Modos d'oïment de Schaffer

Els Modos d'oïment de Schaeffer és un model que explica com es produïx el procés de percepció sonora, de cóm es dota de significació als sons.

Pierre Schaeffer va establir quatre modalitats d'oïment en funció de les relacions entre percepció sonora i atenció sonora.

1. Ouïr. (Sentir). No hi ha intenció (voluntat) d'escoltar, pero el sò és percebut. Per eixemple, sona un claxon. És el nivell més elemental de percepció auditiva.
2. Écouter. (Escoltar). L'atenció s'enfoca en lo que significa un sò, no en el sò en sí mateixa. Per eixemple, un teléfon sonant. Al receptor no li interessa el sò en sí del teléfon, lo que crida la seua atenció lo que significa: algú ho està cridant.
3. Entendre. (Entendre). Hi ha una intenció (voluntat) d'escoltar. És un procés selectiu a on alguns sons són preferits respecte a uns atres. Dins d'este modo d'oïment trobem l'oïment reduït. L'oïment reduït, en la teoria de Schaeffer, es correspon en una actitut en la que el receptor escolta els sons pel seu propi valor, independentment de la font que ho produïx i les imàgens sonores que puga evocar. Per eixemple, sentir la mar, escoltant-ho, perque nos produïx una sensació de calma, sense que evoquem per això atres imàgens que esta calma nos sugerixca.
4. Comprendre. (Comprendre). Es tracta d'una oïment semàntica. El sò es transforma en un signe llingüístic que cal llegir. Implica l'intenció de descobrir un significat o uns valores.