Mines d'Aigües Teñir
Les mines d'Aigües Teñir constituïxen un jaciment subterràneu de sulfurs massius situat en el sector nort de la Faixa pirítica ibèrica.[1] Esta «faixa» es tracta d'un districte miner de més de 250 km de llongitut, actiu des dels temps fenicios, fa més de 2500 anys. La mines d'Aigües Teñir estan ubicades en Almonaster la Real, província de Huelva, en l'oest de la comunitat autònoma d'Andalusia. La seua principal reserva és de mineral cobrizo.
Història
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que en atres jaciments de la Faixa pirítica ibèrica, hi ha constància de que en época romana es varen realisar llabors mineres en Aigües Teñir. Els estudis contemporàneus dels escoriales romans de la zona han indicat que el coure va ser el metal de major producció durant este periodo.[2]
En época contemporànea l'explotació de les mines es va iniciar en 1886 i va córrer a càrrec de la Compagnie dones Mines de Cuivre d'Aigües Teñir,[3] empresa de capital francés constituïda per a tal fi.[4] En posterioritat les mines varen passar a mans de la Societat Francesa de Pirita de Huelva,[5] constituïda a partir de l'antiga propietària d'Aigües Teñir. L'eixida dels minerals extrets es efectuba per ferrocarril, a través de la llínea Zafra-Huelva, que permetia el trasllat fins al port de Huelva.[6] Durant molts anys Aigües Teñir va ser una de les principals explotacions mineres de la província de Huelva. Des de començos del sigle XX els jaciments han travessat diverses vicissituts, sent abandonats i reactivats en vàries ocasions.
En l'actualitat els jaciments es troben en explotació per part de l'empresa Mines d'Aigües Teñir SA (Matsa), que a la seua volta està controlada per capital australià (Sandfire). Els concentrats de coure que s'obtenen en Aigües Teñir tenen com a destí la fundició que l'empresa Atlantic Copper posseïx en el Pol Químic de Huelva.[7] En l'any 2019 estes instalacions varen processar unes 100.000 tonellades de coure procedent d'Aigües Teñir.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pérez Macías et al., 2013, p. 220.
- ↑ Gran Gil, 2016, p. 30.
- ↑ Pinedo Vara, 1963, p. 401.
- ↑ Costa, 1983, p. 242.
- ↑ Calderón, 2017, p. 472.
- ↑ Ayala Carcedo, 2001, p. 426.
- ↑ 7,0 7,1 Pizá, 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Minas de Aguas Teñidas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.