Monforte d'Alba
Monforte d'Alba (Monfòrt en piamontés) és una ciutat d'1.994 habitants que està situat en Piemont i en la província de Cuneo. El nom es deriva de les muralles del castell situat damunt d'un mont (Mons Fortis) i la vila medieval.
Història
S'han trobat restants d'assentaments que daten del Neolítico i fragments de la época de los romanos.
Monforte y el episodio cátaro
El castell, els senyors feudals del qual (com la població) eren de ideologías cátaras, va ser sitiat i conquistat per les forces de l'arquebisbe de Milán, Ariberto de Intimiano, a les que es varen sumar les del bisbe d'Asti Alrico. La població es va vore obligada a elegir entre abjurar de la creencia cátara i la crema. La majoria va optar en conservar les seues idees i acceptar la pena de muerte.
Despuix de vàries etapes, en el XIII la població es va unir al feu del Marqués Del Carretto, que més vesprada va passar al marqués Scarampi, de El Cairo.[1]
Historia reciente
En 1703 va ser conquistada per les tropes de la Casa de Saboya i, a continuació, per últim, passa al regne de Cerdenya.
- Combatents per la Llibertat

Les campiñas, carreteres i camins de Monforte varen ser les sendes, des d'autumne de 1943, dels "lluitadors per la llibertat". En 1944 es va traslladar a Langa també Lulù (Louis Chabas, ya actiu en el moviment de resistència francés) que es va convertir en llegendari per les seues accions. En abril, el comandant de la Quarta Brigada garibaldina, constituïda entre Saluzzo i Pinerolo, va crear en la zona de Monforte i Novello una força militar considerable. En la paret de la granja Serra, una miqueta més de Montagliato, una placa de marbre recorda que ahí es va crear el mando de la brigada 48 °. També varen ser protagonistes alguns civils, Portonero Ernesto (més tarde ciutadà honorari de Monforte) i Sabino Grasso. En setembre de 1944 es va organisar ací la Conferència de Juntes Municipals
Al final de la guerra, en giner de 1945 els seus comandants Livio Dante Blanco, Ettore Rosa, Faustino Dalmas i Giorgio Bocca han debatut la situació: les zones d'assentament i les relacions en Garibaldian. A partir del dia 25 d'abril, en Monforte, la gent que s'hi havia refugiago en les vinyes va ser retornant a les seues llars, quan les campanes de les iglésies varen comunicar a tot lo món que la guerra havia terminat.[1]
Ayuntamiento y Comunidad
Evolució demogràfica
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 2505 | 2645 | 2818 | 3386 | 3424 | 3631 | 3545 | 3498 | 3041 | 2541 | 2425 | 2140 | 1968 | 1917 |
Vore també
- Anexo: "Los Monforte de Europa", en l'història, detalls en comú i atres senyes de les diferents ciutats que duen el nom de "Monforte"
Referències
- Página oficial Ajuntament de Monforte d'Alba (Italia) (2005-2008). «Monforte D'Alba».
- Ávila Granados, Jesús (2006). Isabel Jiménez (ed.). La mitología cátara, Planeta DeAgostini. ISBN 84-674-2411-7.
- ↑ 1,0 1,1 Web Oficial de Monforte d'Alba Secció d'Història Local (en italià)
Enllaços externs
Web oficial de Monforte d'Alba (Web en italià)