Monument commemoratiu a l'emancipació
El Monument commemoratiu a l'emancipació (en anglés Emancipation Memorial), també conegut com el Monument commemoratiu de Freedman o el Grup de l'Emancipació, és un monument en Lincoln Park en el veïnat de Capitol Hill en Washington D. C. Era conegut com "Lincoln Memorial" per conte de la seua ubicació ans que es dedicara l'actual monument en 1922.[1][2]
Dissenyat i esculpido per Thomas Ball i erigit en 1876, representa a Abraham Lincoln sostenint una còpia de la seua Proclamació d'Emancipació lliberant a un esclau afroamericano seguint el model d'Archer Alexander. El exesclavo està agenollat, a punt d'alçar-se, en un puny tancat, sense camisa i en els grilletes trencats als peus del president.[1]
L'estàtua del va ser finançada en els salaris dels esclaus lliberats. Originalment esta mirava cap al Capitolio, pero es va girar cap a l'est en 1974 per a mirar cap al Mary McLeod Bethune Memorial recent erigit.[3]
L'estàtua és un monument que contribuïx als Monuments de la Guerra Civil en Washington D. C. en el Registre Nacional de Llocs Històrics.
Context
[editar | editar còdic]La campanya de finançació per al monument va començar, segons relats periodístics molt publicitados de l'época, en 5 dólars donados per la exesclava Charlotte Scott de Virginia, que llavors residia en la família del seu antic amo en Marietta, Ohio, en la finalitat de crear un memorial en honor a Lincoln.[4][5] La Comissió Sanitària Occidental, una agència voluntària de recobre de guerra en sèu en St. Louis, es va unir a l'esforç i va recaptar uns 20 000 dólars abans d'anunciar una nova meta de 50 000 dólars.[6]
Un atre grup que va intentar recaptar fondos per al monument en 1865 va ser l'Associació Nacional del Monument a Lincoln. Es va considerar breument fusionar els fondos originals en l'Associació Nacional del Monument a Lincoln, pero eixa missió pronte va fracassar per visions contradictòries.[7]
Segons el Servici de Parcs Nacionals, el monument va ser pagat únicament per antics esclaus:
La política turbulenta de l'era de la reconstrucció va afectar la campanya de recaptació de fondos en molts nivells. L'Associació de Monuments Educatius de Persones de Color, encapçalada per Henry Highland Garnet, volia que el monument tinguera un propòsit didàctic com a escola, a on els libertos pogueren elevar-se a través de l'aprenentage. Frederick Douglass no va estar d'acort i va pensar que l'objectiu de l'educació era incommensurable en el de recordar a Lincoln.[5]
Disseny i construcció
[editar | editar còdic]Harriet Hosmer va propondre un monument més grandiós que el sugerit per Thomas Ball. El seu disseny, que en última instància es va considerar massa costós, va plantejar a Lincoln sobre un pilar central alt flanquejat per pilars més menuts arrematats en soldats negres de la Guerra Civil i atres figures.[1]
Ball era conegut per vàries obres quan, en 1865, baix la seua primera influència de la notícia del assessinat de Lincoln, va concebre i va completar individualment una obra original de tamany mig en marbre italià. Quan finalment es va elegir el disseny de Ball, per orde de la Freedman's Memorial Association, este disseny, en certs canvis, anava a "ampliar-se" a uns 2,7 m d'altura, com el grup final de "Emancipació" en Lincoln Park en 1876.[8]
En lloc d'usar un gorro de la llibertat, l'esclau en el monument revisat es representa en el cap descobert i el cabell molt rullat. El rostre va ser reesculpido per a semblar-se a Archer Alexander, un antic esclau, l'història del qual de vida va ser popularisada per una biografia escrita per William Greenleaf Eliot.
En el disseny final, com en el disseny original de Ball, Lincoln sosté una còpia de la Proclamació d'Emancipació en la seua mà dreta. El document descansa sobre un pedestal en símbols patriòtics, inclós el perfil de George Washington, les fasces de la república nortamericana i un escut adornat en les agranes i estreles. El pedestal reemplaça la pila de llibres en el disseny original de Ball. Darrere de les dos figures hi ha un poste de flagelación cobert en una tela. Una enredadera creix al voltant del costell i al voltant de l'anell a on es va assegurar la cadena.[1][9]
El monument es va fondre en Munich en 1875 i es va enviar a Washington a l'any següent. El Congrés va acceptar l'estàtua com un regal dels "ciutadans de color dels Estats Units" i va assignar 3000 dólars per a un pedestal sobre el qual descansaria. L'estàtua va ser erigida en Lincoln Park, a on encara es troba.[2]
Una placa en el monument ho nomena com "Freedom's Memorial en memòria agraïda d'Abraham Lincoln" i diu:
Este monument va ser erigit per la Comissió Sanitària Occidental de Sant Luis. En fondos aportats únicament per ciutadans emancipats dels Estats Units declarats lliures per la seua proclamació l'1 de giner de 1863. La primera contribució de cinc dólars la va fer Charlotte Scott. Una lliberta de Virginia sent els seus primers ingressos en llibertat i consagrada per la seua sugerència i petició el dia que es va enterar de la mort del president Lincoln per a construir un monument a la seua memòria[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Young. «Great Emancipator, Supplicant Slave: The Freedman's Memorial to Abraham Lincoln». Slaves, Soldiers, and Stone: an Introduction to Slavery in American Memory. American University. Archivat des d'el original, el 2012-02-29. Consultat el 2012-08-25.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 National Park Service: Lincoln Park.
- ↑ «Lincoln Park – Capitol Hill Parks (O. S. National Park Service)». www. nps. gov. Consultat el 2016-02-12.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 5,0 5,1 Kirk Savage, Standing Soldiers, Kneeling Slaves: Race, War, and Monument in Nineteenth-Century America (Princeton, Princeton University Press, 1997) ISBN 9780691016160
- ↑ Kirk Savage, Standing Soldiers, Kneeling Slaves: Race, War, and Monument in Nineteenth-Century America (Princeton, Princeton University Press, 1997) ISBN 9780691016160
- ↑ Savage, Kirk (1997). Standing soldiers, kneeling slaves : race, war, and monument in nineteenth-century America, Princeton, N. J.: Princeton University Press. OCLC 36470304. ISBN 978-0-691-01616-0.
- ↑ Murray (1916). Emancipation and the Freed in American Sculpture; A Study in Interpretation, Washington, DC: The Author, pp. 26–30.
- ↑ [1] Lincoln Park: Emancipation Memorial in Washington, DC by Thomas Ball
Bibliografia adicional
[editar | editar còdic]- Douglass, Frederick, "Oració en memòria d'Abraham Lincoln, pronunciada en l'inauguració del Monument als libertos en memòria d'Abraham Lincoln", 14 d'abril de 1876
- Helm, Joe, "El dia de l'emancipació en DC, dos monuments conten històries molt diferents", The Washington Post, 15 d'abril de 2012
- Schaub, Diana (May 28, 2012). "Monumental Battles: Why we build memorials". The Weekly Standard – via Washington Examiner.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monumento conmemorativo a la emancipación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.