Montebelluna
Montebelluna és una comuna italiana de la Província de Treviso, en la regió del Vèneto (nort d'Itàlia).
Geografía Física
Territorio
El territori de Montebelluna és en gran part pla, en altituts que van des dels 69 m snm, al sur de Sant Gaetano, fins als 144 m, al nort de Pederiva. El paisage es caracterisa llavors per la presència de dos tossals, incloent l'extrem occidental de Montello (a on es reconeix l'altitut màxima, 343 m) i el més modest Cape vaig donar Mont (o Montebelluna Alta, o inclús el tossal de Mercato Vecchio, 199m ). Entre els dos relleus passa un corredor natural (a lo llarc del com passa el Feltrina), una volta el llit original del Piave.
L'àrea és naturalment pobra en cursos d'aigua, pero el suministrament d'aigua està assegurat, des de l'antiguetat, per un sistema de canals artificials que deriven del Piave. Estos són, en particular, Canale del Bosco i Canale vaig donar Caerano, branques de Brentella vaig donar Pederobba.
Historia moderna
Los siglos XIX-XX
Com es va mencionar, la posició central de l'àrea en la circulació de bens i persones va continuar i es va enfortir en la transició al Municipi modern de l'época napoleònica i austríaca. Esta vocació ya consolidada estarà en l'orige de les primeres formes de fabricació i comercialisació del calcer, activitat que, encara que present des de l'Edat Mija, només s'afirma de manera decisiva en la segona mitat del XIX (a partir dels dèu sabaters de 1808 va passar als 36 dels anys trenta, als 55 de 1873 per a aplegar als 200 de principis del XX).
El trasllat del mercat (1872) i el consegüent naiximent del núcleu urbà marquen el pas a la modernitat, dotant a la vila de les seues traces encara reconeixibles (les grans places, els edificis). Montebelluna contava llavors, en una població de 7100 habitants que, en 1885, ascendirien a 9008 per a superar els 10 000 a principis del XX. Encara en la década de 1860 hi havia 150 alumnes matriculats en l'educació primària i s'elevarà a 900 a principis de sigle.
A pesar de l'alta taxa d'emigració, un fenomen generalisat en tota la regió del Vèneto, és en este periodo, entre la segona mitat del XIX i les primeres décades del XX, quan la ciutat experimenta la seua fase més intensa de desenroll, també gràcies a l'arribada del ferrocarril (el tram Treviso-Montebelluna va ser inaugurat l'1 d'abril de 1884). Resta recordar la resolució de 1886 para la pren estable de la séquia de Brentella (no obstant, l'obra només es realisarà en 1929), la llínea férrea Pàdua-Montebelluna del 22 de juliol de 1886 i en novembre del mateix any la Treviso-Belluno, l'electrificació en 1903, l'aqüeducte de Sant Giacomo vaig donar Fener en 1901, les obres públiques (construcció de les presons en 1884), la disposició decisiva i impressionant del sistema de carreteres, la creació del banc popular (1877), la considerable ampliació edilicia i l'inici de les obres del tram ferroviari Montebelluna-Susegana aixina com l'elaboració del proyecte que durà el tramvia elèctric fins a ben entrat el XX.
A principis de sigle es varen establir les primeres mijanes empreses industrials i ya en 1904 el districte de Montebelluna ocupava el quart lloc de la Província en capacitat instalada. La rapidea del desenroll també es veu confirmada pel fet de que, encara en 1885, l'única activitat no agrícola de certa importància eren les sèt hilanderías de capolls que ampraven a 140 dònes. L'industrialisació de principis de 1900 va incloure Filatura Cotonifici Trevigiani, Cascamificio Bas (més tarde Filatura del Piave), les fàbriques en via Piave per a la producció de superfosfatos, sulfat de coure i àcit sulfúric, les fàbriques textils de Biadene i Pederiva, l'indústria alimentària ( les fàbriques de pasta de Biadene, el molí "Cerere") i es va ser ampliant paulatinament cap a la fusteria i sobretot el desenroll del sector del calcer, que es convertiria a lo llarc del sigle en el motor del desenroll industrial local.[1]
Un país vital, per tant, com ho demostra, a lo manco en part, el conegut informe econòmic-moral de 1909 en el que es relaten les conseqüències dels primers assentaments industrials i el continu desenroll comercial de la ciutat centrat en el volant mercantil. émfasis.
