Monasteri de Sant Pelayo d'Antealtares

Monasteri de Sant Pelayo d'Antealtares

El Real Monasteri de Sant Pelayo d'Antealtares () és actualment un convent espanyol de monges benedictinas de clausura situat en Santiago de Compostela, pertanyent des de la seua fundació a l'Orde Benedictina. Es troba en el caixco antic, front a la capçalera de la catedral de Santiago de Compostela, tancant la plaça de la Quintana.

Història

Interior de l'iglésia

Frontera que dona a la plaça de la Quintana

Antealtares va anar originàriament monasteri de monges baix la advocació de Sant Pedro. Cap a mediats del XII, a lo que sembla, va acabar per rellevar a Sant Pedro com a titular Pelayo, el chiquet màrtir gallec.

La seua comunitat va formar part essencial, des de l'Alta Edat Mija, del núcleu devocional i cultural del “Locus Santi Jacobi” fundat per Alfonso II d'Astúries, el cast en el primer quarto del IX. La seua llabor es va centrar en el conte de l'Altar de l'Apòstol, el servici llitúrgic i l'atenció dels primers peregrins. En l'entrega dels monges d'Antealtares, Compostela va aplegar a ser un gran foc d'espiritualitat i de cultura.

En 1499, el reformador Fra Rodrigo de Valéncia, per mandat dels Reis Catòlics, va decidir que anara este monasteri el centre de la reforma dels monasteris femenins de l'orde en Galícia, confirmant-se la fundació i dotació per mig de bulas papals d'Inocencio VIII i Alejandro VI i l'autoritat del Capítul General de la Congregació de Valladolit el dia 23 de juliol de 1499.

Cinccents anys despuix de tal acontenyiment les Seguidores del Sant de Núrsia continuen en Antealtares com a única presència monástica, pero en continuïtat, d'aquelles atres de l'Orde que va tindre la ciutat de Santiago des dels seus mateixos orígens a principis del IX.