Modica

Mòdica és una ciutat del sur de Italia, ubicada en la regió de Sicilia i pertanyent a la Província de Ragusa. Es troba en l'àrea dels Montes Ibleos, una zona montanyosa del surest sicilià. El seu centre històric ha segut inscrit en la llista del Patrimonio de la Humanidad de la UNESCO des de 2002, com a part del conjunt denominat ciudades del barroco tardío del Val di Noto, que destaca per la seua arquitectura reconstruïda despuix del terremot de 1693.

Toponimia

El topònim en italiano de la ciutat de Mòdica és Modica. En siciliano li la crida Muòrica.

Paisaje vespertino de Módica.

Història

La ciutat va ser fundada pels Siculi al voltant del sigle VII a. C., en el nom de "Motyca", durant el periodo de colonisació griega de Sicília. Despuix va ser ocupada pels romanos que varen produir el creiximent de la ciutat. En l'any 845 la ciutat va ser invadida pels normandos liderats per Roger I de Hauteville. Durant els sigles XIII i XIV va estar baix domini espanyol, en els condes de Gualtieri. Tal títul i posició va ser heretat en successió per atres sis famílies nobles italianes, els Mosca, els Chiaramonte, els Cabrera, els Enríquez (Almirantes de Castilla i Duques de Medina de Rioseco), els Álvarez, i finalment els Fitz-James Stuart. No obstant, durant les últimes tres dinasties el títul de Comte havia perdut significació i poder real, i Mòdica va ser governada com el restant de Sicília pel virrey espanyol des de Palermo. Esta situació va continuar fins al sigle XVIII quan Sicília va ser governada primer des de Viena, despuix a finals del sigle XVIII i començos del XIX com a part del Reino de Sicilia, des de Nápoles.

A través dels sigles el desenroll de la ciutat la va dividir gradualment entre "Mòdica Alta" i "Mòdica Baixa". Durant l'últim sigle la ciutat s'ha estés, desenrollant nous suburbis que inclouen Modica Sorda, Monserrato i Idria, que es mencionen habitualment com "Mòdica moderna". Les zones vella i moderna de la ciutat es conecten actualment per mig del pont més alt d'Europa (126 metros). La configuració urbana històrica de Mòdica va ser profundament transformada per la reconstrucció posterior al terremot de 1693.

Demografia

Evolució demogràfica

Any	1861	1871	1881	1901	1911	1921	1931	1936	1951	1961	1971	1981	1991	2001
Població	32 492	34 933	43 254	52 354	59 932	64 637	49 703	41 170	43 810	44 050	44 131	47 537	50 529	52 639

Fuente ISTAT - Elaboración gráfica por parte de Wikipedia

Lugares de interés

Conforme la ciutat es va ser desenrollant gradualment va quedar dividida en «Modica Alta» i «Modica Bassa». Durant l'últim sigle la ciutat s'ha estés i desenrollat nous suburbis que inclouen Sacre Cuore (o «Sorda»), Monserrato, Idria, als que a sovint es referixen com a «Mòdica Moderna»; tant els barris antics com els moderns estan actualment units per un dels ponts més alts d'Europa, el pont Guerrieri (126 m).

A pesar d'haver segut afectada pels terremotos de 1613 i 1693 i inundacions en 1833 i 1902, Mòdica mostra alguns dels més bells eixemples d'arquitectura de l'illa, dins de l'estil barroco siciliano. Forma part del lloc Patrimonio de la Humanidad declarat per la Unesco en 2002 denominat «Ciutats del barroco tardío de Val di Noto», en concret en el còdic 1024-004.

Catedral de San Jorge

Artícul principal → Catedral de Módica].

La catedral està dedicada a san Jorge, patró de la ciutat. De fundació medieval, va ser reconstruïda despuix del seisme de 1693. Si la ciutat de Noto és reconeguda universalment com a capital del barroc de la Sicília suroriental, la catedral de Sant Jorge en Mòdica ve a sovint senyalat com el monument símbol de l'estil arquitectònic tarde-barroc d'este extrem d'Itàlia. L'historiador d'art Maurizio Fagiolo dell'Arco ha declarat que tal iglésia podria ser inscrita entre les sèt maravelles del món barroc.

La presència d'una iglésia en tal lloc se senyala en documents de l'archiu parroquial, comprenent inclús documents de la cancillería papal, a partir d'al voltant de l'any 1150, pero verosímilmente la seua primera edificació es deuria, com el Sant Jorge de Paternò, directament al comte Roger de Altavilla, a partir de la definitiva expulsió dels àraps de Sicília, entorn a l'any 1090.

