El monument als màrtirs de Uruapan és una construcció situada en la plaça central de la ciutat d'Uruapan, Michoacán, Mèxic.

El monument (a l'esquerra) en 2020

És un obelisc d'aproximadament 5 m d'altura, construït en marbre. A les cares de l'obelisc, es troben els busts dels militars José María Arteaga i Carlos Salazar i els noms de Jesús Díaz Ruiz i Juan González.

Construcció del monument

El 21 d'octubre de 1891 es va colocar la primera pedra per a la construcció de monument als Màrtirs de Uruapan.

  • Encarregat de la construcció: Ingenier Reis
  • President Municipal: Silvano Martínez
  • Prefecto de Districte: Manuel Còria

Luis Salazar va reprendre l'obra despuix de la mort del Ing. Reis.

El 21 d'octubre de 1893, en memòria dels hòmens i dònes que varen donar la seua vida per l'Independència de Mèxic, es va inaugurar el Monument.

L'acta d'inauguració cita lo següent:

  • President de la República: Porfirio Díaz
  • Governador de Michoacán: Aristeo Mercat
  • Prefecto de Districte: Silvano Martínez
  • President de l'Ajuntament: Màxim Izazaga

L'orador oficial va ser el procurador general de la Nació Eduardo Ruiz.

Una volta conclós l'acte es va avisar al president de la República via telefònica.

Resenya dels Màrtirs de Uruapan

 
Bust de Carlos Salazar
  • El 17 de juliol de 1861 el president Benito Juárez García decreta la suspensió del deute a Anglaterra, França i Espanya per dos anys.
  • En abril de 1862 intervé França a Mèxic.
  • El 5 de maig de 1862 en la coneguda com batalla de Pobla el general Lorencez intenta prendre Pobla sense èxit.
  • El general Charles Ferdinand Latrille és substituït pel general Federico Forey i el 16 de març de 1863 despuix de 63 dies de lloc pren Pobla.
  • El govern lliberal i sense eixèrcit abandona la capital el 31 de maig del mateix any i Forey sense un sol dispar ocupa la Ciutat de Mèxic.
  • El 10 de juny de 1863 la Junta de Notables adopta la Monarquia hereditària i oferix a Maximiliano de Habsburgo (representant de Napoleón III).
  • El govern lliberal de Juárez es trasllada a Monterrey i establix temporalment els seus poders en esta Ciutat.
  • El general François Achille Bazaine substituïx a Forey i continua posicionant-se de places en el país.
  • El 30 de novembre de 1863 l'eixèrcit conservador ocupa Morelia.
  • Uruapan es convertix per segona ocasió en capital d'estat, del 24 de novembre de 1863 al 18 de febrer de 1867.
  • L'1 d'octubre de 1865 aplega a Uruapan el general José Mª Arteaga acompanyat en el seu eixèrcit.
  • El 2 d'octubre de 1865 Maximiliano decreta que en eixir del país Juárez, a tots els que se'ls trobe en armes de fòc se'ls considerarà "gavillas de criminals i bandolers" per lo que deuran ser eixecutats.
  • El 4 d'octubre de 1865 el general Arteaga va dispondre d'una Gran Parada militar a l'orient de la ciutat i manant al general Carlos Salazar al quarter-maestre per a que formaren una gran entanca les files d'infanteria i cavalleria, passant revista a 2500 hòmens.
  • L'ajuntament va oferir un gran convit estant presents el governador Vicente Riva Palau, els estats majors generals Arteaga i Salazar, el Secretari Just Mendoza, i del municipi Aristeo Mercat i Manuel Ocaranza.
  • Despuix de haver reagrupat les tropes de l'eixèrcit lliberal decidixen dividir-les i partixen a diferent francs. El general Arteaga partix rumbo a Colima, passant per Tancítaro per a despuix acampar en Santa Ana Amatlán.
  • El 13 d'octubre de 1865 a les 2:00 aplega el comandant Ramón Méndez en l'eixèrcit conservador i fa presoner al general Arteaga junt en el tinent coronel Jesús Díaz a on estaven estajats, en tant, també són fets presoners el també tinent coronel Trinitat Villagómez en el quarter mentres que i al coronel José Vicente Villada junt en les seues tropes.
  • El comandant Ramón Méndez retorna a Uruapan per un camí més llarc, el dia 16 passa per Tancítaro, 17 en Peribán, 18 en Zirosto, 19 Parangaricutiro i finalment aplega a Uruapan el 20 d'octubre de 1865.


Ya en el centre de la ciutat, fa desestajar la casa de la Sra. Vda. de Gutiérrez per a estajar als presoners.

Front a la Plaça, Méndez es va instalar en la casa de la Família Izazaga.

Prenent en consideració el recent decret promulgat per Maximiliano, Méndez elabora una llista i li l'envia a l'encarregat dels presoners.

La llista contenia els següents noms:

Al vore la llista atres oficials del bando conservador varen decidir perdonar-li la vida al llavors coronel Vicente Villada a instàncies de que li devien la vida, per lo que va ser canviada per Juan González.

Eixa nit del 20 se'ls va fer saber i cada u va escriure la seua carta de despedida.

En el matí del 21 d'octubre de 1865, passades les 6 hores, varen ser duts pel general Wenceslao Santa Creu i el seu pilot a esquenes del Parián, en a on prèviament havien colocat ya unes taules a on deurien ser posats per a la seua eixecució.

Ya en els seus llocs el general Wenceslao mana posar les benes escomençant pel general Arteaga: ell li sosté la mà i en veu forta diu "sense bena", despuix a l'hora que Salazar es descobrix el pit i crida "Ací, traïdors" s'escolta una forta descàrrega, caent els cossos sobre les taules prèviament posades.