Mons Hadley Delta
El Mons Hadley Delta (δ) és un massiç montanyós situat en la zona nort dels Montes Apenninus, una cordillera ubicada en l'hemisferi nort de la Lluna, adjacent al Mare Imbrium. Té una altura de 3.6 km per damunt de les planures que s'estenen al nort i a l'oest de la montanya.
Al nort d'esta montanya es localisa la vall que va servir com a lloc d'aterrisage del Apolo 15. Al nordest d'esta vall se situa el Mons Hadley, un cim llaugerament més gran en una altura d'aproximadament 4.6 km. A l'oest d'estos cims apareix una clavill sinuosa denominada Rima Hadley.
Tots estos elements varen ser nomenats en memòria del matemàtic i astrònom britànic John Hadley (1682-1744).[1]
Els astronautes David Scott i James Irwin varen explorar el peu de la pendent nort del Mons Hadley Delta, a on varen arreplegar vàries mostres que despuix varen dur a la Terra. La Estació 2 es va situar prop de el cràter St. George, i les Estacions 6, 6A, i 7 estaven junt al cràter Spur, també pròxim a la montanya. En este últim lloc varen trobar la famosa "roca del Génesis" (mostra 15415), contenint un clasto d'anortosita que provablement pot formar part de la corfa llunar primigènia.
Referències
- ↑ «Mons Hadley Delta» (en inglés). Gazetteer of Planetary Nomenclature. Flagstaff: USGS Astrogeology Research Program.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mons Hadley Delta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.