Miserere (Allegri)

El Miserere —també cridat Miserere mei, Deus— és una composició creada per Gregorio Allegri (1582-1652) en el XVII durant el pontificat del papa Urbà VIII (1568-1644).

Es tracta de la musicalización del salm 51, cridat Miserere, també conegut com el Salm de David en el Antic Testament.

Relata la visita al profeta Natán del rei David per haver comés adulteri en Betsabé. Es va compondre per a ser cantada en la Capella Sixtina dins de la Basílica de Sant Pedro, dimecres i divendres durant els maitines de Semana Santa. Originalment s'interpretava en llatí.

Història

Allegri ho va realisar cap a 1638. Està escrita per a dos cors, un de quatre veus i un atre de cinc. Un dels cors canta una versió simple del tema original i l'atre cor, a certa distància, canta un comentari més elaborat. És un dels millors eixemples de l'estil polifònic del Renaixença, cridat en el XVII stile antico o prima prattica, i denota les influències combinades de l'escola romana (Palestrina) i veneciano (Andrea i Giovanni Gabrieli, el cor doble).

En un principi, es va impondre una prohibició d'eixecutar l'obra fòra de la capella Sixtina; inclús s'amenaçava en l'excomunió a qui la copiara, pese a la qual cosa es varen fer algunes còpies. L'emperador Leopoldo I d'Àustria va solicitar i va obtindre una, que va conservar en la Biblioteca Imperial de Viena. No obstant, quan la va fer eixecutar va pensar que havia segut enganyat. Llavors, el papa va despedir al mestre de capella de l'época, qui va tindre que traslladar-se a Viena per a explicar les tècniques d'eixecució i les improvisacions —els cridats abbellimenti que mai eren escrits, sino que eren passats d'intérpret a intérpret en el cor de la capella— que segons ell no podien ser reflectits en el paper, a fi de poder ser contractat novament. El pare Giovanni Battista Martini posseïa una atra còpia.

Segons la tradició, Mozart a l'edat de 14 anys, despuix d'escoltar l'obra tan sol una volta, la transcribió al paper de memòria, per a després fer-li correccions menors en una segona ocasió. Este fet és àmpliament recordat com a mostra del geni de Mozart i ve reflectit en una carta que va escriure el seu pare, Leopold Mozart, a la seua esposa. El papa, en enterar-se de lo succeït, no solament no ho excomulgó sino que ho va nomenar cavaller de l'Orde de la Espuela d'Or. La còpia de Mozart, que reflectia les improvisacions, no ha segut conservada. En 1771, el Dr. Charles Burney, despuix d'un viage a Itàlia, va publicar en Londres una versió de l'obra, basada possiblement en la còpia de Martini, la de Mozart i, potser, una còpia obtinguda de la pròpia capella Sixtina. No obstant, alguns autors com Ben Byram-Wigfield consideren que els detalls d'esta llegenda són una invenció de el XIX, basant-se en el desconeiximent de la data en que Mozart va estar en Roma i la música que va escoltar, l'absència d'excomunió, el que pese a la prohibició es podien obtindre còpies en relativa facilitat, aixina com que ya s'havien obtingut còpies en anterioritat (l'obra s'havia interpretat en Londres dos voltes). Per això ben va poder ocórrer que Mozart comprara una còpia en lloc de transcribir la peça de memòria.

Text

El text original va ser escrit en llatí; s'acompanya la seua traducció: