Missió jesuítica de la Santíssima Trinitat de Paraná

Archiu:Jesuit Missions of La Santísima Trinidad - panoramio (4).jpg

Missió jesuítica de la Santíssima Trinitat de Paraná

La missió Jesuítica de Santíssima Trinitat del Paraná és la reducció guaraní millor conservada del Paraguay i la més extensa. Es troba ubicada en un tossal a 28 quilómetros al noroest d'Encarnación, en el districte de Trinitat en Itapúa; s'accedix a ella des de la ruta VI.

Va ser fundada en juny de 1706, i en 1728 contava en una població de 3000 indígenes guaraníes. Va ser redescubierta prop de dos sigles despuix del seu abandó, declarant-se Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco en 1993.

Conta en una Plaça Major, lloc de reunió del poble i un Museu Jesuítico localisat en l'antiga sacristia on es poden apreciar escultures i una maqueta de la missió. Esta reducció conta en el major temple construït entre tots els que conformen les reduccions jesuïtes, en a on descolla el friso dels àngels músics que fins a la troballa de les partitures musicals en Moxos (Bolívia) constituïen l'únic antecedent de la música en les missions jesuïtes. Este poble és el que conserva en major grau l'estructura de conformació del poble.

Trinitat es troba baix constants treballs de restauració i manteniment.

Característiques arquitectòniques

L'arquitecte de l'iglésia principal va ser Juan Bautista Prímoli, que també es va encarregar del disseny de tota la reducció.

Conta en una Plaça Major, al voltant de la qual es troba el restant de la missió. En el costat principal es trobava l'Iglésia Major, el cementeri, el horta, un pati i atres edificis; i en els costats que resten s'assentaven els indígenes i el mirador.

Potser lo més cridaner a primera vista, constituïxca el conjunt de arquería que s'observa cap a l'orient de l'iglésia. Són grups de cases d'indis, formades per habitacions seguides. Cada grup de casa té arcs cap al front que mira a la plaça. Estes galeries de pedres nos fan pensar en ponts o aqüeductes romans.

Un atre detall característic, ho constituïxen els rosetones de pedra llaurada que apareixen sobre els llindars. Cada cos de vivenda medix 20 metros i està separat del següent per un carrer. Estes vivendes varen deure ser particularment envejades pels espanyols que visitaven la reducció.

També la torre, situada a certa distància de l'iglésia és excepcional. Va poder haver segut el campanar d'una iglésia provisoria o una torre tipo atalaya. Té una base quadrada, de sòlida construcció; junt a ella s'observen restants d'una capella. En la sacristia s'ha instalat un museu lítico aixina com en una de les galeries.

En abdós poden observar-se parts de peces esculpidas en arenisca, restant d'àngels i sants, parts d'algun friso en dissenys de flors i frutes de la vegetació característica de la regió: inclús en moltes d'estes peces s'observen restants de colors d'orige vegetal obtinguts i conseguits pels indígenes. També es pot visitar el museu de la missió.

Iglésia Major

Archiu:TrinidadKirche.jpg

Vista de les ruïnes de l'iglésia cap a l'àbsit.

L'Iglésia Major conta en valiosos elements com la pila bautismal, un treballat púlpit, el pòrtic de la sacristia, gravats, estàtues (en la que només un permaneix sense decapitar pel pensament de que hi havia or dins dels caps), i atres elements arquitectònics. Este temple era el centre de la vida en la reducció.

Entre els elements que mereixen especial atenció, figura el púlpit en pedra, les peces de la qual sumen més de mil; es troba ornamentado en les figures dels Evangelios i encara poden observar-se restants de colors.

El friso dels àngels músics constituïx una atra enorme i impressionant peça. En el mateix poden observar-se una fila d'àngels en actituts musicals; eixecutant instruments tals com el clavicordi, orgue de tubos, trompetes, clarines, flauta i l'arpa paraguayana; una prova visual del grau de sofisticació de la música en les reduccions.

Especial atenció mereix les dos portades que donen accés a la sacristia, que per la seua proporció i recàrrec en el decorat, són d'influència portuguesa i hispànica.

. Les parets encara amaguen retazos de figures i atres elements arquitectònics, com les estàtues, totes descabezadas.

En els pisos també poden apreciar-se restants de la pintura original de l'edifici, obtinguda generalment de plantes natives.

Casi en el centre es troba una cripta de pedra -reconstruïda en part per especialistes contemporàneus- a on varen ser enterrats alguns dels principals líders religiosos espanyols.

Els jesuïtes igualment varen construir en la reducció institucions d'ensenyança per als indígenes, ademés de cementeris, tallers i zones de crío de ganado i agricultura.

Contigu a l'Iglésia Major es troba un calabós, a on -segons historiadors i guies- eren reclosos temporalment els natius que quebrantaran les normes de la missió.

MUSEO DE LA MISIÓN

Dins del complex jesuítico es pot admirar un museu en el qual s'exponen peces ornamentals fetes pels guaraníes, ademés de parts d'alguns detalls arquitectònics del conjunt d'edificacions.

En el recint s'exhibix ademés un esquelet d'un natiu de l'época, trobat durant els treballs de recuperació de les ruïnes, ya en el XX.

Vore també

• Missions jesuíticas guaraníes
• Missió jesuítica de Jesús de Tavarangué