Montereale
Montereale és una municipi italiana de la província de L'Aquila, regió de Abruzos de 2.722 habitants.
Història
El territori de Montereale, junt al de L'Aquila, en la prehistòria va ser poblat relativament vesprada respecte a les demés àrees de la regió de Abruzzos, per causa de la presència d'una enorme extensió d'aigua que cobria la vall.
En un Registre de Colon de Montereale que data de 1815 s'afirma que abans de Montereale existia en el mateix lloc una ciutat antiquíssima, cridada Maronea, fundada pels pelasgos i destruïda en el 550 d. C.
Els longobardos, poble d'estirp germànica, varen invadir Itàlia al voltant del 569 d. C., penetrant en profunditat i ocupant gran part de la Península. En 572 varen constituir el Ducado de Spoleto, baix el qual es va reduir el territori de Montereale, i el Ducado de Benevent. És provable que els longobardos varen promoure o a lo manco varen favorir la reconstrucció de la preexistente Maronea, els ciutadans de la qual es varen dispersar en el territori circumdant. La localitat es va desenrollar sobretot en l'época medieval, quan era coneguda en el nom de Mont Reagalis.[1]
En 1536, en ocasió de la boda la archiduquesa Margarita de Austria, filla natural de l'emperador Carlos V, i Alejandro de Médicis (net del papa Clemente VII), Carlos V va destinar una dot important per a la seua filla que va incloure, entre uns atres, L'Aquila, Penne, Campli, Cittaducale, Leonessa i Montereale. Margarita va residir per un temps en Parma, pero posteriorment va ser alternant la seua estància entre les dos residències alternatives de Cittaducale i Montereale. En Montereale Margarita es va establir, d'acort a recomanacions de De Santis, en el "Palazzo Farnese", que se situa entre el Convent dels Agostinianos (l'actual Iglésia del Beato Andrea) i el Palazzo Cassiani. El periodo que Margarita d'Àustria va passar en Montereale va marcar a la localitat com un oasis de serenitat i d'esplendor: la archiduquesa va saber aliviar o a lo manco atenuar els impactes negatius del mal govern espanyol, treballant activament en favor de les classes miges-baixes i eixercint sabiamente el poder administratiu. Durant este periodo Montereale va alcançar la seua màxima extensió, incloent també els territoris de l'actual municipi de Capitignano i de l'ex-municipi de Mascioni.[2]
El 14 de giner de 1703 un violentísimo terremoto va destruir casi tot Montereale, provocant 800 víctimes.[3] Despuix del terremoto de L'Aquila de 2009 es varen registrar danys en el convento de San Leonardo en evacuació de les monges de clausura i d'atres 5 monuments, entre els quals el Municipi. La fracció més danyada va ser Verrico, en prop de trescentes cases danyades.[4] Des del 21 de juliol de 2009 Montereale, junt a atres 4 municipis de la Província de L'Aquila (Bugnara, Cagnano Amiterno, Capitignano i Fontecchio) i als municipis de la Província de Teramo: Colledara, Fano Adriano i Penna Sant’Andrea, varen ser benficiados per a la reconstrucció post-terremot.[5]
Las iglesias y conventos
Iglesia de Santa María en Assunta
És l'iglésia més gran de Montereale. Oficiada al voltant de 1400 per un abat i site canònics, va ser reconstruïda entre 1745 i 1750. En 1419 faltava el campanario, que va ser edificat en els diners de la família Chirchinella; les bases es varen iniciar el 7 de maig de 1419, baix l'Abat Alessandro.
Iglesia del Beato Andrea
L'iglésia del Beato Andrea va ser reconstruïda en 1726 sobre les ruïnes de l'iglésia preexistente dedicada a San Agustín. En l'interior de l'iglésia es troba, una capella manada a construir en 1631 per Giovan Paolo Ricci; tal capella és la cripta a on està conservada i exposta als fidels un cofre d'argent que conté els restants del Beato Andrea. L'iglésia va ser declarada no apta per al seu us, despuix del terremoto de L'Aquila de 2009.