L'imponent frontera en torre va ser construïda a partir de l'any 1702 i completada, en el coronamiento final, només en l'any 1834. Una escenogràfica escalinata de 164 escalons, datada de l'any 1818, conduïx als cinc portals del temple. La part de l'escalinata baix el carrer es va proyectar en 1874 per l'arquitecte Alessandro Cappellani Judica. Misteriós permaneix el nom de l'autor del proyecte original del sigle XVIII de la frontera, encara que els estudiosos pensen, considerant inclús la llarga duració dels treballs, que es va produir una reelaboración contínua de l'obra dels millors arquitectes del sigle XVIII isleño, entre ells Rosario Gagliardi i Paolo Labisi cap a la mitat del sigle, segurament coneixedors no superficials de l'estil barroco italià i inclús europeu.

En l'interior de l'iglésia, dedicada als màrtirs San Jorge i Hipólito, es poden admirar un grandiós orgue en 4 teclats, 130 registres i 5000 tubos, en perfecte funcionament, de finals del sigle XIX; una pintura de l'escola toscana, La Asumpta del manierista tardà Filippo Paladini (1610); una deliciosa pintura naïf en fusta, La Natividad de Carlo Cane, del sigle XVI; una estupenda estàtua de marbre, la Verge de la Neu del taller de Mancini i Berrettaro, de 1511; el grandiós políptico de l'altar major, compost de 10 taules, pintades potser pel mesinés Girolamo Alibrandi en 1513, i que representa escenes de la Sagrada Família i de la vida de Jesús, des del seu naiximent fins a la Resurrecció i Ascensió, ademés de dos requadros en les clásifas iconografies dels dos sants cavallers, Sant Jorge que derrota al dragó, i Sant Martín que dividix el seu propi mant en Jesús, que se li presenta vestit de pobre. La datació i l'autor del políptico, disputats per la difícil llectura de la tercera sifra sobre la cama del cavall de sant Martín, semblen confirmats pel fet de que Girolamo Alibrandi, ademés de ser contemporàneu i conciutadà, era també cunyat de Giovanni Resalibra dona Messina, l'hàbil intarsiatore i dorador dels rebancs i de tota la tribuna que conté les 10 taules que componen el políptico. És l'Iglésia més visitada de Modica.

Convento de Santa Maria del Gesù

Claustro de Santa María de Jesús (1478-1481)

Estema de los condes Enríquez de Cabrera en el Claustro de Santa María de Jesús.

La iglésia de Santa María de Jesús (1478-1481) i el convent anex (1478-1520), declarats Monument Nacional, varen pertànyer als Franciscanos Menors Observantes i conserven un esplèndit claustre a dos órdens en estil gòtic-tardà, en columnes decorades extraordinàriament en mechons, roses i mil atres maneres diferents, cada una divergida de les atres.

L'Iglésia es va construir restaurant una preexistente iglésia franciscana ya present a lo manco del 1343, per la voluntat i munificiencia de la comtesa Juana Ximenes de Cabrera, al final de celebrar, en el giner de 1481, les bodes de la seua filla Ana de Cabrera en Fadrique Enríquez, primer del rei d'Aragó Fernando el Católico. L'iglésia i el convent actualment es poden visitar; l'ex convent va ser sèu de presó de 1865 sense 2010. La perspectiva de l'iglésia és en estil català plateresco. L'important víncul de Mòdica en Espanya s'observa de les armes dels Comtes de Cabrera i Enríquez, encara presents en el claustre.

Iglesia de San Pedro

Hi ha una atra important iglésia dedicada a Sant Pedro (San Pietro) en Modica Bassa, la frontera principal del qual està coronada per un típic campanar barroc siciliano de 49 metros d'alt.

Un document del bisbe de Siracusa atesta l'existència d'una iglésia en este lloc ya en 1396, per lo que la data de la seua primera edificació deu colocar-se en els decenis entorn a l'any 1350. Danyada pel pas dels sigles i les freqüents sacsades telúriques en esta zona d'alt risc sísmic, va ser reconstruïda vàries voltes, pero alguns elements interns varen ser salvats de la caiguda; es conserva inclús una capella lateral dedicada a l'Inmaculada, que du la data de 1620 inscrita, i que ha resistit inclús el posterior terremot de 1693. Els treballs de reconstrucció varen ser dirigits per dos sabio mestres locals, Rosario Boscarino de Mòdica i Mario Spada de Ragusa. Una bella escalinata en les estàtues dels dotze apòstols du a la sòbria frontera. En l'interior es conserven dos estàtues de marbre, una «Verge de Trapani» atribuible a un alumne de Francesco Laurana, datable entorn a 1470, i una bellíssima «Senyora del Recobre» (1507), provinent de l'antiga iglésia de Santa María del Recobre (destruïda en 1927 per a construir l'Institut Magistrals), i atribuïda a Giorgio dona Milano, que treballava en Palermo en el taller de Domenico Gagini. El candelabro central, que penja sobre l'altar major, és una notable llabor de vidre provinent de Murano. el monumental órgano, obra dels germans Polizzi va ser inaugurat en l'any 1924, i té 3200 tubos, 32 registres i dos teclats.

