutat de Salè), representa el vigor de l'edat madura, encara en un cos poderós i enèrgic. Finalment, el quarto és clarament d'orige africà.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 (2010) The Image of the Black in Western Art: From the "Age of Discovery" to the Age of Abolition : artists of the Renaissance and Baroque, Harvard University Press, p. 183. ISBN 978-0-674-05261-1.
- ↑ 2,0 2,1 Touring Club of Italy (2005). Authentic Tuscany, Touring Editore, p. 52. ISBN 978-88-365-3297-1.
Bibliografia
- G. Piombanti, Guida storica ed artistica della città i dei dintorni vaig donar Livorno, Livorno 1903.
- P. Vigo, Livorno. Aspetti storici - artistici, Bergamo 1915.
- C. Venturi, Il monument livornese detto dei "Quattro Mori", Livorno 1934.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monumento de los cuatro moros» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.