Anar al contingut

Model de Tai

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Una animació que mostra cóm l'aproximació de la regla del trapezi millora en més divisions.

En 1994, l'especialista en nutrició Mary M. Tai va publicar un artícul en la revista Diabetis Care titulat A Mathematical Model for the Determination of Total Area Under Glucose Tolerance and Other Metabolic Curves («Un model matemàtic per a la determinació de l'àrea total baix tolerància a la glucosa i atres curves metabòliques»). En l'artícul, Tai presenta el seu descobriment del «model de Tai» (en inglés: Tai's model), un método per a estimar l'àrea baix una curva dividint l'àrea en polígons simples i sumant els seus totals.[1] Aparentment sense que Tai (ni els seus pares revisors ni el seu editor) ho saberen, el seu «descobriment» va ser de fet la regla del trapezi, un método bàsic de càlcul l'us del qual es remonta als astrònoms babilònics en l'any 350 a. C.[2][3][4]


Varis matemàtics varen respondre a l'artícul en cartes a la revista, objectant el nom «modele de Tai» i el tractament d'un método «utilisat en cursos de càlcul de pregrado» com un descobriment nou en el camp del conte de la diabetis.[2] Una carta titulada Tai's Formula is the Trapezoidal Rule («La fòrmula de Tai és la regla del trapezi») també va senyalar errors en la representació de Tai de les matemàtiques subjacents (com referir-se a un reconte d'unitats quadrades baix de la curva com el «valor real» de l'àrea, contra el qual medir la precisió del model de Tai) i problemes en la aplicabilidad del método a les curves de tolerància a la glucosa, que ya són aproximacions.[5][6]

Tai va respondre a les cartes dient que havia derivat el método de forma independent durant una sessió en el seu assessor estadístic en 1981, i senyalant que havia segut testic de l'originalitat del model.[7] Va explicar que el model de Tai només es va publicar a petició dels seus colegues del Centre d'Investigació de l'Obesitat, els qui havien estat utilisant el seu model i cridant-ho «fòrmula de Tai». Els colegues de Tai desijaven citar la fòrmula, va explicar ella, pero no podien fer-ho mentres permaneixquera sense publicar, per lo que la va presentar per a la seua publicació.[2]


Tai va continuar referint-se al «model de Tai» com a distint en la seua refutació, argumentant que havia elaborat un disseny que presentava la regla del trapezi d'una manera que podia aplicar-se fàcilment. Els matemàtics García i Miller varen senyalar en 2019 que «tots els llibres de càlcul existents presenten la regla del trapezi d'una manera que pot aplicar-se fàcilment».[8] Tai també va qüestionar que el model de Tai siga simplement la regla del trapezi sobre la base de que el seu model es basa en les àrees sumades de rectànguls i triànguls en lloc de trapezis. Una carta posterior dels autors de Tai's Formula is the Trapezoidal Rule va senyalar que cada parell rectàngul-triàngul contigu en la construcció de Tai forma un sol trapezoide.[5]

A Mathematical Model for the Determination of Total Area Under Glucose Tolerance and Other Metabolic Curves ha segut citat més de 500 voltes fins a març de 2025. Forbes i IFLScience afirmen que la majoria d'estes cites provablement es fan en broma per investigadors que utilisen la regla del trapezoide.[2][9]

L'episodi ha segut citat com a ilustració de la difusió més llenta de lo esperat del coneiximent en certs contexts.[10] També s'ha discutit com un fracàs de la revisió acadèmica per parells.[11] García i Miller ho consideren una història d'advertència per a verificar l'originalitat d'un treball abans de publicar-ho.[8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «A Mathematical Model for the Determination of Total Area Under Glucose Tolerance and Other Metabolic Curves».Diabetis Care.17(2)
    152–154.ISSN 0149-5992.doi:10.2337/diacare.17.2.152.Consultat el 2025-06-14.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «In 1994, A Paper Claimed To Invent A Key Mathematical Rule Established Centuries Ago». IFLScience. Archivat des d'el original, el 2025-03-21. Consultat el 2025-05-05.
  3. Chasteen-Boyd. «Why Future Physicians Should Study Math - Inquirixc - Journal of Undergrad Research». www.uab.edu. Consultat el 2025-05-06.
  4. Orlin, Ben (2019). «XXII. 1994, The Year Calculus was Born», Change is the only constant: the wisdom of calculus in a madcap world, Nova York: Black Dog & Leventhal Publishers. ISBN 978-0-316-50908-4.
  5. 5,0 5,1 «Tai's Formula Is the Trapezoidal Rule».Diabetis Care.17(10)
    1224–1225.ISSN 0149-5992.doi:10.2337/diacare.17.10.1224.
  6. «The Use of Areas Under Curves in Diabetis Research».Diabetis Care.18(2)
    245–250.ISSN 0149-5992.doi:10.2337/diacare.18.2.245.
  7. «Reply From Mary Tai».Diabetis Care.17(10)
    1225–1226.ISSN 0149-5992.doi:10.2337/diacare.17.10.1225b.Consultat el 2025-05-05.
  8. 8,0 8,1 Garcia; Miller, {{{nom2}}} (2019). 100 years of math milestones: the Pi Mu Epsilon centennial collection, Providence, Rhode Island: American Mathematical Society, pp. 435–436. ISBN 978-1-4704-3652-0.
  9. Knapp. «Apparently, Calculus Was Invented In 1994». Forbes. Archivat des d'el original, el 2023-06-23. Consultat el 2025-05-06.
  10. Arbesman, Samuel (2013-08-27). The Half-Life of Facts: Why Everything We Know Has an Expiration Dona't, Penguin Publishing Group, pp. 63–64. ISBN 978-1591846512.
  11. Schütz. «Trapezoidal Rules» (en en). Helmut Schütz. Consultat el 2025-05-16.


Referències

[editar | editar còdic]