Anar al contingut

Monforte d'Alba

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Monforte (desambiguación).


Monforte d'Alba (Monfòrt en piamontés) és una ciutat d'1.994 habitants que està situat en Piemont i en la província de Cuneo. El nom es deriva de les muralles del castell situat damunt d'un mont (Mons Fortis) i la vila medieval.

Història

S'han trobat restants d'assentaments que daten del Neolítico i fragments de la época de los romanos.

Monforte y el episodio cátaro

El castell, els senyors feudals del qual (com la població) eren de ideologías cátaras, va ser sitiat i conquistat per les forces de l'arquebisbe de Milán, Ariberto de Intimiano, a les que es varen sumar les del bisbe d'Asti Alrico. La població es va vore obligada a elegir entre abjurar de la creencia cátara i la crema. La majoria va optar en conservar les seues idees i acceptar la pena de muerte.

"...El castillo de Monfort, una de las fortalezas más singulares de Francia, está estrechamente vinculado con el catarismo. La espectacular ciudadela pertenecía a Bernard de Cazenac, uno de los señores feudales que más protegieron a los cátaros. ... Cuando en 1214 Simón de Monfort alcanzó el Périgod -en su ansia por capturar a su principal adversario Bernard de Cazenac- se dirigió afanosamente hacia Monfort, cuya fortaleza encontró totalmente vacía, aunque sí pudo apresar a Blanca, la hija, a la que quemó viva; cuenta la leyenda que su alma sigue flotando desde entonces por los alrededores del castillo y el espectacular cingle (acantilado fluvial) que lo envuelve, como en un cuento de hadas ..."
Jesús Ávila Granados, La Mitología Cátara pág. 237.

Despuix de vàries etapes, en el XIII la població es va unir al feu del Marqués Del Carretto, que més vesprada va passar al marqués Scarampi, de El Cairo.[1]

Historia reciente

En 1703 va ser conquistada per les tropes de la Casa de Saboya i, a continuació, per últim, passa al regne de Cerdenya.

  • Combatents per la Llibertat
Imagen de Monforte d'Alba (Piemont, Itàlia).

Les campiñas, carreteres i camins de Monforte varen ser les sendes, des d'autumne de 1943, dels "lluitadors per la llibertat". En 1944 es va traslladar a Langa també Lulù (Louis Chabas, ya actiu en el moviment de resistència francés) que es va convertir en llegendari per les seues accions. En abril, el comandant de la Quarta Brigada garibaldina, constituïda entre Saluzzo i Pinerolo, va crear en la zona de Monforte i Novello una força militar considerable. En la paret de la granja Serra, una miqueta més de Montagliato, una placa de marbre recorda que ahí es va crear el mando de la brigada 48 °. També varen ser protagonistes alguns civils, Portonero Ernesto (més tarde ciutadà honorari de Monforte) i Sabino Grasso. En setembre de 1944 es va organisar ací la Conferència de Juntes Municipals

Al final de la guerra, en giner de 1945 els seus comandants Livio Dante Blanco, Ettore Rosa, Faustino Dalmas i Giorgio Bocca han debatut la situació: les zones d'assentament i les relacions en Garibaldian. A partir del dia 25 d'abril, en Monforte, la gent que s'hi havia refugiago en les vinyes va ser retornant a les seues llars, quan les campanes de les iglésies varen comunicar a tot lo món que la guerra havia terminat.[1]

Ayuntamiento y Comunidad

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001
Població 2505 2645 2818 3386 3424 3631 3545 3498 3041 2541 2425 2140 1968 1917
Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Vore també

Referències

  • Página oficial Ajuntament de Monforte d'Alba (Italia) (2005-2008). «Monforte D'Alba».
  • Ávila Granados, Jesús (2006). Isabel Jiménez (ed.). La mitología cátara, Planeta DeAgostini. ISBN 84-674-2411-7.

Enllaços externs

Web oficial de Monforte d'Alba (Web en italià)