Mont Baker (Estats Units)
El mont Baker (en lummi: Qwú'mə Kwəlshéːn; en nooksack: Kw'eq Smaenit o Kwelshán), també conegut com Koma Kulshan o simplement Kulshan, és un estratovolcán andesítico glaciarizado[1] actiu[2] dels Estats Units localisat en el nort de l'estat de Washington. El mont Baker té el segon cràter més actiu tèrmicament en l'arc volcànic de les Cascades en les Cascades Nort, despuix del monte Santa Helena.[3] Prop de 50 km a l'est de la ciutat de Bellingham, en el comtat de Whatcom, el mont Baker és el volcà més jove en el camp volcànic de Mont Baker. Si ben el vulcanisme ha persistit ací durant uns 1,5 millons d'anys, el con glaciar actual provablement no tinga més de 140 000 anys, i possiblement no tinga més de 80−90 000 anys. Els edificis volcànics més antics s'han erosionat en la seua majoria per la glaciació.

Despuix del mont Rainier, el mont Baker és el més glaciarizado dels volcans de la cordillera de les Cascades; el volum de neu i gèl en el Baker, 1,79 km³ és major que el de tots els atres volcans de les Cascades (llevat el Rainier) junts. També és un dels llocs més nevats del món; en 1999, l'àrea d'esquí de Mount Baker, ubicada a 14 km al noreste, va establir el récort mundial de la major cantitat de neu acumulada durant una temporada de neu (durant la temporada 1998/1999): 2900 cm.[4]
En una altitut de 3286 m, és la tercera montanya més alta en l'estat de Washington i la quinta més alta en la cordillera de les Cascades, si Little Tahoma Peak, un subpico del mont Rainier, i Shastina, un subpico del mont Shasta, no es consideren.[1][5] Ubicat en la Mount Baker Wilderness, és visible des de gran part de la regió del Gran Victoria, des de Nanaimo i Vancouver, en la Columbia Britànica i, al sur, des de Seattle (i en dies rebujats des de Tacoma) en l'estat de Washington.
Els pobles indígenes llògicament coneixien la montanya des de fa mils d'anys, pero el primer registre escrit de la montanya és el de l'explorador espanyol Gonzalo López d'Haro, que ho va arreplegar en un mapa en 1790 com a «Gran Mont Carmelo»,[6] perque els recordava a l'hàbit dels flares carmelitas. L'explorador anglés George Vancouver renombró la montanya pel nom del tinent tercer del HMS Discovery, Joseph Baker, que ho va avistar el 30 d'abril de 1792.[7]
Història
[editar | editar còdic]
El mont Baker era molt conegut pels pobles indígenes del noroest del Pacífic. Alguns dels noms indígenes de la montanya són Koma Kulshan o Kulshan (Lummi: qwú’mə, 'centinela blanc' i kwəlshé:n, 'ferida per punción', és dir, 'cràter');[8][9][10] Quck Sam-ik (en idioma nooksack, kw’eq sámit, 'montanya blanca');[11] Quck Sam-ik (kw’eq sámit, 'montanya blanca');[12] Kobah (en lushootseed, "centinela blanc", i Tukullum o Nahcullum (en l'idioma de la "tribu Koma" no identificada).[13]
En 1790, Manuel Quimper, de l'armada espanyola, va salpar de Nootka, un assentament temporal en l'illa de Vancouver, en órdens d'explorar el llavors recent descobert estret de Juan de Fuca. Acompanyant a Quimper anava el primer pilot Gonzalo Lopez d'Haro, qui va dibuixar cartes detallades durant l'expedició de sis semanes. Encara que el diari del viage de Quimper no es referix a la montanya, una de les cartes manuscrites d'Haro inclou un bosqueig del mont Baker.[14][15] Els espanyols varen nomenar al volcà nevat «La Gran Montanya del Carmelo», ya que els recordava els blancs paraments dels flares carmelitas.[16]
L'explorador britànic George Vancouver va deixar Anglaterra un any despuix. La seua missió era estudiar la costa noroest d'Amèrica. Vancouver i la seua tripulació varen alcançar la costa del noroest del Pacífic en 1792. Ancorat en la baïa de Dungeness en la costa sur de l'estret de Juan de Fuca, Joseph Baker va fer una observació del mont Baker, que Vancouver va arreplegar en el seu diari:
| Aproximadament en eixe moment es va presentar una montanya escarpada molt alta i visible, que s'elevava sobre els núvols: tan baix com es podia vore estava coberta de neu; i al sur d'ella, hi havia una llarga cadena de montanyes nevades molt escabrosas, molt manco elevades, que semblaven estendre's a una distància considerable ... la terra alta i distant es va formar, com ya s'ha observat, com a illes separades, entre les quals l'elevada montanya, descobert en la vesprada pel tercer tinent, i en complement a ell, cridat per mi Mount Baker, es va alçar un objecte molt visible ... aparentment a una distància molt remota. | About this clave a very high conspicuous craggy mountain ... presented itself, towering above the clouds: as low down as they allowed it to be visible it was covered with snow; and south of it, was a long ridge of very rugged snowy mountains, much less elevated, which seemed to stretch to a considerable distance ... the high distant land formed, as already observed, like detached islands, amongst which the lofty mountain, discovered in the afternoon by the third lieutenant, and in compliment to him called by em Mount Baker, rose a very conspicuous object ... apparently at a very remote distance.[15] |
Sis anys despuix, es va publicar la narració oficial d'este viage, inclosa la primera referència impresa de la montanya.[15] A mitan de la década de 1850, el mont Baker era un accident molt conegut en l'horisó pels exploradors i comerciants de pells que viajaven en la regió del Puget Sound. Isaac I. Stevens, el primer governador del Territori de Washington, va escriure sobre ell en 1853:
