Montes de la Tolfa

Montes de la Tolfa

Els Monts de la Tolfa (en italià, Monti della Tolfa) són una série de tossals d'orige volcàico no molt altes que formen part dels Antiapeninos del Lacio septentrional, Itàlia central. Estan delimitats per l'Oest i el Sur per la costa tirrena compresa entre Civitavecchia i Santa Severa, a l'Est pels Montes Sabatinos i al Nort pel riu Mignone i els Montes Ciminos.

Montanyes

El pico més alt és el Mont della Grazie, en 616 m s. n. m., en la zona entre Tolfa i Allumiere. Els Monts de la Tolfa estan formats en la seua major part per pedres de traquita d'intensos fenomens volcànics del Eoceno i principis del Pleistoceno en la zona. Són particularment importants les reserves d'alunita, un mineral descobert ací en el XV, i que s'ha extret àmpliament des de llavors.

Ademés del Mont delle Grazie, els relleus més alts són:

• Mont Tolfaccia (579 m) al sur de Tolfa;
• Mont Cuoco (559 m) en la zona occidental;
• Mont Saccicari (526 m) en la zona septentrional;
• Mont Acqua Tosta (520 m) en la zona surest;
• Mont Turc (450 m) en la zona este
• Mont Paradiso (327 m) i Mont Quartaccio (344 m) en la zona sur.

Rius

Els rius que travessen el territori, i que desemboquen en la mar Tirreno, són, seguint el llitoral de Nort cap al Sur:

• Riu Mignone
• Fosso del Marangone
• Fosso de Castelsecco;
• Riu Fiume

D'estos els més importants són el Mignone i el riu Fiume. El Mignone naix en els monts Sabatinos, i travessa el territori dels monts de la Tolfa d'est a oest marcant el llímit septentrional d'estos. El riu Fiume naix de la confluència de numerosos torrents que fluïxen en la zona compresa entre el Mont Tolfaccia i el Mont Acqua Tosta.