Model del formage suís


El model del formage suís de causalitat dels accidents és un model utilisat en l'anàlisis de riscs i gestió de riscs, usat en l'aviació, l'ingenieria i l'assistència sanitària. Compara els sistemes humans a vàries rebanadas de formage suís, que s'apilen. Açò va ser propost originalment per James T. Reason de l'Universitat de Mánchester,[1] i s'ha guanyat ya una àmplia acceptació. A voltes es diu el model de l'efecte acumulatiu.
Encara que el model de formage suís és respectat i considerat com un mètoto útil per a relacionar conceptes, ha segut objecte de crítiques ya que a voltes s'usa sense suficients respal d'atres models.[2]
Dominis de fallo
Reason va plantejar l'hipòtesis de que la majoria dels accidents es poden remontar a un o més dels quatre dominis de fallo: influències d'organisació, supervisió, condicions prèvies i els actes específics. Condicions prèvies per a actes insegurs inclouen personal de vol fatigat o pràctiques de comunicació inadequats. Supervisió insegura que comprén, per eixemple, el víncul dels pilots sense experiència en un vol nocturn en temps advers conegut. Influències organizacionales comprenen aspectes tals com la reducció de les despeses en formació de pilots en temps d'austeritat financera.[3]
Forats i corts
En el model de formage suís, les defenses d'una organisació contra el fracàs es modelen com una série de barreres, representades com rebanadas de formage. Els forats en les rebanadas representen debilitats en parts individuals del sistema i estan variant contínuament en tamany i posició a través de les corts. El sistema produïx fallos quan un forat en cada rebanada s'alinea momentàneament, lo que permet (en les paraules de Reason) "una trayectòria d'oportunitat d'accident", de manera que un perill passa a través dels forats en totes les rebanadas, lo que conduïx a un fallo.[4][5][6]
Frosch[7] descriu el model de Reason en térmens matemàtics com un model en la teoria de la percolació, que analisa una gelosia de Bethe.
Referències
- ↑ Reason, 1990.
- ↑ «Revisiting the Swiss cheese model of accidents». Eurocontrol (octubre de 2006).
- ↑ Douglas A. Wiegmann and Scott A. Shappell (2003). A Human Error Approach to Aviation Accident Analysis: The Human Factors Analysis and Classification System, Ashgate Publishing, Ltd., pp. 48–49. ISBN 0754618730.
- ↑ Daryl Raymond Smith, David Frazier, L W Reithmaier, and James C Miller (2001). Controlling Pilot Error, McGraw-Hill Professional, pp. 10. ISBN 0071373187.
- ↑ Jo. H. Wilson, Andrew Symon, Josephine Williams, and John Tingle (2002). Clinical Risk Management in Midwifery: the right to a perfect baby?, Elsevier Health Sciences, pp. 4–6. ISBN 0750628510.
- ↑ Tim Amos and Peter Snowden (2005). «Risk management», Adrian J. B. James, Tim Kendall, and Adrian Worrall (ed.). Clinical Governance in Mental Health and Learning Disability Services: A Practical Guide, Gaskell, pp. 176. ISBN 1904671128.
- ↑ Robert A. Frosch (2006). «Notes toward a theory of the management of vulnerability», Philip I Auerswald, Lewis M Branscomb, Todd M La Porte, and Erwann Michel-Kerjan (ed.). Seeds of Disaster, Roots of Response: How Private Action Ca Reduïx Public Vulnerability, Cambridge University Press, pp. 88. ISBN 0521857961.
Bibliografia adicional
- Reason, James(18 de març de 2000).«Human error: models and management».British Medical Journal.320(7237): 768–770.doi:10.1136/bmj.320.7237.768.
- Reason, James(12 d'abril de 1990).«The Contribution of Latent Human Failures to the Breakdown of Complex Systems».Philosophical Transactions of the Royal Society of London. Series B, Biological Sciences.327(1241): 475–484.doi:10.1098/rstb.1990.0090. (read online: JSTOR)
- Reason, James (1997). Managing the risks of organizational accidents, Aldershot: Ashgate. ISBN 1840141042.
- Reason, James(1995).«A System Approach to Organizational Error».Ergonomics.38: 1708–1721.
- Bayley, Carol (2004). «What medical errors ca tell us about management mistakes», Paul B. Hofmann and Frankie Perry (ed.). Management Mistakes in Healthcare: Identification, Correction, and Prevention, Cambridge University Press, pp. 74–75. ISBN 0521829003.
- Garland, Daniel J.; Westrum, Rom; Adamski, Anthony J. (1998). «Organizational factors associated with safety and mission success in aviation environments», Aviation Human Factors edited, Lawrence Erlbaum Associates, p. 84. ISBN 0805816801. — Westrum and Adamski relate Reason's Swiss Cheese model to Westrum's "human envelope" model, where "around every complex operation there is a human envelope that develops, operates, maintains, interfaços, and evaluates the function of the sociotechnological system" and where the system "depends on the integrity of this envelope, on its thickness and strength". Westrum models latent failures as voids within this envelope, and active failures as factors external to the envelope that llaure acting to breach it.
- Shappell, Scott A.; Wiegmann, Douglas A. (febrer de 2000). «The Human Factors Analysis and Classification System—HFACS: The "Swiss cheese" model of accident causation». National Technical Information Service.
- Horn, John R.; Hansten, Philip D.. «Sources of Error in Drug Interactions: The Swiss Cheese Model», Pharmacy Claves, 2004.
- Perneger, Thomas V.(9 de novembre de 2005).«The Swiss cheese model of safety incidents: llaure there holes in the metaphor?».BMC Health Services Research.BioMed Central Ltd..5(71)doi:10.1186/1472-6963-5-71.
- Young, M.S.; Shorrock, S.T.; Faulkner, J.P.E (14 de juny de 2005). «Seeking and finding organisational accident causes: Comments on the Swiss cheese model». Department of Aviation, University of New South Wales. (also available on-line here) — a reminder that while Reason's model extends causation to latent failures, this is not at the expense of eliminating active failure entirely
- Nance, John J.. «Just How Secure Is Airline Security?: The Swiss Cheese Model and What We'veu Really Accomplished Since 9/11», ABC News, 12 d'abril de 2005.
- Luxhøj, James T.; Kauffeld, Kimberlee(2003).«Evaluating the Effect of Technology Insertion into the National Airspace System».The Rutgers Scholar.3Consultat el 20 d'abril de 2014.
- Howell, Elizabeth A.; Chassin, Mark R. (maig de 2006). «Right? Left? Neither!». Morbidity & Mortality Rounds on the Web. Agency for Healthcare Research and Quality. Archivat des de l'original, el 16 d'octubre de 2011. — the application of the Swiss Cheese model to a specific case of medical error
- Este artícul conté una traducció derivada de «Modelo del queso suizo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.