Anar al contingut

Montanya Assolada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Montanya Assolada

Montanya Assolada, Alzira. Poblat de l'Edat del Bronze en la marge dreta del riu Xúquer, construït en el cim d'una estribación de la Serra de Corbera, dominant la planura del riu des d'una altura de 227 m s. n. m. Les campanyes d'excavació es varen iniciar en 1978, baix la direcció de Bernat Martí Oliver, i han continuat fins a 1996 i havent-se repres/représ puntualment en 2004 els treballs en el jaciment. A partir dels anys 90 es varen incorporar a la direcció Rosa Enguix Alemany i María Jesús de Pedro. L'àrea excavada en l'actualitat és de 700 m² i comprén diferents estructures d'habitació, com un carrer central i departaments de planta rectangular a abdós costats; una muralla de dos metros d'ample que conserva casi tres metros d'altura; sols d'ocupació i episodis d'abandó; estabulació de ganado; i aterrazamiento de les ales per a ampliar la seua superfície.

En l'actualitat el jaciment és propietat de l'Ajuntament d'Alzira i el reinicie de les excavacions per part del Servici d'Investigació Prehistòrica té com a objectiu la consolidació de les estructures exhumades i la seua senyalisació per a l'accés de visites.

Una cova d'enterrament en les proximitats nos parla de la continuïtat en l'utilisació de les coves naturals com a necròpolis, i també s'ha localisat un enterrament individual en fossa en l'interior del poblat. Per una atra part, els materials recuperats mostren una àmplia seqüència cronològica entre el Bronze Antic i el Bronze tardà.

Situació geogràfica de la Montanya Assolada

Localisació

En la marge dreta del Xúquer es troba el poblat de l'Edat del Bronze de la Montanya Assolada d'Alzira. Assentament construït en el cim d'una estribación de la Serra de Corbera, a l'oest del Tallat Roig, entre la Murta i el Barranc de l’Aixavegó, dominant la planura del riu des d'una altura de 227 m s. n. m. El topònim Montanya Assolada respon al parcial afonament del cim ocorregut en autumne de 1783, la nit del 24 al 25 d'octubre. Fins a llavors el lloc era conegut com Muntanya de la Font del Baladre.

Zona de mur

Intervencions arqueològiques

Les excavacions realisades pel Servici d'Investigació Prehistòrica es varen iniciar en 1978 i varen continuar fins a 1996, reprenent-se de nou a partir de 2004.[1] L'àrea excavada en l'actualitat és de més de 700 m² i correspon a diferents estructures d'habitació en potents depòsits antrópicos i evidències de les distintes activitats allí desenrollades, com a sols d'ocupació i episodis d'abandó en els que es detecta l'acció del fòc potser per la combustió de materials acumulats per estabulació del ganado, i aterrazamiento de les ales per a ampliar gradualment la superfície del poblat. En la seua part superior s'aprecia un carrer central i departaments a abdós costats, en un dels quals s'ha documentat un forn domèstic per a la cocció del pa o per a torrar cereals, i en un atre l'entrada per mig d'escalons de pedra.

Rodejats per una muralla de casi dos metros d'esgambi i que conserva tres metros d'altura, edificada sobre un cim que ha segut aterrazada per sòlides construccions de pedra i fanc dispostes en talús, prolongant-se aixina l'assentament en l'ala. L'existència de diferents nivells d'ocupació, manifestats per l'estratigrafia i pels materials, es corrobora per les remodelacions de les construccions, algunes reblides de forma ràpida i intencionada per a donar lloc a noves llínees de construcció, si ben tot sembla indicar que la seua ocupació va ser continuada a lo llarc de l'Edat del Bronze.

Recipient ceràmic
Erro al crear miniatura:
Puntes de metal

Materials arqueològics

Els materials es troben depositats en el Museu de Prehistòria de Valéncia.[2] La ceràmica mostra una gran varietat de formes, com a bols i escudillas, gorcs i orzas d'almagasenage, gots carenats i geminados, o culleres; i de motius decoratius com a incisions, puntillados, cordoneres digitados, o decoració bruñida. Entre els objectes metàlics es troben punzones, puntes de flecha, un punyal de reblones i un cincel, ademés d'atres elements vinculats a l'activitat metalúrgica com escorias, un martell de pedra i un cresol ceràmic. l'indústria lítica conta en una bona representació de dents d'hoz i puntes de flecha de sílex, útils de pedra polida i restants de talla numerosos. I l'indústria òssea està representada per punzones, espátulas i cinceles, i per un anell i diferents botons de marfil. Els restants de fauna oferixen l'image d'un poblat agrícola en predomini d'ovelles i cabres, utilisant-se el bou com a animal de tir i força, i com a productor de carn i llet; també s'crío el porc i es coneixen restants de cavall i gos. La caça del cérvol, més allà de la necessària protecció dels cultius davant els herbívors, indica l'existència d'una cobertura vegetal notable. La datació d'un conjunt de fauna (ovicaprinos) procedent de l'estrat inferior d'un espai existent entre la muralla superior i una estructura ataludada que se li adossa, ha proporcionat una data de 3470±70 BP, entre 1890 i 1690 AC.

