Model Gordon-Shapiro

El model de Gordon-Shapiro, també conegut com el model de dividents creixents a taxes constants, és una variació del model d'anàlisis de flujo descontats, usat per a evaluar accions o empreses. Este model presupon un creiximent dels dividents a una taxa constant (g), sent per això un model aconsellat per a empreses en creiximent baix i constant a lo llarc del temps. Est va ser publicat per primera volta en 1956 pels economistes Myron J. Gordon i Eli Shapiro, d'ahí el nom del model.

El model

Per a determinar el valor de l'acció es considera el valor actual dels dividents futurs més el valor actual del valor futur de venda, prenent la taxa de guany requerit dels accionistes (k) com a taxa de desconte.

La fòrmula utilisada en el model Gordon-Shapiro és la següent:

$P_0=\frac{D_1}{k-g}$.

A on:

• • Po: Valor teòric de l'acció.
• • D: Divident anticipat del primer periodo.
• • k: Taxa de desconte del mercat.
• • g: Taxa de creiximent dels dividents.

Este model calcula el preu de l'acció com el valor actual d'una renda perpètua en creiximent constant.

Propietats del model

a) Quan la taxa de creiximent dels dividents (g) és 0 el model queda de la següent forma:

$P_0=\frac{D_1}{k}$.

Per lo que si rebugem taxa de desconte de mercat (k), esta seria igual al divident dividit pel preu. b) L'empresa creix a un ritme (g) durant infinit anys. c) L'empresa no s'endeuta per a finançar el creiximent. d) La taxa de creiximent dels dividents (g) sempre és menor a la taxa de desconte del mercat (k).

Vore també

• Valor actual net
• Valor temps dels diners

Bibliografia

• Adserá, Xavier (2003). Principis de Valoració d'empreses. pp 96-101

Gordon, Myron J. (1959). Dividends Earnings and Estoc Prices. Review of Economics and Statistics. The MIT Press. Gordon, Myron J. (1962). The investment, financing and valuation of the corporation.

• Ilkiwm, John (2007). The Man Behind the Gordon Growth Model. Canadian Investment Review.