Castillo de los Condes de Módica

El castell dels Comtes de Mòdica (Castello dei Conti vaig donar Modica) es troba en el cim sobre una roca, construït en la part alta d'un promontori rocós ha representat durant sigles la sèu del poder polític i administratiu de lo que va anar el Condado de Módica. Era de fet presidi fortificado militar i carcelari, residència dels comtes primer, del governats del comtat en nom del comte, despuix. Ací s'administrava també justícia, sent sèu de la Gran Cort, convertida des de 1816 en Tribunal civil i penal d'I grau i Talle d'Assise, mentres la ciutat es va convertir en capital de el Circondario della Intendenza, i la sèu de tots els càrrecs va permanéixer en el castell fins a l'any 1865. En l'Unitat d'Itàlia, varen ser expulsats dels seus convents i monasteris les órdens religioses, i el castell va ser definitivament abandonat, distribuint-se els oficis entre els diversos convents que varen quedar disponibles. Des del punt de vista monumental, el castell, o lo que queda d'ell, naixcut com a fortificació rupestre, modificat en vàries époques entre els sigles VIII i XIX, s'alça sobre un promontori rocós difíclmente atacable, en dos costats de tres constituïts per parets a plom. A l'exterior es conserva una torre poligonal del sigle XIX. en el pati intern es poden visitar les presons medievals, estàncies esquadrades excavades en la roca, despuix la recent iglésia de la Madonna del Medagliere (1930) sorgix sobre les ruïnes de l'iglésia de Sant Leonardo i, en fi, lo que queda de la menuda iglésia de Sant Cataldo, més tres casetes de campanes hui tapiadas a l'exterior. Caiguda a causa del terremot de 1693, o demolida per a permetre el desenroll urbanístic de la zona, casi res queda de les cinc torres, de les quatre portes i del recint amurallado de l'antic edifici.

Otros lugares de interés

Iglesia de San Juan Evangelista en Módica (Sicilia), edificada ya en el siglo XII, pero reconstruida en el curso del siglo XVIII en estilo barroco.

Hi ha moltes atres iglésies i palaus d'interés en Mòdica, entre els quals cal citar:

• L'iglésia del Carmen (Chiesa del Carmine), de estilo gótico del sigle XV, va sobreviure al terremot de 1693.
• L'iglésia de Santa María de Belén (Chiesa vaig donar S. Maria vaig donar Betlem) és una de les tres antigues colegiatas, havent sobrevixcut al terremot de 1693 la capella Cabrera del sigle XVI; té un belén monumental permanent de 1882.
• Iglésia rupestre de Sant Nicolás Inferior. Presenta fresca sobre la roca, en estil bizantinizante, datable entre el s. XI i el XIV; es tracta d'una caverna artificial, en ple centre de la ciutat.
• Casa natal de Salvatore Quasimodo. El 20 d'agost de 1901 va nàixer en ella el poeta, Premio Nobel de Lliteratura en 1959. Adquirida pel municipi, la casa pot visitar-se.
• Palazzo Polara (sigle XVIII), a l'esquerra de la catedral de Sant Jorge. Té en el frontón l'emblema de la família, en la Estrella Polar, esplèndida construcció en estil barroco tardío.
• Iglésia de Sant Joan Evangelista (Chiesa vaig donar S. Giovanni Evangeliste), en frontera reconstruïda a finals del sigle XIX, rica en estuc.
• Palazzo Napolino/Tommasi Rosso (s. XVIII).
• Antic convent dels Frati Carmelitani (s. XVIII).
• Antiga iglésia de S. Giovanni Battista dei Cavalieri di Malta, actual Auditorium Pietro Floridia.

Economia

L'economia regional és principalment agrícola, en producció d'oliva, llegums, cereals i ganado. En els últims anys s'han radicat indústries textils, de mobiliari i automotrices. Òbviament el turisme representa un factor econòmic important.

Personas destacadas

Artícul principal → Categoría:Nacidos en Módica.

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Modica.
• Pàgina web de la Comune vaig donar Modica