Mont Sant Elías
El mont Sant Elías és el quart pico més alt d'Amèrica del Nort en una altura de 5488 metros, solament superat pel mont Denali (6160 m), el mont Logan (5959 m), i el pico de Orizaba (5636 m). Va ser cridat aixina en honor del profeta Elías.
Situació
[editar | editar còdic]Es troba en la frontera entre Alaska (Estats Units) i el territori del Yukón (Canadà), a pocs quilómetros del oceà Pacífic i a al voltant de 40 km al suroest del mont Logan, la montanya més alta de Canadà.
Esta montanya va ser reconeguda per primera volta el 16 de juliol de 1741 pel danés Vitus Bering qui dirigia una expedició per a l'Imperi rus. Alguns historiadors atribuïxen l'elecció del nom d'esta montanya a Bering mateix, uns atres pensen que varen ser els cartógrafos de el XIX els que la varen cridar aixina més tart. Les afores també varen ser varen explorar en juny de 1786 per l'expedició de La Pérouse.
És part del parc nacional i reserva Wrangell-San Elías costat americà i del parc nacional Kluane costat canadenc. El lloc es caracterisa per montanyes, valls i rius que contenen una gran varietat de vida selvada.
En l'idioma natiu Tlingit, és cridat Yaas'éit'aa Shaa, que significa «la montanya de més allà de la baïa de gèl» i algunes voltes Shaa Tléin, «alta montanya».[1]
El mont Sant Elías és conegut per ser el pico més alt que està tan prop d'una mar o oceà. El seu cim està a només 16 km del fondo del fiort Taan. Açò dona al cim una gran relleu vertical, comparable al del Denali (abans monte McKinley) o als cims del Himalaya.
El mont Sant Elías es va ascendir per primera volta el 31 de juliol de 1897 per l'explorador espanyol, l'infant Luis Amadeo de Saboya (que també va reconéixer la via actual del K2), acompanyat pel seu equip i el fotógraf Vittorio Sagella. La segona pujada va tindre lloc en 1945, quan un grup del Club Alpí de l'Universitat d'Harvard - entre els que es trobava l'historiador de la montanya Dee Molenaar - la varen pujar per la via de Southwest Ridge. El mont Sant Elías és molt poc escalat hui dia, a pesar de la seua altura, a causa de les terribles condicions climàtiques per la seua proximitat a l'mar. Donada la seua posició en latitut, les neus són persistents en tota la montanya a més de 600 metros.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Saint Elias: tough every foot of the way» (en en). Senior Voice. Archivat des d'el original, el 2025-07-11. Consultat el 2025-09-23.
- ↑ Jean Demangeot,Els mijos «naturals» del món, París, Armand Colin, 10ª edició, 2002, p.236
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monte San Elías» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.