Anar al contingut

Model del formage suís

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Model del formage suís
El model del formage suís aplicat a la pandèmia de COVID-19

El model del formage suís de causalitat dels accidents és un model utilisat en l'anàlisis de riscs i gestió de riscs, usat en l'aviació, l'ingenieria i l'assistència sanitària. Compara els sistemes humans a vàries rebanadas de formage suís, que s'apilen. Açò va ser propost originalment per James T. Reason de l'Universitat de Mánchester,[1] i s'ha guanyat ya una àmplia acceptació. A voltes es diu el model de l'efecte acumulatiu.

Encara que el model de formage suís és respectat i considerat com un mètoto útil per a relacionar conceptes, ha segut objecte de crítiques ya que a voltes s'usa sense suficients respal d'atres models.[2]

Dominis de fallo

Reason va plantejar l'hipòtesis de que la majoria dels accidents es poden remontar a un o més dels quatre dominis de fallo: influències d'organisació, supervisió, condicions prèvies i els actes específics. Condicions prèvies per a actes insegurs inclouen personal de vol fatigat o pràctiques de comunicació inadequats. Supervisió insegura que comprén, per eixemple, el víncul dels pilots sense experiència en un vol nocturn en temps advers conegut. Influències organizacionales comprenen aspectes tals com la reducció de les despeses en formació de pilots en temps d'austeritat financera.[3]

Forats i corts

En el model de formage suís, les defenses d'una organisació contra el fracàs es modelen com una série de barreres, representades com rebanadas de formage. Els forats en les rebanadas representen debilitats en parts individuals del sistema i estan variant contínuament en tamany i posició a través de les corts. El sistema produïx fallos quan un forat en cada rebanada s'alinea momentàneament, lo que permet (en les paraules de Reason) "una trayectòria d'oportunitat d'accident", de manera que un perill passa a través dels forats en totes les rebanadas, lo que conduïx a un fallo.[4][5][6]

Frosch[7] descriu el model de Reason en térmens matemàtics com un model en la teoria de la percolació, que analisa una gelosia de Bethe.

Referències

  1. ↑ Reason, 1990.
  2. ↑ «Revisiting the Swiss cheese model of accidents». Eurocontrol (octubre de 2006).
  3. ↑ Douglas A. Wiegmann and Scott A. Shappell (2003). A Human Error Approach to Aviation Accident Analysis: The Human Factors Analysis and Classification System, Ashgate Publishing, Ltd., pp. 48–49. ISBN 0754618730.
  4. ↑ Daryl Raymond Smith, David Frazier, L W Reithmaier, and James C Miller (2001). Controlling Pilot Error, McGraw-Hill Professional, pp. 10. ISBN 0071373187.
  5. ↑ Jo. H. Wilson, Andrew Symon, Josephine Williams, and John Tingle (2002). Clinical Risk Management in Midwifery: the right to a perfect baby?, Elsevier Health Sciences, pp. 4–6. ISBN 0750628510.
  6. ↑ Tim Amos and Peter Snowden (2005). «Risk management», Adrian J. B. James, Tim Kendall, and Adrian Worrall (ed.). Clinical Governance in Mental Health and Learning Disability Services: A Practical Guide, Gaskell, pp. 176. ISBN 1904671128.
  7. ↑ Robert A. Frosch (2006). «Notes toward a theory of the management of vulnerability», Philip I Auerswald, Lewis M Branscomb, Todd M La Porte, and Erwann Michel-Kerjan (ed.). Seeds of Disaster, Roots of Response: How Private Action Ca Reduïx Public Vulnerability, Cambridge University Press, pp. 88. ISBN 0521857961.

Bibliografia adicional