En 1928, un decret real va degradar el municipi de Caerano Sant Marque a una fracció de Montebelluna. En 1946 es va restablir la situació anterior. Des de 1987 forma partix dels "100 municipis de la "Menuda Gran Itàlia".[2]
Sociedad
Des dels anys 70 del XX fins a hui, la població ha aumentat en casi 10 000 unitats. Si considerem els molts treballadors domiciliats, la població podria presumiblement tocar fàcilment sifres decididament superiors. Lo cert és que la majoria de les cases en Montebelluna varen ser construïdes abans o durant els anys 70, element que hui en dia fa casi impossible trobar una casa per a llogar, ya que si la població ha aumentat, el número de cases s'ha mantingut casi igual. L'escassea de vivendes també ha favorit la generalisació de comportaments tendientes a l'especulació immobiliària.
Evolució demogràfica
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 | 2011 | 2021 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 0 | 8091 | 9008 | 10 284 | 12 364 | 15 016 | 15 149 | 15 064 | 16 977 | 18 909 | 22 313 | 24 585 | 25 186 | 27 539 | 30 765 | 31 062 |
Etnias y minorías extranjeras
A 31 de decembre de 2023, els estrangers residents en el municipi eren 3.802, és dir, el 12,1% de la població. Els grups més grans es mostren a continuació:[3][4]
Cultura
Instrucción
En el municipi existixen numerosos centres d'educació infantil, primària i secundària. Les escoles secundàries de certa importància per a la ciutat són l'Institut d'Estudis Superiors "Primer Levi" (antic gimnasi i liceu científic), el liceu estatal "Angela Veronese" en les quatre especialitats que ho caracterisen: ciències humanes, llingüística, econòmic-social i artístic, l'Institut d'Educació Superior Einaudi-Scarpa, que alberga els següents cursos: tecnològic, econòmic i professional.[5] L'Institut Agrícola de Castelfranco Veneto (I.S.I.S.S. "D. Sartor") també gestiona la sèu de Sant Gaetano vaig donar Montebelluna des dels anys noranta.[6]
El nou edifici junt al Palazzetto O. Frassetto[7] que acollirà el curs professional del IIS Einaudi-Scarpa i el IPSSAR Maffioli de Montebelluna s'estructura en dos parts de diferent altura, de dos i tres plantes respectivament, consta de dos grans patis interiors i alberga els espais destinats a aules, laboratoris, oficines administratives i netea.[8]
Instituciones culturales
- La Biblioteca Municipal[9]
- Museu d'Història Natural i Arqueologia,[10] en Vila Biagi
- Museu de botes i calcer deportiu, en Vila Zuccareda Binetti: originalment va ser la casa de camp de Bartolomeo Burchielati (1548-1632). Despuix va canviar alguns amos fins que va ser heretada de la noble família Binetti, el nom de la qual du. Des de 1980 és propietat de l'Ajuntament que, en la colaboració de ciutadans i empreses en particular del sector, ho va convertir en la sèu del museu del calcer. Es tracta d'una exposició històrica permanent de calcer deportiu que pretén presentar al visitant el recorregut realisat per les empreses artesanals i industrials en Montebelluna i el seu territori.[11][12]
- Teatre "Roberto Binotto" en Vila Córrer Pisani en Biadene
- MEVE - Veneto Memorial de la Gran Guerra,[13] en Vila Córrer Pisani
Economia
Montebelluna és un dels majors centres industrials en sinèrgia en la propenca província de Vicenza. Les indústries estan especialisades en tot en els sectors del curtido, metalmecánica, electrotécnica, òptica, alimentació, calcer, confecció (especialment deportiva), instruments de precisió, plàstics i arts gràfiques. El sector agrícola és actiu en la producció d'hortalices, frutes, raïms per a vi, cereals, forrajes i en la pràctica de la crío de ganado. El comerç i la llogística varen desenrollar, favorits per la posició estratègica de la ciutat, un creuament de carreteres en el centre d'una important zona productiva. És un important productor de botes d'esquí.[14][15]