Enterrament humà

Enterrament humans

La presència d'enterrament humans en el jaciment queda atestada per l'excavació d'una chicoteta cova sepulcral immediata al poblat, en el escarpe del seu costat suroriental, que va proporcionar restants d'un mínim de quatre individus, ossos d'animals i part de l'aixovar que acompanyava als inhumats. Per una atra part, en el seu alvertent meridional més occidental, en l'espai delimitat per un ampli mur i per diferents hilades de pedra que se succeïxen a lo llarc de la pendent exterior, es va excavar una fossa de planta circular que contenia un atre enterrament humà, baix una sedimentació de més de dos metros de potència. L'inhumat es trobava en posició fetal, decúbito lateral dret, en les cames doblades i els peus creuats. El braç dret allargat per darrere de l'esquena i la mà esclafada per un bloc. El braç esquerre estava flexionado per davant del cos i la mà estirada per baix de la cara, faltant la major part del cràneu i maxilar superior. La datació absoluta d'este individu per C-14 ha proporcionat una data de 3760±40 BP, entre 2210 i 2130 AC.

Rellevància en el seu context

La Montanya Assolada ha segut considerada com un poblat típic del Bronze Valencià d'acort en alguns motius decoratius de la ceràmica, els gots de forma globular i carena alta, l'arcaisme de l'indústria lítica, la metalúrgia de coure o la cova sepulcral trobada junt al poblat. El final de la seua ocupació es relaciona en el Bronze Tardà, atenent als gots carenats de perfil acampanado i en acusat àngul d'inflexió, les bases planes o la presència d'autèntic bronze entre els objectes metàlics. En efecte, la tipologia dels gots de Montanya Assolada respon a lo que és habitual dels poblats del Bronze Valencià pero, en els seus nivells superiors, formes com els mencionats gots carenats estan acompanyats dels geminados, i dels bols i cazuelas de vora eixint, considerades més evolucionades. Les dos datacions absolutes es mostren concordes en una seqüència que aniria del Bronze Antic al Tardà. La Montanya Assolada i atres jaciments pròxims representen la continuïtat d'un poblament que nos du des de l'Edat del Bronze a la Cultura Ibèrica, en un territori permanentment ocupat com el de la Ribera del Xúquer. El jaciment s'abandona en els moments finals del Bronze Ple o al començament del Bronze Tardà per a donar pas a un poblament que s'ubica en el pla, en Cases de Moncada primer, en Escoles Peus durant el Bronze Final i en L’Alteret de la Vintihuitena d'Albalat en l'Edat del Ferro, per a ocupar posteriorment l'ala de cerros més elevats en l'arribada de la iberisació.

Referències

  1. ↑ «Repositori Institucional de l'Universitat d'Alacant». Consultat el 9 de març de 2017.
  2. ↑ Render. «La Montanya Assolada (Alzira, Valéncia)». www. museuprehistoriavalencia.es. Consultat el 9 de març de 2017.

Bibliografia

  • De Miguel, M. P.; Ballesteros, J. M.; de Pedro, M. J. i Martí Oliver, B. (2007): «Malformació congènita cervical en una dòna de l'Edat del Bronze procedent de la Montanya Assolada (Alzira, Valéncia)». IX Congrés Nacional de Paleopatología, Morella (pòster).
  • Enguix, R. i Martí, B. (1988): La Cultura del Bronze Valencià i la Montanya Assolada d'Alzira: Aproximació a l'estat actual de la seua investigació. Archiu de Prehistòria Llevantina, XVIII, Valéncia, pp. 241-250.
  • Martí Oliver, B. (1983): La Montanya Assolada (Alzira, Valéncia). Lucentum II, Alacant, pp. 43-67.
  • Martí Oliver, B. (1983): La Montanya Assolada (Alzira, Valéncia). poblat de la cultura del Bronze Valencià, XVI Congrés Nacional d'Arqueologia (Múrcia 1982), Saragossa, pp. 259-268.
  • Martí Oliver, B. i de Pedro, M. J. (1995): Els poblats de la Cultura del Bronze Valencià: Model tradicional i noves excavacions. Homenage a la Dra. Dª Milacre Gil-Mascarell Boscà, Extremadura Arqueològica, V, Càceres-Mèrida, pp. 101-114.
  • Martí Oliver, B. i de Pedro, M. J. (1997): Sobre el final de la Cultura del Bronze Valencià: Problemes i progressos. Saguntum-PLAV, 30, Valéncia, pp. 59-91.
  • Martí Oliver, B.; de Pedro, M. J. i Enguix, R. (1995): La Montanya Assolada d'Alzira i les necròpolis de la Cultura del Bronze Valencià. Saguntum-PLAV, 28, Valéncia, pp. 75-91.

Enllaços externs

Museu de Prehistòria de Valéncia

La Montanya Assolada, Lucentum II

APL Montanya Assolada