Anar al contingut

Monòxit de clor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a el oxoanión de fòrmula ClO- i per a la molècula Cl2O vore hipoclorito.

El monòxit de clor és un compost químic radical la fòrmula de la qual és ClO. Eixercita un paper important en la reducció de la capa d'ozon (forat). En l'estratosfera, els àtoms de clor reaccionen en les molècules d'ozon per a formar monòxit de clor i oxigen.

Cl + O3 → ClO + O2

Esta reacció reduïx la capa d'ozon.[1] Els radicals ClO que es formen poden seguir reaccionant:

ClO + O → Cl + O2

I regeneren el radical clor. D'esta forma, la reacció global per a la destrucció de l'ozon es cataliza per mig del clor, ya que finalment el clor no sofrix cap canvi. La reacció global és:

O + O3 → 2 O2

L'us de CFC ha tingut un impacte significatiu en la part superior de l'estratosfera, encara que molts països han acordat prohibir el seu us. La no reactivitat dels CFC els permet passar a l'estratosfera, a on se someten a una fotodisociación per a formar radicals de Cl. A continuació, estos radicals formen el monòxit de clor, i este procés pot continuar fins que dos radicals reaccionen i formen el monòxit de dicloro, en lo que finalisa la reacció radical. Com la concentració de CFC en l'atmòsfera és molt baixa, la provabilitat de que es produïxca una reacció final és extremadament baixa, lo que significa que cada radical és capaç de destruir mils de molècules d'ozon.

Encara que l'us de CFC s'ha prohibit en molts països, els CFC es poden mantindre en l'atmòsfera durant un periodo de 50 a 500 anys. Açò fa que es produïxquen molts radicals de clor i, per tant, que es desintegren una cantitat important de molècules d'ozon ans que els radicals de clor puguen reaccionar en el monòxit de clor i formar monòxit de dicloro.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Holleman, A. F.; Wiberg, Egon; Wiberg, {{{nom3}}} (2001). Inorganic Chemistry (en en), Academic Press, p. 462. ISBN 978-0-12-352651-9.