Madonna del Carmine
Originàriament dedicada a San Lorenzo mártir, destruïda pel terremot de 1703, reconstruïda en 1793 i recentment restaurada. L'iglésia va ser daclarada no apta per al seu us despuix del terremoto de L'Aquila de 2009.
Convento de Santa Clara
Convent del com es encuntrasn les seues ruïnes.
Convento de San Francisco
El convento de San Francisco presenta una imponent cripta de característiques gòtiques; provablement en el passat va ser una fortalea.
Convento de San Leonardo
El Convent de San Leonardo es va fundar prop de 1440 pels Benedictinos.[6] En 1600 va ser destruït per un terremot; reconstruït en 1615, una atra volta, en 1703, va sofrir la violència d'un atre sisme. En les lleis promulgades en 1866 pel Govern piamontés, el monasteri es va tancar i es va confiscar en tot lo que tenia. Es convistió aixina, en propietari del Municipi de Montereale, pero l'administració va permetre a la comunitat religiosa seguir vivint allí. Despuix del terremoto de L'Aquila de 2009 l'edifici va sofrir alguns danys i va ser ordenada l'evacuació de les monges de clausura pero despuix de les reparacions el convent va tornar a ser habitable.
Abadía de la Madonna In Pantanis
L'abadia, que es troba en la fracció de Madonna In Pantanis (en una altitut de 820 [[m s. n. m.]]), va ser construïda entre el XI i la primera mitat del XII (ya en 1153 Atanasio IV parla de "...S.Mariae in Pantà") i reconstruïda entre els anys 1600 i 1700. En 1616 va ser realisada una decoració del altar major dedicat a la Virgen, per 10 canònics de l'época. En l'iglésia hi ha un mausoleu dedicat al Beato Domenico da Cesariano,[7] el cos del qual està ben conservat i visible. En l'interior de l'iglésia està la Madonna del Latte, una pintura d'autor anònim del XIII, trobada en 1958 durant una inspecció de la Superintendencia, va ser impossible una restauració per l'oposició de la població local que temia que es perguera. En 1982 va ser possible transferir l'obra a l'Institut Central per a la Restauració. Actualment la Madonna del Latte es conserva en la sala 2 del 1° pis del Museo Nacional de Abruzzos (en sèu l'antic Castell de L'Aquila) . Despuix del Terremoto de L'Aquila de 2009, l'abadia va ser declarada no apta per al seu us, encara que despuix de les reparacions es troba oberta.
Ciudadanos ilustres
- Francesco Canofari, (Montereale, 1765 - Nápoles, 1843), magistrat.
- Francesco da Montereale (1466? -1549), pintor.
- Beato Domenico da Cesariano (Cesariano vaig donar Montereale, 1450- Cesariano vaig donar Montereale, 22 d'agost de 1510)
Evolució demogràfica
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 6404 | 6684 | 6558 | 7018 | 7402 | 7690 | 7160 | 7064 | 6657 | 5475 | 4047 | 3391 | 3114 | 2930 |
Referències
- ↑ Storia vaig donar Montereale>
- ↑ Antonio Angelini, Il territori vaig donar Montereale dalla preistoria all'Unità d'Itàlia (en italià)
- ↑ Montereale> (en italià)
- ↑ donar-monterealescosse-continue-i-cittadini-tornano-in-tenda.html/ Terremot: Verrico vaig donar Montereale,scosse continue : i cittadini tornano in tenda.> (en italià)
- ↑ Terremot: il cratere si allarga> (en italià)
- ↑ Il convent vaig donar Sant Leonardo (en italià)
- ↑ Il siti della chiesa della Madonna in Pantanis> (en italià)
Enllaços externs
- Siti web oficial de l'Administració Municipal (en italià)
- Lloc de l'Abadia de Madonna in Pantanis (en italià)