Montes Matobo
Els Montes Matobo, els Tossals de Matopos o Tossals de Matopas, situades a 50 km al sur de la ciutat de Bulawayo, en la província de Matabelelandia Meridional, en Zimbabue, són un conjunt de formacions rocoses que s'alcen damunt de l'escut granític que cobrix la major part del país. Els grans roquedos són abrics naturals i han estat associats a l'ocupació humana des de l'inici de l'Edat de Pedra fins a hui en dia. Es troben una de les majors coleccions d'art rupestre del Àfrica austral.
Els restants trobats en estes formacions i les pintures donen una image molt pormenorizar de la vida de les societats de l'Edat de Pedra i de com les societats d'agricultors les varen substituir. Els tossals de Matobo continuen tenint importància per a les comunitats locals, que visiten certs llocs sagrats per a cerimònies lligades a les seues activitats tradicionals, tant socials com a econòmiques. La religió Mwari, en el seu centre en Matobo i que sembla tindre el seu orige en l'Edat de Pedra, és la més important tradició oral de l'Àfrica austral.
Mzilikazi, el fundador de la nació Ndebele en el XIX com a conseqüència del Mfecane zulú i el Gran Trek bóer, es troba enterrat en una dels tossals, va ser qui va donar el nom a esta zona. Aparentment, els blocs de granit recorden a una reunió de les seues indunas i els va cridar amaTobo. L'espoli de Mzilikazi, incloent carros i mobles, varen ser guardats per més d'un sigle en una cova pròxima, i en este moment poden ser observats a través de chicotetes obertures en les roques. Cecil John Rhodes, el gran colonizador britànic de l'Àfrica austral de el XIX, també es troba enterrat en els Tossals de Matobo.
El parc nacional de Matobo, que és també un àrea de conservació de la naturalea, es troba inclós en els tossals de Matobo; comprén un àrea de 205.000 ha i va ser declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco en l'any 2003.
Escultismo
En juny de 1896 el General Frederick Carrington va ordenar al Major Robert Baden-Powell que iniciara un pla per a derrotar als violents indígenes matabeles que causaven danys a tota la zona propenca a Bulawayo, a on se situava el quarter general militar. Baden-Powell havia segut designat com a cap d'Estat Major i va trobar molts obstàculs per a iniciar la guerra contra els matabeles. El major obstàcul era que l'escenari de les batalles eren els inaccessibles kopjes (monts tancats) de les Montes Matobo, que estava plagat de impis (forces de combat) matabeles. En l'ajuda de Frederick Russell Burnham, explorador militar nortamericà i el Cap dels Scouts (forces especials), va conseguir fer uns bosqueig del territori enemic, senyalant els amagatalls dels matabeles. Açò era una experiència formativa per a Baden-Powell. Com Burnham, Baden-Powell era un explorador militar i moltes de les seues idees relatives al escultisme es varen arraïlar ací.[1] Burnham que va donar a conéixer a Baden-Powell sobre les costums dels vaquers i els indis de l'oest americà i del woodcraft (és dir, escultisme), va anar ací que ell va usar el seu capell Stetson per primera volta, i va anar ací que els discutit d'un programa de formació scout per a chicons.[2] Baden-Powell es va convertir en un amic de tota la vida, ademés de ser un admirador de Burnham. L'amistat entre els dos va resultar anys despuix en la formulació didàctica de l'escultisme.[3]
Vore també
Referències
- ↑ Tim Jeal (1989). Baden-Powell, London: Hutchinson.
- ↑ «[1]», Boys' Life, Boy Scouts of America. Consultat el juliol de 1944 (en anglés).
- ↑ Fagundes, Ernani, Mestres em sobrevivencia: treinados per a sobreviver em ple territori inimigo, vos scouts eram pèrits em rastrejar indis i sair de 'roubadas' em diverses situacoes., Aventures na História (2010): 76+. 9 Mar. 2011
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Montes Matobo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.