En 1989, Montebelluna fabricava més del 70 per cent de la producció mundial.[9] La revista Outside ho ha caracterisat com "El centre de disseny líder mundial en calcer per a exteriors". Més d'una dotzena de marques de botes i calcer deportiu, incloses Alpina Žiri, Assole, Fila, La Sportiva, Lowa, Mammut Sports Group, Scarpa i Tecnica Group, realisen a lo manco partix del seu treball en la ciutat. En la Vila Zuccareda Binetti es troba un museu de fabricació de botes, el Museu dello Scarpone i della Calzatura Sportiva.[16]
L'any 2022 marca una data important per a Montebelluna, ya que fa exactament 150 anys es va traslladar l'antic mercat del Colle a la planura, acontenyiment que també va supondre el naiximent de la ciutat tal i com la coneixem hui. Per a celebrar este aniversari especial, l'administració municipal de Montebelluna, també en l'aporte del Comité Promotor i assistida pel Comité Directiu i el Comité Operatiu, ha preparat un ric calendari que consta d'iniciatives, manifestacions i events de diversa índole que duraran tota la vida. tot l'any. en la participació de numeroses associacions locals i de la comunitat civil.[17]
Per a crear el logotip i el premi, els estudiants de Tecnologies i tècniques de representació gràfica de l'Institut Einaudi Scarpa es varen involucrar i varen participar en un concurs d'idees per a crear el logotip i el premi. Les distintes propostes formulades varen ser evaluades pel grup de treball Montebelluna 150 que va elegir el logo i el resultat creat per una alumna del 4^A GRC que va impressionar per la seua elegància, valor i caràcter. En el logo l'estudiant va voler representar la columna del Mercato Vecchio a l'esquerra i la Loggia dei Grani a la dreta, els arcs de la qual formen el número 150.[18]
Personas destacadas
- Aldo Serena, exfutbolista.
- Luca Badoer, expiloto de Fórmula 1.
- Oscar Gatto, ciclista professional.
- Luigi Datome, jugador de bàsquet, retirat en 2023.
- Alberto Bottari de Castello, diplomàtic de la Santa Sede.[19]
Referències
- ↑ Montebelluna: Distretto Industriale Della Calzatura Sportiva tradenordest.com
- ↑ «Craxi scopre i cento comuni dell'Italia piccola e opulenta». Consultat el 18 octubre 2020.
- ↑ ISTAT (ed.): «Demographic balance and foreign resident population as at 31 December 2023 by gender and citizenship». Consultat el 2024-07-30.
- ↑ Cittadini stranieri 2023 tuttitalia.it
- ↑ «Scuole secondarie di II grado». comune.montebelluna.tv.it. Consultat el 10 septiembre 2021.
- ↑ «L'istituto». istitutoagrariosartor.edu.it. Consultat el 14 febrero 2022.
- ↑ Palafrassetto, approvata la variant qdpnews.it
- ↑ donar-einaudi-scarpa-i-maffioli-il-sindaco-bordin-un-pol-scolastico-che-dara-llustre-alla-nostra-citta/ Lavori a ritme serrato per la nuova sèu vaig donar Einaudi-Scarpa i Maffioli qdpnews.it 2022
- ↑ «Biblioteca Comunale di Montebelluna». Biblioteca Comunale di Montebelluna. Consultat el 10 septiembre 2021.
- ↑ «Museo di Storia Naturale ed archeologia di Montebelluna». Consultat el 10 septiembre 2021.
- ↑ «Villa Burchielati, Zuccareda, Binetti». irvv.net. Archivat des d'el original, el 21 de diciembre de 2021. Consultat el 21 diciembre 2021.
- ↑ Musei comune.montebelluna.tv.it
- ↑ «Memoriale Veneto della Grande Guerra di Montebelluna». Consultat el 10 septiembre 2021.
- ↑ «Montebelluna: Birth of the Boots [Online title: The Italian City That Probably Made Your Boots»].
- 56–60.
- ↑ «Fila Fact Sheet».
- ↑ «Museo dello Scarpone e della Scarpa Sportiva» (en en).
- ↑ Montebelluna 150 comune.montebelluna.tv.it - 2022
- ↑ Il logo Montebelluna 150comune.montebelluna.tv.it
- ↑ «Archbishop Alberto Bottari de Castello» (en inglés). Catholic hierarchy. Consultat el 9 de julio de 2017.