Miracle Man (The X-Files)

«Miracle Man» és el dècim octau episodi de la primera temporada de la série de televisió de ciència ficció nortamericana The X-Files. Es va estrenar en la cadena Fox el 18 de març de 1994. Va ser escrit per Howard Gordon i el creador de la série Chris Carter, dirigit per Michael Lange, i va contar en aparicions especials de R.D. Call i Scott Bairstow. L'episodi és una història del «mònstruo de la semana», desconectada de la mitologia més àmplia de la série. «Miracle Man» va obtindre una calificació Nielsen de 7,5, sent vist per 7,1 millons de llars en la seua transmissió inicial; i va rebre opinions mixtes dels crítics.

El programa se centra en els agents especials del FBI Fox Mulder (David Duchovny) i Dana Scully (Gillian Anderson) que treballen en casos vinculats a lo paranormal, cridats expedients X. Quan Mulder i Scully reben una cinta de video d'un curandero l'últim pacient del qual va morir misteriosament, els agents apleguen a creure que el ministeri del curandero pot estar encobrint varis assessinats.

«Miracle Man» va ser el primer episodi de The X-Files escrit per Howard Gordon sense l'ajuda del seu colaborador Alex Ganso. Chris Carter va ajudar a Gordon a desenrollar els detalls de l'episodi. Les prens exteriors de l'episodi es varen filmar en Steveston, Columbia Britànica, una ubicació que s'havia utilisat anteriorment en l'episodi anterior «Gender Bender».

Argument

En 1983, un chiquet, Samuel Hartley, apareix en l'escena d'un accident automovilístic i s'obri pas entre un equip d'emergència. Obri una bossa per a cadàvers i ordena al cadàver severament cremat que està adins que «s'alce i se sane». El pare de Samuel, Calvin, convenç a un bomber per a que ho deixe continuar. El cos dins de la bossa cobra vida, agarrant la mà de Samuel.

Dèu anys despuix, Dana Scully li mostra a Fox Mulder un video d'un servici religiós dirigit per l'ara adult Samuel (Scott Bairstow), qui s'ha convertit en un sanador per fe evangèlic per a un ministeri dirigit per Calvin. El video mostra una suposta curació que després va deixar al seguidor mort. Els agents viagen a Clarksville, Tennessee, a on assistixen a un servici en un entusiasta sermón de Leonard Vance, el home a qui Samuel va resucitar d'entre els morts una década abans. Els agents s'enteren de Calvin que Samuel ha desaparegut.

Samuel finalment apareix borracho en un bar local, en la seua fe sacsada per la mort. És detingut. Els agents dubten de la seua capacitat, pero ell és capaç de convéncer a Mulder de que sap que este últim va perdre a una germana, Samantha, a una edat primerenca. Mulder ha tingut visions de Samantha i continua veent-les. En l'audiència de fiança de Samuel, la sala del tribunal s'ompli en un eixam de langostas, lo que Samuel afirma és una senyal de l'ira de Deu contra ell.

Una volta que ho lliberen, Samuel retorna al seu ministeri i intenta sanar a una dòna en cadira de rodes. No obstant, sofrix una convulsió i mor, lo que conduïx al segon arrest de Samuel. Una autòpsia revela que la dòna va morir d'enverinament per cianur, mentres Mulder i Scully troben evidència de que l'eixam de langostas, que en realitat eren saltamontes comunes, varen ser guiats per algú a la sala del tribunal a través del conducte de ventilació de l'edifici. Mulder creu que Samuel és inocent. No obstant, el sheriff local, Maurice Daniels, permet que dos dels seus hòmens maten a colps a Samuel en la seua cela.

En la seua casa, Vance s'enfronta a una visió fantasmal de Samuel, qui ho acusa de traïcionar a l'iglésia i perpetrar els assessinats. Vance confessa i culpa a la seua amargura per haver resucitat en un rostre tan deformat i ple de cicatrius. Mulder i Scully, els qui varen poder rastrejar una gran compra de saltamontes fins a Vance, apleguen i troben a el home morint d'enverinament per cianur del seu propi got d'aigua. Ell confessa als agents abans de caure mort.

Mentres els agents es preparen per a terminar el treball en el cas, reben una cridada telefònica i s'enteren de que el cos de Samuel va desaparéixer de la morgue, i els testics ho varen vore caminar, molt magullado. Mentrestant, l'aguasil Daniels és arrestat per un dels seus ajudants per a ser interrogat pel fiscal de districte sobre la mort de Samuel. Quan Mulder i Scully es van de Tennessee, el ministeri de Samuel tanca i Mulder té una última visió de la seua germana desapareguda abans d'entrar en el seu auto.

Producció

«Miracle Man» va ser el primer episodi de The X-Files escrit per Howard Gordon sense l'ajuda del seu colaborador Alex Ganso. La parella havia treballat en vàries séries abans de The X-Files, i també havia contribuït en els episodis «Conduit», «Ghost in the Machine», «Fallen Angel» i «Lazarus» a la série fins al moment. El creador de la série, Chris Carter, recorda que se li va demanar que colaborarà en l'episodi i va dir: «Howard va vindre a la meua casa i va dir: “Ajuda'm”, aixina que vàrem ser a la meua sala d'estar, montem este tauler d'anuncis i en qüestió de hores se li va ocórrer esta història». Originalment, el guion demanava imàgens religioses més obertes, encara que els censores de Fox es varen opondre a les representacions del curandero Samuel sent assessinat a colps mentres estava en una pose cruciforme, lo que va dur a que es tallaren les escenes.

Les prens exteriors de la ciutat es varen filmar en Steveston, Columbia Britànica, un lloc que s'havia utilisat anteriorment en l'episodi anterior de la primera temporada «Gender Bender». Les escenes ambientades en la casa del reverent Hartley varen ser filmades en una mansió en l'àrea de Langley, i l'equip va aprofitar una vella piscina plena en l'edifici per a instalar l'equip necessari. Totes les escenes ambientades en la tenda del sanador es varen filmar en un dia i varen involucrar a més de trescents extres. El productor R. W. Goodwin va sentir que la major dificultat per a crear l'episodi va ser el desafiu de trobar suficients actors en l'àrea de Vancouver que pogueren representar un accent convincent del sur dels Estats Units, lo que va dur a la contractació d'un entrenador de dialecte per a que l'elenc sonara «com si ells vingueren de quinze punts distints del Sur».

Bibliografia

• Cantor, Paul A (2003). Gilligan Unbound: Pop Culture in the Age of Globalization (en anglés), Rowman & Littlefield. ISBN 0-7425-0779-3.

• Edwards (1996). X-Files Confidential (en anglés), Little, Brown and Company. ISBN 0-316-21808-1.
• (1999) X Marks the Espot: On Location with The X-Files (en anglés), Atarassana Pulp Press. ISBN 1-55152-066-4.
• Lowry, Brian (1995). The Truth is Out There: The Official Guide to the X-Files (en anglés), Harper Prism. ISBN 0-06-105330-9.
• Parish, Jane (2001). The Age of Anxiety: Conspiracy Theory and the Human Sciences (en anglés), Wiley-Blackwell. ISBN 0-631-23168-4.