| Mont Baker ... és un dels picos més alts i visibles de la cordillera Cascada septentrional; és casi tan alt com el mont Rainier, i de la mateixa manera que eixa montanya, la seua piràmide coberta de neu té la forma d'un pa de sucre. És visible des de totes les aigües i illes ... [en Puget Sound] i des de tota la partix surest del golf de Geòrgia, i també des de la divisió oriental de l'estret de Juan de Fuca. És per a esta regió una fita natural i important. | Mount Baker ... is one of the loftiest and most conspicuous peaks of the northern Cascade range; it is nearly as high as Mount Rainier, and like that mountain, its snow-covered pyramid has the form of a sugar-loaf. It is visible from all the water and islands ... [in Puget Sound] and from the whole southeastern part of the Gulf of Geòrgia, and likewise from the eastern division of the Strait of Juan de Fuca. It is for this region a natural and important landmark.[15] |
Història d'ascensions
[editar | editar còdic]
Primer ascens europeu
[editar | editar còdic]Edmund Thomas Coleman, un anglés que residia en Victoria, Canadà i veterà dels Alps, va fer el primer intent d'ascendir la montanya en 1866. Va triar una ruta a través del riu Skagit, pero es va vore obligat a retornar quan els natius americans varen rebujar el seu pas.[6]
Més vesprada, eixe mateix any, Coleman va reclutar a varis colon del comtat de Whatcom, Edward Eldridge, John Bennett i John Tennant, per a que ho ajudaren en el seu segon intent d'escalar la montanya. Despuix d'acostar-se a través del ramal North Fork del riu Nooksack, el grup va viajar per lo que ara es coneix com glaciar Coleman i va ascendir fins a uns centenars de peus del cim abans de retrocedir front a una "rebanc en voladizo de gèl" i l'amenaçant clima.[6]
Coleman després va retornar a la montanya despuix de dos anys. A les 4:00 p. m. del 17 d'agost de 1868, Coleman, Eldridge, Tennant i dos nous acompanyants (David Ogilvy i Thomas Stratton) varen escalar el cim via el ramal Middle Fork del riu Nooksack, l'aresta Marmot, el glaciar Coleman i la marge nort del mur Romà (Roman Wall).[6]
Ascensos notables
[editar | editar còdic]- 1948 North Ridge (AD, AI 2-3, 3700 feet) Fred Beckey, Ralph i Dick Widrig (agost de 1948)[17]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 (1990) Volcanoes of North America, Cambridge University Press, pp. 155–156. OCLC 27910629. ISBN 0-521-43811-X.
- ↑ Scott, Kevin M.. Mount Baker-Living with an Active Volcano: U.S. Geological Survey Fact Sheet 059-00, United States Geological Survey.
- ↑ Harris, Stephen L. (2005). Fire Mountains of the West: The Cascade and Mona Lake Volcanoes, 3rd edició, Mountain Press, p. 347. ISBN 0-87842-511-X.
- ↑ NOAA: Mt. Baker snowfall record sticks. Archivate ab le original le 7 de maig de 2011.
- ↑ Smoot, Jeff (2000). «The 100 Highest Mountains in Washington». Cascade Alpine Guide. Archivat des d'el original, el 11 de maig de 2008. Consultat el 19 de maig de 2008.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «A Brief History of Mt. Baker». Mt. Baker-Snoqualmie National Forest — Climbing Mt. Baker. United States Forest Service. Consultat el 11 de maig de 2008.
- ↑ Meany, Edmond Stephen (1907). «Chapter VI: Proceed up the Straits — Anchor under New Dungeness — Remarks on the Coast of New Albion — Arrive in Port Discovery — Transactions there — Boat Excursion — Quit Port Discovery — Astronomical and Nautical Observations», Vancouver's discovery of Puget Sound: Portraits and biographies of the men honored in the naming of geographic features of northwestern America, pp. 81–82.
- ↑ “Mt. Baker Highway — A Driving Guide to Washington State Highway 542” (PDF) . Bellingham Whatcom County Tourism. Recuperate le 9 de decembre de 2008.
- ↑ “The Mt. Baker Foothills Chain of Trails Concept Pla” (PDF) . Mt. Baker Foothills Economic Development Association, Whatcom Council of Governments, Port of Bellingham, Whatcom County Parks and Recreation Department. Recuperate le 9 de decembre de 2008.
- ↑ «Whatcom Watch».
- ↑ Mcdougall, Connie. On The Road To Mount Baker — Meander Through A Mushroom Farm, Ride An Old Railway Or Browse A Shop That Has It All On Whatcom County's Back Roads, The Seattle Claves. Recuperate le 9 de decembre de 2008.
- ↑ Mcdougall, Connie. On The Road To Mount Baker — Meander Through A Mushroom Farm, Ride An Old Railway Or Browse A Shop That Has It All On Whatcom County's Back Roads, The Seattle Claves. Recuperate le 9 de decembre de 2008.
- ↑ Beckey, Fred. Cascade Alpine Guide: Climbing and High Routes: Rainy Pass to Fraser River, Mountaineers Books. ISBN 978-0-89886-423-6.
- ↑ Manuel Quimper (1790). «Map of the "Northwest Coast of North America — Strait of Juan de Fuca" which includes Mount Baker and the Cascade Range».
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 «Early Impressions: Euro-American Explorations and Surveys». National Park Service. Consultat el 4 de maig de 2012.
- ↑ Mount Baker: A Chronicle of Its Historic Eruptions and First Ascent, Seattle: Northwest Press.
- ↑ Selters, Andy (2004). Ways to the Sky, Golden, Colorat: The American Alpine Club Press, p. 156. ISBN 0-930410-83-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monte Baker (Estados Unidos)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.