Monument a Francisco Bolognesi
El monument a Francisco Bolognesi es troba en la Plaça Bolognesi (Llima), espai urbà declarat com a Ambient Urbà Monumental pel Ministeri de Cultura, per mig de la Resolució Suprema N°2900 del 28 de decembre de 1972. Ademés, el monument a Francisco Bolognesi ha segut declarat com ben moble integrant del Patrimoni Cultural de la Nació pel Ministeri de Cultura per mig de la Resolució Viceministerial N°053-2018-VMPCIC-MC el 24 d'abril de 2018.[1]
Este monument commemora al coronel Francisco Bolognesi i als caiguts en la batalla de Arica. És un ben cultural moble realisat en granit, marbre de Carrara i bronze en una altura aproximada de 18 metros.
Descripció
[editar | editar còdic]La construcció formal del monument presenta els elements tradicionals, com a base, pedestal, pilar, capitel i l'escultura del personage principal. Sobre tres grades de granit s'empina una sòlida base de tres cossos de tonalitat verdosa, en la part central de la qual s'ubiquen quatre plaques de metal, una a cada costat, pintades de color negre en reproduccions de dos pintures de Juan Lepiani: “La resposta de Bolognesi” i “L'últim cartuig”, aixina com les inscripcions dels noms de caps del Consell de Guerra presents en la batalla, emmarcades en fulls de llorer, palma i carrasca. El pilar construït de material pétreo evidència en els quatre costats de la part inferior escultures en bronze, que narren episodis de la batalla de Arica, aixina com la representació de personages alegóricos com la Pàtria, el qual estén la seua mà en alt senyalant a Bolognesi; i el Història que escriu, entre guirnaldas de llorers, l'any de la batalla: 1880. Este pilar arremata en un capitel pintat de color blanc, al com acompanyen dos escultures alegóricas que corresponen a la Glòria, que alcança una corona de llorers al coronel; i la Fama, tocant una trompeta, anunciant els successos bèlics.
En la part superior del capitel, es troba l'escultura principal que representa a Francisco Bolognesi com un personage masculí en posició exenta en el braç esquerre alçat sostenint la bandera a manera d'estandart. Vist una indumentària militar la jaqueta de la qual s'estén fins a la mitat de la cuixa, en pantaló i botes llargues, en els muscles du galons i en el costat dret un cordel de mando militar. En la cintura posseïx una correja el qual sosté una espasa, aixina com la seua cama esquerra es troba flexionada cap a avant sobre una base irregular, d'apariència rocosa.
Història
[editar | editar còdic]Concepció i fabricació de l'escultura
[editar | editar còdic]L'iniciativa va nàixer d'un grup de colegials limeño que el 30 de giner de 1898 varen formar una comissió a iniciativa del jove Luis Gálvez. El 17 de juny de 1899 es va canviar el nom de la “Assamblea Escolar” per “Assamblea Patriòtica Bolognesi”. La colecta per a realisar este monument va ser portada a terme per la “Lliga de Defensa Nacional”. Esta associació va conseguir recolectar una gran cantitat de donatius.
El 3 de novembre de 1899, el Congrés va autorisar per llei la construcció del monument encarregant la seua eixecució al Concejo Provincial de Lima. L'1 de març de 1901 l'Estat va cedir al municipi de Lima un àrea de terreny per a la construcció del monument. Est seria l'orige de la plaça Bolognesi, espai que uniria les avingudes Piérola o Magdalena (hui avinguda Brasil), la passejada Colón, l'avinguda Alfonso Ugarte i l'avinguda Breña (hui avinguda Arica). L'alcalde de Lima, Dr. Federico Elguera, es va fer càrrec de l'eixecució de l'obra, a on va incloure per a esta tasca a la comissió de la “Assamblea Escolar” cridada des de llavors “Assamblea Patriòtica Bolognesi” que era presidida pel Dr. José Vicente Oyague i Soyer.
El 22 de maig de 1901 es va convocar al concurs per a dissenyar el monument. Es varen presentar 153 proyectes a on varen participar artistes espanyols, francesos i italians. El 31 de març de 1902 va ser elegit guanyador el proyecte de l'escultor espanyol Agustín Querol[2][3] (1860-1909). El monument va ser fos en els tallers de la Fundició Artística Masriera i Campins de Barcelona.
La primera pedra d'este monument va ser colocada el 29 de juliol de 1902 en l'assistència del president de la República, els ministres d'Estat, delegacions diplomàtiques i mils de ciutadans. Per a esta ocasió es varen falcar unes medalles commemoratives que mostren el monument que anava a ser erigit. En 1903 la primera part del monument a Bolognesi va aplegar al Callao en el vapor «Denderah» de la companyia alemana «Kosmos».
La construcció de la base del monument va estar a càrrec de l'arquitecte Maximiliano Doig i l'ingenier Enrique E. Silgado com a supervisor del proyecte. El monument va ser inaugurat el 5 de novembre de 1905 en mig d'una multitut. Tota la Passejada Colón i els seus edificis varen ser adornats en banderes, llums elèctriques i guirnaldas i va contar en l'assistència del héroe argentí de Arica, el general Roque Sáenz Penya.
L'escultura actual a Francisco Bolognesi
[editar | editar còdic]El 7 de juny de 1951 el coronel José Vallejos va llegir el decret suprem convocant a un concurs per a reemplaçar l'escultura de Bolognesi que coronava el monument “per una que realce degudament l'actitut gallarda i heròica del héroe de l'Epopeya de Arica” (El Comerç, 7 de juny de 1941). La nova escultura va ser obra de Artemio Ocaña i va ser fosa en els Tallers del Politècnic Nacional “José Pardo”. El 3 de juny de 1954, l'escultura de Bolognesi, obra d'Agustín Querol, va ser baixada del cim del monument per una grua mecànica a on havia permaneixcut durant 48 anys (actualment es troba en el Museu del Real Felipe del Callao). El president de la República, general Manuel A. Odría, i el ministre de Guerra, general Zenón Noriega, varen anar els encarregats de descorrer el vel que cobria l'escultura.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Resolució Viceministerial N° 053-2018-VMPCIC-MC https://www.gob.pe/institucion/cultura/normas-llegals/203967-053-2018-vmpcic-mc
- ↑ Proyecte de monument premiat; publicat per L'Àlbum ibero americà (Madrit), núm. 19, de 22/05/1902 (pàgina 3).
- ↑ Monument a Bolognesi per Agustín Querol; publicat per L'Ilustració espanyola i americana de 30/6/1902 (pàgina 9). Vore també el número 21, de 16/04/1904, de Ànima espanyola (Madrit); el número 95, de 26/031905, de L'Ilustració catalana o una image publicada en la pàgina 10 del número de 21/11/1918 de la revista Mercurio de Barcelona.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- ARDOHAIN, S. J. (2018). La Restauració de la República. Ensaig sobre la conservació i restauració de les escultures en bronze a partir de l'estudi de la posada en valor de les escultures principals del Palau del Congrés de la Nació Argentina. L'Argent: Editorial de l'Universitat Nacional de l'Argent (EDULP).
- CABANILLAS DELGADILLO, V. F. (2017). Art i nació. Escultura pública en Lima. Investigacions socials. UNMSM-IIHS, 21(38): 127-137.
- CARRILLO, E. (novembre de 1905). Lo que significa el monument. Lima: Revista Actualitat.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monumento a Francisco Bolognesi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.